Diferència entre revisions de la pàgina «Isaac II Àngel»

m
Coherència terminològica en el si d'un mateix article
m (Coherència terminològica en el si d'un mateix article)
| successor = [[Aleix IV Àngel]]
}}
'''Isaac II Àngel''' (en [[grec]]: {{polytonic|Ἰσαάκιος ὁ Ἄγγελος}}, en [[llatí]]: ''{{polytonic|Isaacus II Angelus}}''), fou [[emperador romà d'Orient]] del [[1185]] al [[1195]] i entre [[1203]] i [[1204]] associat amb [[Aleix IV Àngel]], entre ambdós períodes fou deposat pel seu germà [[Aleix III Àngel]], que el va fer cegar i empresonar. Durant el seu regnat Bulgària i Xipre es van fer independents, Isaac va dedicar molts diners a guerres per recuperar aquests territoris però no ho va aconseguir. Aquesta època va coincidir amb l'ocupació de Saladí de Jerusalem i la consegüent tercera croada. L'alemany Frederic Barba-Roja va escollir travessar l'Imperi BizantíRomà d'Orient per anar cap a Terra Santa, mentre que l'anglès Ricard Cor de Lleó va escollir la ruta marítima, el qual, acabada la croada, va posar Xipre en mans del nou rei de Jerusalem. Al final dels seus anys, Isaac tenia les facultats mentals pertorbades per haver estat empresonat i va perdre la confiança com a governant dels que l'envoltaven.
 
== Ascens al tron ==
 
===Guerra contra els normands===
Els normands, comandats per [[Guillem II de Sicília]], van atacar l'Imperi BizantíRomà d'Orient per tres punts: mentre un contingent atacava [[Tessalònica]] i un altre controlava el pas pel riu Strimon, el gruix de l'exèrcit normand se centrava a Mosinòpolis. Isaac II va confiar el comandament de l'exèrcit bizantí al general Aleix Branas. El 7 de novembre del [[1185]] els romans d'Orient van obtenir una victòria a la batalla de Demetritzes.{{sfn|Brand|1968|p=160-175}}Encoratjats per aquesta victòria van atacar a la zona del riu on també els van vèncer i van aconseguir que es repleguessin fins a [[Dirraqui]].{{sfn|Treadgold|1997|p=656}}A la primavera del [[1186]] Isaac II va encetar una campanya per recuperar Dirraqui dels normands.
 
===Guerra contra els búlgars===
 
===La intromissió de Frederic Barba-Roja===
El [[1189]] l'emperador [[Sacre Imperi Romanogermànic|germànic]] [[Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic I]] es va presentar a la frontera nord de l'Imperi BizantíRomà d'Orient amb un exèrcit de 150.000 homes de camí cap a [[Terra Santa]], encapçalant la [[Tercera Croada]].{{efn|Saladí havia ocupat Jerusalem}} Tot i les amenaces d'Isaac, Frederic va avançar i va passar l'hivern a [[Adrianòpolis]] i després va creuar el [[Bòsfor]], negociant secretament l'ajut dels búlgars contra els bizantins i d'aquests contra els búlgars. Tant va alarmar a l'emperador aquest exèrcit croat que Isaac va enviar ambaixadors a [[Saladí]] oferint la seva aliança contra els llatins a canvi de la devolució del Sant Sepulcre, aliança que Saladí va refusar.{{sfn|Treadgold|1997|p=658}}
 
El [[1193]] va lliurar una segona guerra contra els búlgars en la qual els romans d'Orient van obtenir una terrible derrota a la [[batalla de Tryavna]]: l'emperador amb prou feines va salvar la vida, el tresor imperial inclosa la corona i la creu van acabar en mans dels búlgars.{{sfn|Andreev|Lalkov|1996|p=153-155}} Pere Asen es va retirar voluntàriament deixant el tron al seu germà [[Ivan I Asen de Bulgària|Joan Asen]].{{sfn|Fine|1987|p=16}} Isaac II no ho volia donar tot per perdut i el [[1194]], va aplegar un gran exèrcit format per europeus i orientals però van tornar a ser vençuts a la [[Batalla d'Arcadiòpolis (1194)|batalla d'Arcadiòpolis]]. L'emperador encara va fer un darrer intent per recuperar els territoris a través d'una aliança amb el rei d'Hongria, però mentre estava fora fou deposat pel seu germà Aleix III Àngel.{{sfn|Fine|1987|p=27}}
 
=== La pèrdua de Xipre ===
L'Imperi BizantíRomà d'Orient va perdre també [[Xipre]], on [[Isaac Comnè (Xipre)|Isaac Comnè de Xipre]] es va fer independent. Isaac va enviar tropes per recuperar l'illa però el general normand Margaritone es va apoderar dels seus vaixells i els va fer servir per prendre altres illes de l'Egeu.{{sfn|Treadgold|1997|p=657}} Llavors algunes illes es van convertir en caus de pirates, que feien incursions a les costes romanes d'Orient. Quan el [[1191]] [[Ricard Cor de Lleó]] va escollir la ruta marítima per anar a la tercera croada, va arrabassar l'illa a l'usurpador i el [[1192]] la va cedir al [[Guiu de Lusignan]], el nou rei de [[Regne de Jerusalem|Jerusalem]]. Els bizantins mai més la van recuperar.{{sfn|Treadgold|1997|p=658}} Aquell mateix any, Isaac II va renovar les concessions comercials als venecians, pisans i genovesos, esperant que així els pirates estarien més controlats.{{sfn|Treadgold|1997|p=659}}
 
== Deposició ==
 
== Segon regnat ==
El seu fill Aleix es va poder escapar cap a Itàlia i va incitar els prínceps llatins contra l'Imperi BizantíRomà d'Orient, que va culminar amb la conquesta de Constantinoble el [[1203]] i la restauració d'Isaac III, que va regnar junt amb el seu fill [[Aleix IV Àngel]].
 
Aviat es va veure que Isaac tenia les facultats mentals pertorbades per haver estat empresonat i això va fer que perdés la confiança com a governant dels que l'envoltaven, fins que el [[1204]] pare i fill foren enderrocats per [[Aleix V Ducas Murzufle]] i Aleix Àngel va morir. Ducas Murzufle va perdonar la vida a Isaac, considerant-lo inofensiu, però aquest va morir poc després del disgust per la mort del seu fill.{{sfn|Treadgold|1997|p=663-665}}
610.530

modificacions