Jacint Verdaguer i Santaló: diferència entre les revisions

Verdaguer va deixar gairebé enllestits els llibres: ''Al cel'' (1903),<ref>N'hi ha una edició crítica recent, a cura de Narcís Garolera (Columna, 2003).</ref> ''Eucarístiques'' (1904), ''Càntic dels càntics'' (1907), ''Perles del llibre d'Amic e Amat'' (1908),<ref>N'hi ha una edició recent, a cura d'Enric Casasses i Agnès Prats (Ed. 62, 2007).</ref> i un recull botanicopoèticbotànico-poètic publicat amb el títol de ''Brins d'espígol''.<ref>Edició d'Amadeu-J. Soberanas (Tarragona, 1981).</ref> Els editors també van compilar l'obra dispersa i l'obra de joventut del poeta, abandonada per Verdaguer en començar a exercir de capellà, com és el cas de ''Jovenívoles'', recull de poesia amorosa publicat per Francesc Matheu el 1924 i, en edició crítica, per Narcís Garolera, el 1996. Aquest mateix any es publicà, a cura de Narcís Garolera, el recullpublicà ''Poesies juvenils inèdites de Jacint Verdaguer ''(Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, 1996; 2ª ed. 2002). L'editorial Barcino tambéha va publicar un recull complet de les seves cartes,publicat un [[epístola|epistolari]] verdaguerià en onze volums, publicats entre el (1959 i el -1993).

* Verdaguer, Jacint (1886). ''Canigó'', edició crítica de Narcís Garolera. Barcelona: Quaderns Crema, 1995; ''Canigó'', a cura de Narcís Garolera, amb pròleg de Modest Prats. Barcelona, Quaderns Crema, 1997.

* Verdaguer, Jacint (1887). ''Excursions i viatges'', edició crítica de Narcís Garolera, en tres volums. Barcelona: Barcino, 1991-92 (tres volums)1992; ''De Tànger a Sant Petersburg'', edició de Narcís Garolera. Barcelona: Tusquets, 2003.