El '''gnosticisme''' (del [[grec antic]] Γνωστικισμóς: ''gnostikismós''; de Γνωσις: ''[[gnosi]]s'', 'coneixement') és un conjunt de corrents [[sincretisme|sincrètics]] filosoficoreligiosos que imità el [[cristianisme]] en els tres primers segles de la nostra era, convertint-se finalment en un pensament declarat [[heretgia|herètic]] després d'una etapa d'un cert prestigi entre els intel·lectuals cristians,. elEl pare de l'Església que es va encarregar d'argumentar-ne la refutació va ser [[Ireneu de Lió]], destacant el fet que l'essència de la gnosi es la mateixa que l'acció de rebel·lia [[supèrbia|superba]] de [[Llucifer]], que volia ser com Déu i per això va caure als inferns, i es convertí en Satanàs.<ref>{{Ref-web|url=http://www.clerus.org/clerus/dati/2004-06/23-15/patconh5.html|títol=Contra los Herejes|consulta=2018-04-12}}</ref> Es pot parlar d'un gnosticisme pagà i d'un gnosticisme cristià, encara que el més significatiu pensament gnòstic s'assolís com una branca [[heterodòxia|heterodoxa]] del [[cristianisme]] primitiu. Està relacionat amb la [[maçoneria]], que el va rescatar del passat.
