Revisió del 20:09, 6 nov 2019 modifica Rebot (discussió \| contribucions) Bots 2.781.711 edits m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi ← Edició anterior		Revisió del 19:24, 19 nov 2019 modifica desfés 83.50.70.197 (discussió) →‎El debat historiogràfic Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 80: La visió de la història socioeconòmica, especialment de Marc Bloch i els annals, destaca la supremacia d'una classe social de guerrers professionals i la subjecció de la població rural. També destaca el gaudi de terres, drets, càrrecs i funcions públiques a canvi de fidelitat i serveis, molt lligat a l'existència de relacions de dependència pels vincles d'obediència i protecció. Però ~~per a la teoria política el que és fonamental és~~pbebBEBEBEBEBEBEBEés el fraccionament territorial i el desmembrament dels poders, en total oposició a l'[[Estat]] centralitzat. I encara hi ha qui considera que l'única característica realment imprescindible és l'existència d'una forta aristocràcia militar. Pot semblar una baralla d'acadèmics, però l'estudi del feudalisme varia molt segons quina definició se'n faci. Autors com Cahen consideren que no ha existit, de fet, cap societat íntegrament feudal, seria només un constructe. La societat que més s'acostaria al model seria l'Europa occidental medieval, però hi hauria altres societats amb trets feudals, com el [[Japó]] del [[shogunat]] o els [[khanats]] mongols.

Feudalisme: diferència entre les revisions