Dolby: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 3:
== Història ==
Dolby Labs va ser fundada per Ray Dolby (1933-2013) a [[Anglaterra]] el [[1965]]. Aquell mateix any, Dolby va inventar el Sistema de Reducció de Soroll Dolby, un tipus de processament de senyal d'àudio que reduïa el soroll de fons que s'escoltava a les gravacions de cinta.
La companyia es va traslladar als Estats Units ([[San Francisco|Sant Francisco]], [[Califòrnia]]) el [[1976]]. El primer producte que va llançar va ser la ''Reducció de sorolls Dolby'' ''tipus A'', una tècnica de reducció de soroll simple, que aplica compressió durant l'enregistrament i una expansió relativa durant la reproducció. Una de les característiques que ho diferenciava d'altres productes similars va ser que actuava només sobre els sons de baix volum, que es veuen més afectats pel soroll de la cinta. Dolby va promocionar el producte entre les companyies cinematogràfiques. Aquest primer sistema es va conèixer com a Dolby A i proporcionava una correcció sobre les baixes i altes freqüències de l'espectre audible.
Linha 9 ⟶ 11:
Henry Kloss de KLH va convèncer Ray Dolby per fabricar una versió domèstica de la seva tecnologia de reducció de soroll. Així, Dolby va insistir treballant sobre els sistemes de compressió/expansió dinàmica (variable) i va llançar el ''tipus B'' l'any [[1968]]. Tot i això, Dolby no va fabricar els productes domèstics directament, sinó que va llicenciar la tecnologia a fabricants d'electrònica de consum.
Dolby també volia millorar el so de les pel·lícules cinematogràfiques.
La primera pel·lícula amb so Dolby va ser A Clockwork Orange (La naranja mecànica) (1971), que va usar la reducció de soroll Dolby en totes les pre-mescles i ''màsters'', si bé en les còpies es va incloure una pista sonora òptica convencional. ''Callen'' (1974) va ser la primera pel·lícula amb una pista de so òptica codificada amb tecnologia Dolby. L'any [[1975]] Dolby va presentar el Dolby Stereo, que incloïa un sistema de reducció de soroll incrementant els canals d'àudio (podent incloure canals centrals i envolupants addicionals fosos des de l'esquerra i la dreta). La primera pel·lícula amb una banda sonora òptica Dolby estèreo va ser ''[[Lisztomania]]'' (1975), si bé només va usar una tècnica de codificació LCR. La primera banda sonora LCRS autèntica va ser la inclosa en la pel·lícula ''[[Ha nascut una estrella|Ha nascut un estel]]'' (1976). En menys de deu anys, més de 6000 sales de cinema a tot el món van ser equipades per reproduir so Dolby Stereo. Dolby va modificar lleugerament el sistema per a ús domèstic i va llançar el Dolby Surround, que només extreia un canal envoltant, i el més impressionant [[Dolby Pro Logic]], que era l'equivalent domèstic del Dolby Stereo cinematogràfic.
| |||