Papa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
RR (discussió | contribucions) |
||
Línia 53:
iniciant-se la [[Pau de l'Església]]. Al 325, el [[Primer Concili de Nicea]] condemnà l'[[arrianisme]], declarant [[heretgia|herètic]] el [[trinitarianisme]], i al seu sisè cànon reconegué el paper especial de les seus de Roma, Alexandria i Antioquia.<ref>"Let the ancient customs in Egypt, Libya and Pentapolis prevail, that the Bishop of Alexandria has jurisdiction over them all, since a similar arrangement is the custom for the Bishop of Rome. Likewise let the churches in Antioch and the other provinces retain their privileges" ([http://www.fourthcentury.com/index.php/nicaea-325-canons Cànons del Concili de Nicea] {{en}})</ref> Els grans defensors de la fe trinitària incloïa els Papes, especialment el Papa [[Liberi I|Liberi]], que va ser exiliat a [[Tràcia]]<ref>{{ref-llibre |cognom= Duffy|nom= Eamon |nom2= Ferran |capítol= 1 ''Sobre esta piedra'' |títol= Santos y pecadores – Una historia de los papas| consulta= 6/3/2013 |llengua= castellà| editorial= Acento editorial |lloc= Madrid |data= 1998 |pàgines= 25|isbn= 84-483-0364-4 }}</ref> per [[Flavi Claudi Constantí]] a causa de la seva fe trinitària,<ref>{{ref-web|url= http://www.newadvent.org/cathen/09217a.htm | |títol=Pope Liberius | consulta= 24 maig 2010 |obra=Catholic Encyclopedia; New Advent}}</ref> [[Damas I]] i diversos bisbes més.<ref name="Alves J.">Alves J. ''Os Santos de Cada Dia'' (10 edição). Editora Paulinas. pàgs. 296, 696, 736. {{ISBN|978-85-356-0648-5}}</ref>
Al 380, el [[Primer Concili de Nicea|cristianisme de Nicea]] va ser declarat la religió estatal de l'Imperi Romà, amb el nom de "Cristians Catòlics" reservat a aquells que acceptaven aquesta fe.<ref>[http://www.fordham.edu/halsall/source/theodcodeXVI.html Theodosian Code] XVI.i.2, Medieval Sourcebook: Banning of Other Religions by Paul Halsall, June 1997, Fordham University, retrieved 2007-09-04</ref><ref>Wilken, Robert (2004). "Christianity". in Hitchcock, Susan Tyler; Esposito, John. Geography of Religion. National Geographic Society. pág. 286. {{ISBN|0-7922-7317-6}}</ref> Mentre que el poder civil a Orient controlava l'església i el [[bisbat de Constantinoble]], la capital,
==== Edat mitjana ====
| |||