Efectes especials: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 8:
=== Efectes pràctics ===
====
Se sol dir que el "pare dels efectes especials" sens dubte és [[Georges Méliès|Georges Meliès]], un dels primers cineastes. Va ser el pioner en una infinitat de tècniques cinematogràfiques que van donar l'impuls inicial per al que són avui els efectes especials al cinema. En una de les seves pel·lícules més celebris, [[Viatge a la lluna|Viatge a la Lluna]] de 1902, presenta una gran quantitat d'efectes especials que, en l'època, s'arribaven a considerar màgia.
Línia 36:
No intimidat per les dificultats per a rodar ''Tauró'', Spielberg va tornar a utilitzar animals animatrónics en la seva pel·lícula de 1993 ''Jurassic Park''. Al costat de la animatrónica, els marionetistas i els homes disfressats, va anar així possible donar vida als dinosaures del parc juràsic. Encara que, cal dir que el director també es va ajudar ja d'una mica de treball digital en la postproducció per a això.
==== Rick Baker ====
Els [[anys 1980]] van ser la dècada de l'auge dels efectes pràctics, que van arribar al cim del refinament. Especialment, va haver-hi un auge en l'art del maquillatge de caracterització, sobretot al cinema de terror. Una de les pel·lícules més representatives d'això és Un home llop americà (John Landis, 1981). En aquest film, [[Rick Baker]] es va encarregar de la caracterització de l'home que es transforma en llop, arribant així a guanyar un [[Oscar]] al millor maquillatge. Baker, amb aquella transformació, es pot dir que va crear escola i va ser pioner de grans caracteritzacions posteriors com la dissenyada per Rick Bottin en The Howling.<ref>«Breve Historia de los Efectos Especiales en el cine en 10 películas». ''maquinasfx.com''. Consultado el 30 de noviembre de 2018.</ref>
=== Efectes digitals ===
Entrats els anys 1990, els efectes pràctics comencen a sofrir la competència del digital (com va succeir en ''Jurassic Park'', es comencen a combinar amb ells).<ref>«Breve Historia de los Efectos Especiales en el cine en 10 películas». ''maquinasfx.com''. Consultado el 4 de noviembre de 2018.</ref>
Així, gràcies a les noves tecnologies i a les millores en computació, els efectes digitals comencen a tenir gran protagonisme (encara que els pràctics no arriben a desaparèixer totalment).
==== Les germanes [[Wachowski]] ====
Les creadores de la trilogia [[Matrix]] van combinar efectes especials propis de la pel·lícules d'arts marcials, efectes fotogràfics creats per ordinador, etc. Entre aquests, amb l'ajuda de l'empresa Manex Visual Effects, van crear una nova tècnica capaç de registrar 12.000 fotogrames per segon anomenada temps mort o "temps bala" ("bulletestafi"). Aquesta congelava una imatge a la meitat de l'acció per a després girar la càmera fins a un altre angle diferent i seguir amb el moviment de l'objecte filmat.
Aquesta pel·lícula va ser creada a partir d'efectes majoritàriament digitals. De fet, en cada imatge es gravava a l'actor amb 5 càmeres digitals d'alta resolució diferents, per a així captar el cos de l'actor en 3D i poder-lo recrear en qualsevol situació. De fet, moltes de les escenes estan completament realitzades a través d'ordinador, exceptuant l'acció.<ref>«efectos especiales en Matrix». ''gussy15.angelfire.com''. Consultado el 10 de diciembre de 2018.</ref>
==== Peter Jackson ====
Un altre dels emblemes en efectes especials va ser [[Peter Jackson]], el creador dels efectes en [[El senyor dels anells]] (inicis dels anys 2000). En aquesta, de nou, es combinen efectes especials digitals (per a crear personatges com Gollum) i pràctics (en els maquillatges, miniatures, pròtesis, etc).<ref>«Breve Historia de los Efectos Especiales en el cine en 10 películas». ''maquinasfx.com''. Consultado el 4 de noviembre de 2018.</ref> La quantitat d'efectes utilitzats per a realitzar aquesta trilogia va ser de 2730 entre pràctics i digitals (540 en la primera, 799 en la segona i 1488 en la tercera). En el terreny del digital, es va usar la nova tècnica del modeatge tridimensional per a crear alguns dels personatges: uns escàners molt precisos es van encarregar de registrar la maqueta prèvia que posteriorment, en digitalitzar-se, permeten animar les figures tridimensionalment.
Quant als pràctics, per a crear la sensació que els Hobbits eren més petits que els altres individus, es va usar la tècnica tradicional trucada "perspectiva forçada". Aquesta consisteix a allunyar de la cambra al personatge que ens interessa minimitzar. Pel fet que la càmera no detecta l'espai que hi ha entre personatges, es crea una il·lusió òptica.<ref>«Efectos Especiales». ''webs.ucm.es''. Archivado desde el original el 10 de diciembre de 2018. Consultado el 3 de diciembre de 2018.</ref>
==== A ''El curioso caso de Benjamin Button (2008)'' ====
En aquesta pel·lícula, el personatge protagonista és una animació de [[Brad Pitt]] durant els primers 52 minuts de llargmetratge. A través de l'animació de gràfics per ordinador, l'actor envelleix 70 anys sense l'ajuda de maquillatge. Més avançat el film, la seva caracterització és realitzada amb ajuda del maquillatge. Per a aquest projecte, es va arribar a crear un programa informàtic de captura d'emocions del rostre, el qual va arribar a registrar gran quantitat dels moviments musculars de l'actor i que també es tornarà estàndard.<ref>«Efectos especiales que hicieron historia». Consultado el 3 de diciembre de 2018.<br /></ref><ref>«Los efectos especiales de Benjamin Button y Brad Pitt». Consultado el 3 de diciembre de 2018.</ref>
==== A ''Avatar (2009)'' ====
Per a realitzar els efectes especials totalment digitals d'aquesta pel·lícula es van arribar a trigar fins a 4 anys. En la seva creació, es va dissenyar un programari especialitzat en l'animació d'explosions, i el director ([[James Cameron]]) va idear una tècnica que li permetia veure a temps real als actors caracteritzats digitalment mitjançant un monitor, la qual cosa va aportar una gran naturalitat en els gestos. La companyia encarregada de realitzar aquests efectes va ser [[Weta Digital]].<ref>«Efectos Especiales». ''Avatar'' (en inglés estadounidense). 27 de mayo de 2015. Consultado el 3 de diciembre de 2018.</ref>
==== A ''Gravity (2013)'' ====
En aquesta pel·lícula d'[[Alfonso Cuarón]], els efectes visuals van ser creats per la companyia Londres Framestore. En la majoria de les preses d'aquest film, només es va gravar el rostre dels actors. Tots els altres elements van ser creats en postproducció de manera digital (gràcies a un any de preproducció). De fet, els únics escenaris físicament reals són els interiors de les càpsules i una part de l'estació espacial, i fins i tot en aquests casos també es van usar efectes digitals.<ref>«Efectos especiales que hicieron historia». ''www.schoolnology.com''. Consultado el 10 de diciembre de 2018.</ref>
Per a simular els efectes de microgravetat de la pel·lícula, l'equip va utilitzar una combinació de càmeres de moviment controlat i torres de llum.<ref>«Cómo los efectos visuales de Gravity fueron creados». ''<nowiki>https://www.framestore.com/work/gravity</nowiki>'' (en inglés estadounidense). 26 de febrero de 2014. Consultado el 21 de marzo de 2019.</ref>
== Tècniques ==
Existeixen moltes tècniques d'efectes especials, que van des d'efectes tradicionals en sales de teatre, passant per tècniques clàssiques de filmació inventades a principis del [[segle XX]], tals com fotografia d'imatges aèries, fins a les tècniques gràfiques d'[[ordinador]]s moderns.
Linha 119 ⟶ 145:
Quant als efectes especials a Espanya, es pot remarcar el pioner Segundo de Chomón, el qual va inventar el [[Stop-motion|stop motion]], és a dir, que els objectes es moguessin per si mateixos, com si tinguessin vida pròpia, a més de ser també el primer espanyol que va donar color a les seves pel·lícules mudes, en un principi a mà, tot i que després ho va perfeccionar creant una màquina que acoloria les imatges. Va ser una de les persones que va entendre el cinema com quelcom més enllà que simplement contar la realitat.<ref>{{Ref-web|url=https://www.lasexta.com/noticias/cultura/segundo-de-chomon-el-espanol-que-invento-el-stop-motion-y-dio-color-al-cine-mudo_201605275748b3f36584a8317e0e5f4d.html|títol=Segundo de Chomón, el español que inventó el stop motion y dio color al cine mudo|consulta=2018-12-13|llengua=es}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://www.rtve.es/alacarta/videos/telediario/pagina-web-explica-como-se-hacian-efectos-especiales-cine-mudo/3861175/|títol=Una página web explica cómo se hacían los efectos especiales en el cine mudo|consulta=2018-12-13|llengua=es|data=2017-01-09}}</ref>
== Efectes especials en espectacles, performances, animació i celebracions ==
L'ús de màquines de fum en els espectacles de música és un estàndard en aquesta indústria des dels anys 1980. Així com màquines llançaflames verticals. En els anys de l'auge del heavy van estar especialment presents. Des d'inicis del segle XXI s'ha començat a utilitzar aquests efectes en actuacions (o performances) de grups de teatre d'avantguarda, efectes de foc, bombolles de sabó, fum baix i alt, escuma, neu artificial etc. mentre en els sectors de la publicitat i esdeveniments, un efecte especial molt recurrent és el de la pluja de confeti i/o de serpentines.
== Empreses d'efectes especials destacades ==
| |||