Revisió del 18:01, 16 nov 2019 modifica ArnauBot (discussió \| contribucions) Bots 660.208 edits Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors ← Edició anterior		Revisió del 00:31, 21 nov 2019 modifica desfés Inespc (discussió \| contribucions) 2 edits Cap resum de modificació Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 1: La '''lingüística forense''' ~~estudia la relació entre la [[llengua]] i la [[Legislació\|llei]], bàsicament autentificant discursos d'acusats o analitzant textos jurídics. És~~és un camp de la lingüística aplicada que busca la resolució de certs problemes judicials, mitjançant l’anàlisi del llenguatge<ref name=":0">{{Ref-web\|url=https://rodin.uca.es/xmlui/bitstream/handle/10498/20249/525_539.pdf?sequence=1&isAllowed=y\|títol=Antecedentes de la lingüística forense: ¿desde cuándo se estudia el lenguaje como evidencia?\|consulta=12/11/2019\|llengua=Español\|editor=\|data=\|nom=Mercedes Ramírez Salado}}</ref>. S'usa per exemple per decidir si dos escrits corresponen a la mateixa persona (amb ajuda de la [[grafologia]]), per estudiar casos de possible [[plagi]], identificar trets personals en un registre sonor (com una trucada de telèfon d'un segrestador), detectar la ideologia subjacent en un decret ([[anàlisi del discurs]]) o fer la llengua administrativa més entenedora, entre altres. Com tota disciplina [[Ciències forenses\|forense]], requereix l'aval d'un tribunal perquè els seus diagnòstics tinguin validesa i es duu a terme amb professionals especialitzats. ==Definició== La lingüística forense és una especialització que entrecreua [[llengua]] i [[dret]], bàsicament autentificant discursos d'acusats o analitzant textos jurídics. Entre les seves tasques destaquen ~~l’anàlisi de~~analitzar contradiccions en textos legals, mitjançant pistes d’àudio, identificar l’escriptor d’un text anònim o comprovar la veracitat de textos i pistes d’àudio<ref>{{Ref-web\|url=https://es.eserp.com/articulos/descubre-significado-la-linguistica-forense/\|títol=Significado de la lingüística forense\|consulta=12/11/2019\|llengua=español\|editor=\|data=\|nom=ESERP}}</ref>. ==Història== ===El cas Evans=== El primer cop que es va utilitzar el terme 'lingüística forense’ va ser l’any 1968~~[1]~~ amb la resolució del ‘cas Evans’<ref name=":0" />. Va ser el lingüista suec [[Jan Svartvik]], qui va usar per primera vegada aquest concepte en el seu estudi «''The Evans Statements: A case for Forensic Linguistics»''. En aquest estudi, l’autor va analitzar el llenguatge que va utilitzar Thimoty Evans, un acusat d’assassinar a la seva dona i la seva filla, en les seves quatre declaracions. Va ser declarat culpable però, anys més tard de ser executat, va ser declarat innocent, ja que l’estudi va demostrar que les seves declaracions havien estat modificades pel tribunal.<ref>{{Ref-web\|url=https://libros-revistas-derecho.vlex.es/vid/linguistica-forense-llengua-com-542735338#section_2\|títol=La lingüística forense: la llengua com a evidència\|consulta=\|llengua=català\|editor=\|data=\|nom=Jordi Cicres, Nuria Gavaldà}}</ref> A continuació, es pot veure un breu fragment dels punts que analitza Jan Svartvik en el seu estudi, entre els quals trobem oracions de relatiu, oracions amb adverbis i proposicions, etc.:<blockquote><ref>{{Ref-web\|url=https://digilib.phil.muni.cz/bitstream/handle/11222.digilib/101438/A_Linguistica_18-1970-1_20.pdf?sequence=1\|títol=Jan Svartvik: the Evans Statements, a Case for Forensic Linguistics\|consulta=\|llengua=anglès\|editor=\|data=\|nom=Jaroslav Óndracek}}</ref>J. ''Svartvik points out certain stylistic discrepancies in the four statements and then concentrates on external clause relation, analysing all finite verb clauses according to a system evolved at the Survey of English Usage, University College London: free clauses, clauses with mobile relator (then, also), clauses with immobile relator (and, or, but, so), clauses with elliptic subject linkage, conjunctional clauses, relative clauses. In the internal analysis of the crucial statement, divided for this purpose into three parts, the central part differs from the other two particularly in having a considerably higher frequency of clauses with mobile relator and elliptic subject linkage''.</blockquote>▼ ▲A continuació, es pot veure un breu fragment dels punts que analitza Jan Svartvik en el seu estudi:<blockquote><ref>{{Ref-web\|url=https://digilib.phil.muni.cz/bitstream/handle/11222.digilib/101438/A_Linguistica_18-1970-1_20.pdf?sequence=1\|títol=Jan Svartvik: the Evans Statements, a Case for Forensic Linguistics\|consulta=\|llengua=anglès\|editor=\|data=\|nom=Jaroslav Óndracek}}</ref>J. ''Svartvik points out certain stylistic discrepancies in the four statements and then concentrates on external clause relation, analysing all finite verb clauses according to a system evolved at the Survey of English Usage, University College London: free clauses, clauses with mobile relator (then, also), clauses with immobile relator (and, or, but, so), clauses with elliptic subject linkage, conjunctional clauses, relative clauses. In the internal analysis of the crucial statement, divided for this purpose into three parts, the central part differs from the other two particularly in having a considerably higher frequency of clauses with mobile relator and elliptic subject linkage''.</blockquote> ===Anys 90 i actualitat=== Més tard, durant els anys 90 van sorgir dues associacions en favor d’aquesta disciplina. Aquestes son la International Association for Forensic Phonetics and Acoustics (IAFPA) i la International Association for Forensic Linguists (IAFL). A més, també cal mencionar la revista [[Forensic Linguistics\|''Forensic Linguistics'']], Tot i això, actualmente al nostre entorn és una disciplina bastant desconeguda, és sobre tot als països de lengua inglesa on més prestigi ha aconseguit la lingüística forense. ==Categories== La lingüística forense es distingeix en tres tipus, segons la classificació que va fer [[Gibbons]], professor d'universitat que treballa en l'àmbit de la llengua i el dret, l’any 1994.<ref>{{Ref-web\|url=https://www.ugr.es/~jsantana/publicaciones/linguistica_forense.htm\|títol=''Any statement you make can be used against you in a court of law'': Introducción a la lingüística forense\|consulta=\|llengua=español\|editor=\|data=\|nom=Juan Santana Lario, Marta Falces Sierra}}</ref>~~La lingüística forense es distingeix en tres tipus, segons la classificació que va fer [[Gibbons]] l’any 1994.~~ * El '''llenguatge jurídic''' (''the language of the law'') Es refereix al fet que les lleis estan escrites i es transmeten a través de la llengua, cosa que pot desembocar en una ‘interpretació’ diferent a la que en realitat es refereix. Línia 30: Unabomber era el pseudònim sota el qual amagava la seva identitat Ted Kazcynski. Durant 17 anys va estar sota el punt de mira de l’FBI. Es dedicava a enviar paquets bomba a universitats i aerolinies. La seva identitat es va descobrir gràcies a un manifest anònim de 56 pàgines en el qual aportava dades sobre la seva vida i el seu passat. Gràcies a l’escrit, el seu germà va creure reconèixer-lo i, més tard, l’FBI va aconseguir més proves per incriminar-lo i, actualment, segueix a la presó. ===L'assassí de les comes=== David Ryan, l’assassí de les comes, va ser empresonat el 2013 per l’homicidi de Diana Lee. Gràcies al telèfon mòbil de la víctima, a través del qual l’assassí havia enviat missatge a amics i coneguts perquè no s’apropessin a la casa, la policia va analitzar l’ús incorrecte de les comes i els ~~punt~~punts i van poder començar a encaminar la seva investigació. ==Referències== {{ORDENA:Linguistica Forense}} <!--ORDENA generat per bot--> [[Categoria:Disciplines de la lingüística\|Forense]]

Lingüística forense: diferència entre les revisions