Viquipèdia

Colla Joves Xiquets de Valls: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
error numèric taula
extensió 1902-1939
Línia 30:
 
==== Dels Menestrals a la Nova, 1813-1902 ====
La Colla dels Menestrals, de tendències progressistes contraposades a l'[[absolutisme]] de la Colla dels Pagesos, va protagonitzar tota una revolució en la tècnica d'alçar construccions humanes i és considerada l'arrel de l'actual Colla Joves. Aquesta evolució constructiva que emprengueren els Menestrals va deixar enrere les construccions típiques del [[Ball de Valencians]] per donar forma al que avui coneixem com '''''Els inicis dels castells''''' ({{subratllat|transició dels segles {{versaleta|xviii<small>XVIII/xix}}XIX</small>-1850}}). La colla vaL'agrupació serfou liderada durant els seus primers anys per [[Josep Batet i Llobera|Josep Batet i Llovera]], àlies ''<nowiki>''el Casteller''</nowiki>,'' el qual es va convertir ràpidament en un tot un referent, i avui en dia és reconegut típicament com el primer cap de colla a la [[Història dels castellscastellers|Història dels Castells]]. Així, el 3 d'abril de 1814 la Colla dels Menestrals va oferir al Pati del Castell de [[Valls]] la seva primera actuació castellera, la qual és també la primera documentada de la Història castelleraCastellera amb totes les seves característiques, tot plegat exhibint un conjunt de torres humanes davant del rei dels liberals, [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII ''<nowiki>''el Desitjat''</nowiki>'']]. Tansols cinc anys més tard, el 17 de juliol de 1819, la Colla dels Menestrals descarregaria el primer castell de vuit documentat de la història, el qual seria ni més ni menys que un [[3 de 8]]. L'agrupació vallenca seguiria agafant nivell de manera gradual durant el segón quart del {{segle|XIX}} anant experimentant amb estructures innovdores, diverses tipologies constructives, nous mètodes de muntatge de pinyes i renovadores fórmules per progressar i assolir nous horitzons.
 
La colla seria reconeguda durant el {{segle|XIX}} com ''els Menestrals'' (1813-1840), ''la Roser'' (1840-1876) i ''la Nova'' (1876-1902), i ja a mitjans de segle aniria assolint un potencial notable. Durant la '''''Primera època d'Or''''' dels castells ({{subratllat|1851-1889}}1894) els vallencs van aconseguir ja grans estructures <ref>{{ref-llibre|enllaçautor=Francesc Blasi i Vallespinosa|cognom=Blasi i Vallespinosa |nom=Francesc |títol=Els Castells dels Xiquets de Valls |url= http://books.google.cat/books?id=_OxWfQLVIhgC&pg=PA30&dq=Colla+Joves+Xiquets+de+Valls&hl=ca&sa=X&ei=RZumT8b4F9GFhQfg9MHyBQ&ved=0CFgQ6AEwBw#v=onepage&q=Colla%20Joves%20Xiquets%20de%20Valls&f=false | editorial=Cossetània Edicions |data=1997 |pàgines=p.29-31 |isbn=8492147687 }}</ref> i van actuar en plaçes com Valls, la Masó, Vallmoll, Alió, La Pobla de Montornès, Tarragona, el Vendrell, l'Arboç, Torredembarra, Altafulla, Montblanc, Vilafranca del Penedès, Vilanova, Barcelona, Terrassa o Mataró. D'aquest període destaquen nombroses fites efectuades pels vallencs, sobretot a partir del denominat ''Trienni Meravellòs'' (1851-1853) que ressaltà per primer cop l'historiador torrenc Lluís Solsona i Llorenç.<ref>{{Ref-llibre|cognom=SOLSONA I LLORENÇ|nom=Lluís|títol=Geni casteller. Articles de recerca històrica castellera|url=|edició=|llengua=Català|data=2010|editorial=Cossetània|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref> Els caps de colla que van ençetar l'inici d'aquest gran auge casteller per a l'agrupació eren Ramon Ribé Targa i [[Gabriel Baldrich i Palau]]. Entre les quantioses gestes d'aquell moment, cal destacar-ne bàsicament les següents; el primer castell de nou pisos de la Història castellera dut a terme el 1851 durant la Diada de Santa Tecla <ref>{{Ref-web|url = http://www.racodelacollanova.com/2010/06/la-roser-va-fer-el-primer-castell-de-9.html|títol = La Roser va fer el primer castell de nou de la història| consulta = |llengua = | editor = |data = }}</ref> (possiblement primer carregat en forma de [[3 de 9 sense folre]] i tot seguit descarregat com a [[3 de 9 amb folre|3 de 9 amb un innovador]] [[folre]]; doncs llavors els castells carregats no comptaven), el seu primer [[3 de 8 aixecat per sota]] el 1853, el seu primer [[pilar de 8 amb folre i manilles]] el 1858 (tanmateix, sent aquest el segón de la Història castellera), el primer [[12 de 7]] de la història el 1879 a la Diada de Santa Úrsula, el primer [[4 de 9 sense folre]] carregat de la història el 1881 al Catllar (encara que, cal insistir-hi, recordem que en tal període elsles castellsestructures carregatcarregades no eren vàlidsvàlides) i el és possible que el darrer 3 de 9 sense folre descarregat el 1881 a la Diada de Santa Tecla. (actualmentActualment s'ha arribat a especular que durant aquella jornada l'agrupació potser fins i tot provés el 2 de 8 sense folre).<ref>{{Ref-llibre|cognom = Güell|nom = Xavier|títol = "Els castells, entre la passió i la història. Articles de la primera època d'or"|url = |edició = |llengua = |data = | editorial = |lloc = |pàgines = |isbn = }}</ref> Amb tot, fins a arribar a l'última dècada del {{segle|XIX}} la colla va dur a terme grans actuacions a les plaçes del moment, però a partir del 1890 el seu nivell va començar a rebaixar-se, endinsant-se al marc de la primera gran crisi castellera de la història, ''laLa Decadència''. Entre els factors que afectaren més a les torres humanes per la pèrdua de castellers que van ocasionar i per la interrupció de l'activitat, cal citar la greu crisi viscuda al camp degut a la plaga de la [[fil·loxera]] que arribà a Catalunya el 1879, la forta inestabilitat socio-política del moment, el latent retrocès econòmic a escala nacional, el moviment migratori que agafà pes, la gran [[Revolució Industrial a Catalunya|revolució industrial catalana]] des de mitjans de {{segle|XIX}}, el fort creixement urbà (que comportà una contundent pèrdua de població als pobles), la millora de la interconnexió territorial gràcies al ferrocarril (que facilità l'èxode rural) i els conflictes bèl·lics del període (com la [[Guerra hispano-estatunidenca|Guerra de Cuba]]), entre d'altres.
 
==== DeDel temps de les fusions aal retorn de la Muixerradualitat vallenca, 1902-19641936 ====
[[Fitxer:Colla Nova Xiquets de Valls - 3de7 - Concurs de castells de Barcelona 1902.jpg|miniatura|415x415px|Colla Nova dels Xiquets de Valls participant al [[Concurs de castells de Barcelona 1902|Concurs de Castells de Barcelona del 1902]], duent a terme l'execució d'un 3 de 7.]]
Durant l'etapa de la '''''Decadència castellera''''' ({{subratllat|18901895-1929}}1925) la colla va mantindre la seva activitat amb esforços, fusions i rebaixant el nivell presentat en anys previs. Primer va haver de fusionar-se amb la Colla de l'Escolà el 1902-1903, sent així coneguda l'agrupació unificada com la ''Colla Nova de l'Escolà''. El conjunt vallenc va participar en el primer [[Concurs de castells|concurs casteller]] de la història, el [[Concurs de castells de Barcelona 1902|Concurs Regional de Xiquets de Valls]], dut a terme a Barcelona el 1902 durant les festivitats de la[[La Mercè]] (sent per aquest motiu més conegut típicament com ''elEl Concurs de Barcelona''). En aquesta edició tan sols hi havia la presència de les dues colles vallenques, i la Nova quedà segona rere realizar el 3 de 7, el 4 de 7, el 3 de 6 aixecat per sota, el 2 de 6 i el pilar de 5. Arribats al 1927 la Nova també s'hagué d'ajuntar breument amb la Colla Vella de Rabassó fruit de les dificultats del moment, formant-se d'aquest mode la ''Colla Xiquets de Valls'' entre els anys 1927 i 1930, dirigida llavors per Ramon Tondo Dilla.
[[Fitxer:3d8c CNXV 1934.jpg|miniatura|429x429px|Primer [[3 de 8]] carregat al segle XX, Colla Nova dels Xiquets de Valls, [[Torredembarra]], 4-IX-1934. Autor desconegut, Arxiu [[Xiquets de Tarragona|XdT]].]]
Amb l'etapa de '''''La breu Revifalla''''' (1926-1936) es va viure el retorn de la dualitat vallenca, i la Colla Xiquets de Valls es va separar l'any 1930, sortint-ne d'aquesta escissió altre cop la Nova i la Vella. La ''Colla Nova dels Xiquets de Valls'' (1930-1936/1939) seguí evolucionant i va signar moments claus per a la història de les torres humanes al encarar el segón quart del {{segle|XX}}, mantenint l'activitat castellera i intentant noves gestes prometedrores. Poc desprès de la separació d'ambues colles vallenques, amb la temporada 1933 la Nova de Valls es va alçar de mode indiscutible com ''la colla imperant del període vigent'': Per començar, entre les diades dels anys 30 va ser capaç de regularitzar l'execució de castells de la gamma alta de set, com el [[2 de 7]] o el [[3 de 7 aixecat per sota]], construccions molt valorades al context casteller del moment per complexitat i infreqüència. En segon lloc, consolidà l'estatus de major agrupació castellera amb la seva primeríssima victòria en un concurs de castells, sent ni més ni menys que el [[II Concurs de castells de Tarragona|II Concus de Castells de Tarragona]] (1933). Durant aquella edició va descarregar immaculadament el 5 de 7, el 4 de 8, el 2 de 7, el 3 de 7 aixecat per sota i el 4 de 7 amb el pilar, un ventall constructiu que llavors cap entitat era capaç d'igualar i que esdevingué la major actuació vista fins a tal moment del segle <small>XX</small>. Però en tercer lloc, sobretot perquè l'agrupació vallenca ràpidament va ser capaç d'aconseguir altres fites d'enorme trascendència i súmament innovadores per al període que tractem, concretament reconquerit vells mites castellers que feia molts anys que no es podien arribar a dominar; Durant la [[Diada castellera de Sant Fèlix|Diada de Sant Fèlix]] de 1933 fou la primera colla del moment capaç descarregar el [[4 de 8]], una fita no aconseguida des dels primers anys de segle <small>XX</small>. Des de llavors la Nova es convertí en la dominadora per excel·lència del conegut com el ''[[carro gros]]'', doncs entre 1932 (temporada amb la primera aleta d'un 4 de 8 des del 1908) i 1936 la colla va protagonitzar vint-i-quatre proves de 4 de 8, el 51'6% de les efectuades amb aquesta estructura a tot el món casteller, i a més n'efectuà catorze de les quinze descarregades totals aconseguides durant aquells anys de recuperació. Arribant a 1934 la Nova va seguir trencant esquemes, encarant més estructures llavors considerades impossibles i emfatitzant la seva posició privilegiada. Durant el 31 d'agost a Vilafranca va provar el primer [[pilar de 6]] vist al panorama casteller des de principis de segle, i el resultat fou polèmic, ja que no es va veure amb claredat si arribà a carregar-se i suscità una discussió que s'allarga fins als nostres dies. En tot cas, des de l'òptica conservadora l'intent d'aquell dia acabà amb la major sequia de proves de pilars de mèrit de la història, i des de l'optimista una carregada suposaria el 1r espadat de mèrit coronat des de 1904 (darrera data amb aleta de pd6 confirmada). Esperverat pels polèmics fets viscuts a Vilafranca, el conjunt vallenc llavors liderat per Ramon Barrufet Fàbregas anà a actuar a [[Torredembarra]] per la festa major de Santa Rosalia, i el dia 4 de setembre de 1934 va fer un nou pas endavant sent capaç de realitzar la primera prova i carregada d'un [[3 de 8]] al segle xx, juntament amb la notable descarregada d'un 4 de 8 i 2 de 7. Aquella fita va significar un dels episodis més rellevants de la Història castellera, ja que en una única jornada la Nova de Valls va recuperar una estructra que encara no s'havia vist al segle <small>XX</small>, el citat tres esdevingué el castell més gran aconseguit des del segle <small>XIX</small> i la colla va signar la millor actuació del segle. Lluny de rendir-se, el 4 de setembre de 1935 l'agrupació provà de domar plenament aquell gegant al mateix escenari torrenc, però tornà a quedar en carregat. En conjunt, tal rendiment ofert per la Nova de Valls durant aquells anys suposà una mostra de domini casteller inigualable que va tallar en pedra la consideració de la colla al capdamunt de l'''Olimp Casteller'' dels anys 30, i marcà un abans i un després que costarien moltíssim de superar. Dades que ho demostrin? Nombroses: Tinguem en compte que rere el pilar de 6 dut pels vallencs a Vilafranca el 1934 cap colla tornaria a apropar-se remotament a una aleta en aquest tipus d'espadat fins que els [[Nens del Vendrell]] el carregaren el 1967, els dos 3 de 8 carregats a Torredembarra durant les temporades 1934-1935 van ser els únics aconseguits a la primera meitat de segle <small>XX</small>, el títol de major castell que ostentaven ambdós tresos carregats tampoc es veria superarat fins la descarregada d'un 3 de 8 que aconseguirien els ''nens'' l'any 1951 o la considerada com millor actuació del segle (Torredembarra, 4-IX-1934) no es veuria superada fins la temporada 1969 (estant trenta-cinc anys a la cima), entre d'altres exemples icònics.
 
Però arribats al 17 de juliol de 1936 es produí l'esclat de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], un moment clau amb el qual la colla paralitzaria quasi tota la seva activitat perquè bona part dels seus membres hi participaren, o bé es van veure immersos de plé enmig del panorama bèl·lic en algun o altre aspecte. No obstant, fins arribar al candent període previ al conflicte l'agrupació encara mostrava afany per autosuperar-se amb un ritme accelerat que no tenia precedents al segle <small>XX</small>, escribint encara més fites històriques; el 14 d'abril a Valls va aconseguir el 4 de 8 més matiner del segle, el 25 d'abril fou capaç de dur el ''carro gros'' en un enclau tant distant com suposava Barcelona, en pocs mesos va consolidar la gamma castellera més variada vista en aquelles dates primigències de temporada i a principis d'estiu l'agrupació ja anunciava que per a la data del 19 de juliol duria el 3 de 8 a [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]] per provar de descarregar-lo d'una vegada per totes, però el conflicte armat frenà de socarrel tota la dinàmica castellera al territori català. Amb tot, tals gestes demostraven que el notable potencial que tenia la Colla Nova dels Xiquets de Valls es va mantindre fins arribar a la guerra. Finalment, el resultat del xoc armat per a l'agrupació fou que entre els complicadíssims anys 1936 i 1939 hauria de paralitzar la seva activitat castellera, només fent meres exhibicions puntuals bàsicament en forma de pilars menors de quatre i cinc pisos. Però aquest cas no era pas aïllat, ja que ''grosso modo'' la incipient millora del nivell que començava a tornar a presentar globalment el Món Casteller i que havia assolit durant la primera meitat dels anys 30 acabà contundentment frenada, perdent-se de nou fins que passaren els anys i es tornà a pacificar la situació al conjunt del cel context territorial.
 
Amb l'etapa de la lenta '''''Recuperació''''' ({{subratllat|1930-1980}}) es va viure el retorn de la dualitat vallenca, i la Colla Xiquets de Valls es va separar el 1930, sortint-ne d'aquesta escissió altre cop la Nova i la Vella. La ''Colla Nova dels Xiquets de Valls'' (1930-1936/1939) seguí evolucionant i va signar moments claus per a la història de les torres humanes al encarar el segón terç del {{segle|XX}}, mantenint l'activitat castellera i intentant noves gestes prometedrores. Per començar, la colla va regularitzar l'execució de castells de la gamma alta de set com el 2 de 7 o el 3 de 7 aixecat per sota, construccions molt valorades al context casteller del moment per ser poc habituals. Ràpidament l'agrupació vallenca va ser capaç d'aconseguir altres fites innovadores, sobretot amb la seva primera victòria en un concurs casteller al [[II Concurs de castells de Tarragona|II Concus de Castells de Tarragona]] (1933), on va descarregar immaculadament el 5 de 7, el 4 de 8, el 2 de 7, el 3 de 7 aixecat per sota i el 4 de 7 amb el pilar. A la temporada següent la Nova vaLluny ser capaç de realitzar el primer [[3 de 8]] carregat del {{segle|XX}} el 4 de setembre de 1934 a [[Torredembarra]], per la Diada de Santa Rosalia, una fita notòriament valuosa en aquell complex període tant històric com casteller. Juntament amb el 3 de 8 que els vallencs tornarien a carregar a Torredembarra el 4 de setembre de 1935, aquells vàren ser els únics tresos de vuit que es van veure carregats durant tota la primera meitat del {{segle|XX}} (fins a arribar al 1951), demostrant tal gesta respecte al tres el notable potencial que tenia la Colla Nova dels Xiquets de Valls. Arribats al candent període previ a la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] i ja durant l'esclat definitiu del conflicte, la colla paralitzaria quasi tota la seva activitat perquè bona part dels seus membres hi participaren, o bé es van veure immersos de plé enmig del panorama bèl·lic en algun o altre aspecte. Amb tot, el resultat per a l'agrupació fou que entre els complicadíssims anys 1936 i 1939 hauria de paralitzar la seva activitat castellera, tan sols fent meres exhibicions puntuals bàsicament en forma de pilars menors de quatre i cinc. Però aquest cas no era pas aïllat, ja que ''grosso modo'' la incipient millora del nivell que començava a tornar a presentar globalment el Món Casteller i que havia assolit durant la primera fase dels anys 30 acabà contundentment frenada, perdent-se de nou fins que passaren els anys i es tornà a normalitzar parcialment la situació del context territorial.▼
 
==== De La Barreja a La Muixerra, 1939-1964 ====
 
▲Amb l'etapa de la lenta '''''Recuperació''''' ({{subratllat|1930-1980}}) es va viure el retorn de la dualitat vallenca, i la Colla Xiquets de Valls es va separar el 1930, sortint-ne d'aquesta escissió altre cop la Nova i la Vella. La ''Colla Nova dels Xiquets de Valls'' (1930-1936/1939) seguí evolucionant i va signar moments claus per a la història de les torres humanes al encarar el segón terç del {{segle|XX}}, mantenint l'activitat castellera i intentant noves gestes prometedrores. Per començar, la colla va regularitzar l'execució de castells de la gamma alta de set com el 2 de 7 o el 3 de 7 aixecat per sota, construccions molt valorades al context casteller del moment per ser poc habituals. Ràpidament l'agrupació vallenca va ser capaç d'aconseguir altres fites innovadores, sobretot amb la seva primera victòria en un concurs casteller al [[II Concurs de castells de Tarragona|II Concus de Castells de Tarragona]] (1933), on va descarregar immaculadament el 5 de 7, el 4 de 8, el 2 de 7, el 3 de 7 aixecat per sota i el 4 de 7 amb el pilar. A la temporada següent la Nova va ser capaç de realitzar el primer [[3 de 8]] carregat del {{segle|XX}} el 4 de setembre de 1934 a [[Torredembarra]], per la Diada de Santa Rosalia, una fita notòriament valuosa en aquell complex període tant històric com casteller. Juntament amb el 3 de 8 que els vallencs tornarien a carregar a Torredembarra el 4 de setembre de 1935, aquells vàren ser els únics tresos de vuit que es van veure carregats durant tota la primera meitat del {{segle|XX}} (fins a arribar al 1951), demostrant tal gesta respecte al tres el notable potencial que tenia la Colla Nova dels Xiquets de Valls. Arribats al candent període previ a la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] i ja durant l'esclat definitiu del conflicte, la colla paralitzaria quasi tota la seva activitat perquè bona part dels seus membres hi participaren, o bé es van veure immersos de plé enmig del panorama bèl·lic en algun o altre aspecte. Amb tot, el resultat per a l'agrupació fou que entre els complicadíssims anys 1936 i 1939 hauria de paralitzar la seva activitat castellera, tan sols fent meres exhibicions puntuals bàsicament en forma de pilars menors de quatre i cinc. Però aquest cas no era pas aïllat, ja que ''grosso modo'' la incipient millora del nivell que començava a tornar a presentar globalment el Món Casteller i que havia assolit durant la primera fase dels anys 30 acabà contundentment frenada, perdent-se de nou fins que passaren els anys i es tornà a normalitzar parcialment la situació del context territorial.
 
Entre el darrer transcurs de la Guerra Civil i el seu final, arribats al gener de l'any 1939 les noves autoritats franquistes i l'alcalde vallenc Juan Cusidó Calbet forçaren a fusionar les dues colles vigents de Valls (encara que aquestes llavors restaven pràcticament sense activitat) per motius merament ideològics i polítics, novament emprant-se el nom ''[[Colla Xiquets de Valls (unificada)|Colla Xiquets de Valls]]'' entre els anys 1939-1947. Aquesta seria una maniobra d'interès pal·liatiu que restava bàsicament només sota els interessos de los forces imperants del moment, i les autoritats exporsaren públicament que tal unificació obligada <nowiki>''</nowiki>estava destinada a evitar tota mena de possibles rivalitats alienes als castells<nowiki>''</nowiki>; ja que la Nova tenia tant una tendència pro-política com ideals manifestos típicament d'esquerres, mentres que la Vella els tenia de dretes. Així doncs, per a disgust dels membres d'ambdues agrupacions, hagueren de conviure per tal de seguir endavant i sobreviure com a colla durant els següents anys en aquell complex moment històric. Aquesta agrupació unificada fou dirigida per Ramon Barrufet Fàbregas (més conegut normalment a Valls com ''<nowiki>''el Blanco''</nowiki>''), que ja tenia experiència en el lideratge casteller a causa d'haver sigut cap de colla des d'abans de la guerra, i l'entitat era reconeguda típicament amb el nom de ''[[Colla Xiquets de Valls (unificada)|<nowiki>''La Barreja''</nowiki>.]]'' El grup conjunt realitzaria els primers castells de vuit pisos de la Postguerra en forma de [[4 de 8]]; carregant-lo inicialment a l'Arboç el 21 d'octubre de 1939, i ja descarregant-lo els primers cop sols a [[Torredembarra]] per la Diada de Santa Rosalia del 4 de setembre de 1939 i 1941.[[Fitxer:Valls - El Casteller.jpg|miniatura|407x407px|''<nowiki>''El casteller''</nowiki>'' (1951), escultura de [[Josep Busquets i Òdena]] ergida en honor als Xiquets de Valls. Es tracta del primer monument casteller de la història, ubicat a la Plaça del Pati de Valls; posteriorment aquest seria un enclavament típic de la Joves.]]
Linha 141 ⟶ 148:
=== El període d'irregularitat vermella durant la primera fase del {{segle|XXI}} (2002-2011) ===
[[Fitxer:1r 5d9f desc. per la CJXV, Sant Fèlix, 30-VIII-2008..jpg|enllaç=https://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:1r%205d9f%20desc.%20per%20la%20CJXV,%20Sant%20Fèlix,%2030-VIII-2008..jpg|miniatura|441x441px|Primer 5d9f descarregat per la CJXV des del segle XIX, Sant Fèlix, 30-VIII-2008. Foto de; Arxiu CJXV.]]
No obstant, entre les {{subratllat|temporades 2002 i 2011}} la Joves va protagonitzar una gran irregularitat en quant al seu nivell casteller i als resultats vistos a les actuacions, no tornant a assolir xifres similars a les aconseguides entre el període 2000-2001 en tota una dècada. L'any 2002 una greu lesió viscuda entre les files dels vallencs va afectar sensiblement a la colla en tots els seus aspectes, calant al conjunt vermell des del '''2002 al 2007'''. Però gràcies al gran treball realitzat en conjunt i dut a terme entre els períodes d'Òscar Peris (2001-2002), Josep Mª Estil·les (2003) i Francesc Sànchez (2004) l'any 2004 la Colla Joves va arribar a carregar el seu primer [[2 de 8 sense folre]], una estructura mai abans vista exitosament a la localitat de Valls. Amb el lideratge de Salvador Ramón (2005) i Pere Rico (2006-2008) es mantingueren els castells de la gamma de nou i es van renovar els atacs cap a colossos de la gamma extra, sobretot de cara al 2 de 8 sense folre i el 5 de 9 amb folre.
 
Amb la temporada '''2008''' la colla va assolir grans èxits propis que van millorar la seva situació: El 3 d'agost els vermells van descarregar el primer [[9 de 7]] de la seva trajectòria, fet a més a un viatge realitzat a Estònia. Poques setmanes després, la Joves va aconseguir descarregar finalment el seu primer [[5 de 9 amb folre]] a l'era moderna per [[Diada de Sant Fèlix 2008|Sant Fèlix]], deu anys després d'aconseguir coronar la seva primera ''<nowiki>''supercatedral''</nowiki>'' també a Vilafranca, i acompanyat aquest cop amb el 3 de 9 amb folre i el 4 de 9 amb folre (aquest darrer fet amb èxit rere un primer intent fallit). Hem de tindre en compte que la fita del 5 de 9 amb folre va tindre una enorme transcendència per a la Joves, doncs feia anys que el conjunt vallenc pretenia descarregar aquesta construcció, havent-la provat fins a 11 ocasions infructuosament (2c + 8i + 1id); des d'aquell moment de descàrrega de la <nowiki>''</nowiki>súper-catedral<nowiki>''</nowiki> la Joves esdevindria una de les colles amb més domini de l'estructura del cinc i es consolidaria com a un dels castells insígnies dels diables vermells. Al [[XXII Concurs de castells de Tarragona|XXII Concurs de Castells de Tarragona]] la Colla Joves tornaria a pujar al podi, quedant-hi tercera per fer una tripleta màgica i deixar enrere ambiciosos intents de 5 de 9 amb folre i de 2 de 8 sense folre. Tanmateix, a la Diada de l'Arboç (8-XI-2008) els vallencs carregaren el primer [[3 de 8 amb l'agulla|3 de 8 amb pilar]] de la llarga trajectòria de la colla i també realitzaren innovadorament el primer [[12 de 7]] que veia el Món Casteller des del {{segle|XIX}}. Aquell any per Santa Úrsula la Joves també signaria una magnífica actuació descarregant el 3 de 9 amb folre, el 4 de 9 amb folre i el 5 de 9 amb folre. El 2008 es consolidava així com una temporada d'alt valor per als de la camisa vermella, essent una de les tres millors del seu currículum fins llavors i duent a terme contundents apostes per tornar a créixer.
Linha 150 ⟶ 157:
 
==== La revifalla de la Joves, 2012-2014 ====
[[Fitxer:9d8 cjxv concurs 2012 - Roser Giner Rius.jpg|miniatura|Primer 9d8 de la CJXV, XXIV Concurs de Castells de Tarragona, 7-X-2012. Foto de; Roser Giner Rius.|329x329px334x334px]]
Arribats al període 2012-2014 la situació va canviar definitivament per a la Colla Joves, tornant a assolir xifres similars a les de principis de segle i entrant ja plenament en una renovadora dinàmica ascendent de manera successiva:
 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Colla_Joves_Xiquets_de_Valls»