Joaquim Forn i Chiariello: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m llengua=ca -> llengua=català
Línia 11:
És portaveu del grup municipal de [[Convergència i Unió|CiU]] des del 2007. Durant l'alcaldia de [[Xavier Trias]] (2011-2015) va exercir de 1r [[tinent d'alcalde]] de Barcelona, encarregant-se de les funcions de l'Àrea de Presidència, del Règim Interior, de la Seguretat i Mobilitat de l'[[Ajuntament de Barcelona]]. Va ser també portaveu del govern municipal. Durant la seva etapa com a tinent d'alcalde, va ocupar la presidència de [[Transports Metropolitans de Barcelona]] i va ser vicepresident del Consell d'Administració de l'[[Autoritat del Transport Metropolità]].<ref name="diba">{{Ref-web |url= http://www.diba.cat/web/ladiputacio/joaquim-forn-i-chiariello |títol= Joaquim Forn i Chiariello | editor= [[Diputació de Barcelona]] | consulta=14 juliol 2017}}</ref>
 
El juliol del 2017 va ser nomenat conseller d'Interior del [[Govern de Catalunya 2016-2017|govern Puigdemont]], en substitució de [[Jordi Jané i Guasch|Jordi Jané]], en una àmplia remodelació començada dies abans pel [[President de la Generalitat de Catalunya|president de la Generalitat]]. Va tenir un paper determinant en la gestió de seguretat i emergències en resposta als [[Atemptat a la Rambla de Barcelona|atemptats de Barcelona i Cambrils]] del 17 d'agost.<ref>{{Ref-web|url= https://www.elperiodico.cat/ca/politica/20180813/17-agost-joaquim-forn-no-vol-homenatge-6986959|títol=Forn no vol cap homenatge el 17 d'agost| consulta=2019-02-03|nom=El|cognom=Periódico|llengua=cacatalà|data=2018-08-13}}</ref>
 
El 27 d'octubre de 2017 després que el Parlament de Catalunya [[Declaració d'Independència de Catalunya|proclamés la República Catalana]], el Senat espanyol va aprovar les mesures proposades pel govern a l'empara de l'[[Article 155 de la Constitució espanyola de 1978|article 155]] de la [[Constitució Espanyola|Constitució espanyola]], entre elles la destitució del president de la Generalitat de Catalunya i tot el seu govern, inclòs Joaquim Forn. Immediatament després va ser publicat en el [[Boletín Oficial del Estado]].<ref>{{ref-web|url= https://www.boe.es/boe/dias/2017/10/27/pdfs/BOE-A-2017-12328.pdf |obra= [[Boletín Oficial del Estado]] |títol=Orden PRA/1034/2017, de 27 d'octubre, por la que se publica el Acuerdo del Consejo de Ministros de 21 d'octubre de 2017, por el que, en aplicación de lo dispuesto en el artículo 155 de la Constitución, se tiene por no atendido el requerimiento planteado al M. H. Sr. Presidente de la Generalitat de Cataluña, para que la Generalitat de Cataluña proceda al cumplimiento de sus obligaciones constitucionales y a la cesación de sus actuaciones gravemente contrarias al interés general, y se proponen al Senado para su aprobación las medidas necesarias para garantizar el cumplimiento de las obligaciones constitucionales y para la protección del mencionado interés general |data= 27 d'octubre de 2017 | consulta= 27 d'octubre de 2017 |exemplar=260 |pàgina=103529-103544}}</ref> Poc després, Forn va acompanyar els membres del govern que es van exiliar a [[Bèlgica]], i va ser present a la roda de premsa que van fer el 31 d'octubre a Brussel·les.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Puigdemont no demana asil i exigeix al "bloc del 155" que digui si acceptarà el resultat del 21D|publicació=324.cat|llengua=ca-ES|url= http://www.ccma.cat/324/puigdemont-no-demana-asil-i-exigeix-al-bloc-del-155-que-digui-si-acceptara-el-resultat-del-21d/noticia/2818249/|data=|pàgines=}}</ref> Però va tornar aquella mateix nit a Barcelona, amb avió, a l'aeroport del Prat.<ref>{{Ref-web|url= https://www.vilaweb.cat/noticies/un-grup-dultres-amb-banderes-espanyoles-increpen-forn-i-bassa-a-laeroport-del-prat/|títol=Un grup d'ultres amb banderes espanyoles increpen Forn i Bassa a l'aeroport del Prat| consulta=2018-02-16|llengua=cacatalà| editor=VilaWeb|data=01.11.2017}}</ref>
 
=== Presó ===
El 2 de novembre de 2017 vuit membres del [[Govern de Catalunya 2016-2017|govern català]], entre ells el mateix Joaquim Forn, [[Oriol Junqueras]], [[Jordi Turull i Negre|Jordi Turull]], [[Josep Rull i Andreu|Josep Rull]], [[Meritxell Borràs i Solé|Meritxell Borràs]], [[Carles Mundó i Blanch|Carles Mundó]], [[Raül Romeva i Rueda|Raül Romeva]], [[Dolors Bassa i Coll|Dolors Bassa]] i l'exconseller [[Santi Vila i Vicente|Santi Vila]], declararen davant la jutgessa de l'[[Audiència Nacional]], [[Carmen Lamela Díaz|Carmen Lamela]]. El fiscal, Miguel Ángel Carballo, va sol·licitar presó incondicional per a tots els membres del govern català, inclòs Joaquim Forn. Sols l'exconseller Santi Vila va rebre un tracte diferent, sense la mesura cautelar de presó incondicional (va pagar una [[fiança]] de 50.000 [[euro]]s, que li va permetre evitar la presó, tot i que hi va passar una nit).<ref>{{Ref-publicació|article=Presó incondicional per a Junqueras i tots els consellers excepte Santi Vila|publicació=Ara.cat|llengua=cacatalà|url= https://www.ara.cat/politica/consellers-govern-puigdemont-declaracio-audiencia-nacional_0_1898810179.html}}</ref>
 
A la [[presó d'Estremera]] va començar compartint cel·la, en el mòdul 3, un mòdul d'interns primaris, amb Raül Romeva.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Així dormen els consellers a presó: repartits per parelles en mòduls no conflictius|publicació=Nació Digital|llengua=cacatalà|url= https://www.naciodigital.cat/noticia/142027/aixi/dormen/consellers/preso/repartits/parelles/moduls/no/conflictius|data=03/11/2017|pàgines=}}</ref> El 5 de desembre, Bassa, Borràs, Mundó, Romeva, Rull i Turull van sortir de la presó, en llibertat condicional. L'endemà, el van passar al mòdul 7, compartint cel·la amb [[Oriol Junqueras i Vies|Oriol Junqueras]],<ref>{{Ref-web|url= https://www.vilaweb.cat/noticies/carta-doriol-junqueras-la-vida-des-destremera/|títol=Carta d'Oriol Junqueras: La vida des d'Estremera| consulta=2018-02-16|nom=Oriol Junqueras|llengua=cacatalà| editor=VilaWeb|data=12.12.2017}}</ref> fins al 28 de febrer de 2018, en què van ser acceptades les seves respectives peticions per tenir una cel·la individual.<ref>{{ref-llibre|cognom=Forn|nom=Joaquim|títol=Escrits de presó| editor=Enciclopèdia Catalana|pàgines=165|pàgines totals=336|ISBN=978-84-412-3200-6}}</ref> Forn va presentar un recurs d'apel·lació davant del [[Tribunal Suprem d'Espanya|Tribunal Suprem]] l'endemà que els seus companys quedessin en llibertat, i el jutge [[Pablo Llarena Conde|Pablo Llarena]] l'hi va denegar, el 14 de desembre.<ref>{{Ref-web|url= https://www.elnacional.cat/ca/politica/sanchez-cuixart-forn-suprem_221286_102.html|títol=El jutge deixa Junqueras, Forn i els Jordis a la presó tot el Nadal| consulta=2018-02-16|nom=Gemma Liñan|llengua=| editor=El Nacional|data=14.12.2017}}</ref> No va poder participar en la [[Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017|campanya electoral del Parlament de Catalunya]], en què formava part, en el número 7 de la circumscripció de Barcelona de la candidatura [[Junts per Catalunya]]. Va sortir elegit diputat el 21 de desembre. Va renunciar a l'escó el 23 de gener per tenir més arguments a l'hora de sol·licitar la seva llibertat,<ref>{{Ref-publicació|cognom=Albalat|nom=Daniel G. Sastre / Roger Pascual / J. G.|autor=Daniel G. Sastre|article=L'exconseller Forn dimiteix com a diputat|publicació=elperiodico|llengua=ES|url= https://www.elperiodico.cat/ca/politica/20180123/exconseller-forn-dimiteix-com-a-diputat-6573043|data=2018-01-23|pàgines=}}</ref> i l'hi va substituir [[Antoni Morral]]. L'1 de febrer el jutge [[Pablo Llarena Conde|Pablo Llarena]] va decidir mantenir-lo en presó preventiva, a l'espera de [[Judici al procés independentista català|judici]].<ref>{{Ref-publicació|article=Llarena manté Forn a la presó per “l'actitud” de Puigdemont|publicació=Ara.cat|llengua=cacatalà|url= https://www.ara.cat/politica/Llarena-segona-llibertat-Joaquim-Forn_0_1954004717.html}}</ref> Ha publicat ''Escrits de presó'', un dietari en què relata les reflexions i vivències del procés independentista i l'empresonament. El juliol de 2018 fou traslladat al [[Centre Penitenciari Lledoners|Centre Penitenciari de Lledoners]]. Des de llavors s'ha realitzat diverses concentracions de suport a les portes del centre. El desembre de 2018 va dur a terme una [[vaga de fam]] per protestar contra la seva situació de presó provisional.<ref>{{Ref-web|url= https://www.publico.es/public/els-presos-politics-aturen-vaga-fam.html|títol=Els presos polítics aturen la vaga de fam| consulta=2019-02-04}}</ref>
 
El 23 de gener del 2019 va confirmar que seria candidat a l'alcaldia de [[Barcelona]] a les properes [[Eleccions municipals espanyoles de 2019|eleccions municipals]], assegurant que la seva candidatura seria «integradora, solvent i transversal», i també que ha pres aquesta decisió perquè és el seu «dret».<ref>{{Ref-web|url= https://catalunyadiari.com/politica/joaquim-forn-candidat-alcaldia-barcelona|títol=Joaquim Forn, aspirant a l'alcaldia de Barcelona| consulta=2019-01-24|cognom= [[CatalunyaDiari.cat]] |llengua=ca}}</ref> Mesos abans, el març del 2018 havia anunciat que renunciava a presentar-se a les primàries —guanyades finalment per [[Neus Munté i Fernández|Neus Munté]]— per centrar els esforços en la seva defensa jurídica.<ref>{{Ref-web|url= https://beteve.cat/politica/joaquim-forn-candidat-eleccions-municipals-2019-barcelona/|títol=Joaquim Forn serà candidat a l'alcaldia de Barcelona a les municipals del maig| consulta=2019-01-25|cognom=beteve.cat|llengua=ca}}</ref>