Guaret: diferència entre les revisions

Es denomina '''guaret''' (etimol: llat vulgar ''veractum'' (clàssic ''vervactum''), i de ''waractu'' per influència germànica)<ref>{{Ref-web|url=https://www.enciclopedia.cat/EC-GDLC-e00071965.xml|títol=guaret {{!}} enciclopèdia.cat|consulta=2019-01-29|llengua=|editor=|data=}}</ref> a la tècnica per la qual la terra es deixa sense sembrar o cultivar durant un o més [[Desenvolupament vegetal|cicles vegetatius]], amb el propòsit de recuperar i emmagatzemar matèria orgànica i la humitat de la terra.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Argemí i d'Abadal|nom=Lluís|cognom2=Rodríguez-Zúñiga|nom2=Manuel|títol=L'agricultura moderna: de l'alimentació al medi ambient|url=https://books.google.es/books?id=2_QcOzc-bc8C&pg=PA76&lpg=PA76&dq=guaret+agricultura&source=bl&ots=orjJBXmeG7&sig=ACfU3U0ZPPukIzpi7KlWbHv3oy3DmoRl9g&hl=en&sa=X&ved=2ahUKEwiplYqroYvgAhVw1eAKHbV_B9E4ChDoATACegQIBRAB#v=onepage&q=guaret%20agricultura&f=false|edició=|llengua=cacatalà|data=2004|editorial=Edicions Universitat Barcelona|lloc=|pàgines=66-77|isbn=9788447527915}}</ref> També s'utilitza per evitar la generació de patògens esperant que els seus cicles acabin sense poder tornar a renovar a causa de la falta d'hostes disponibles. Acabat aquest període de no cultiu, es fa neteja de la terra, s'enterren els fems, s'accelera dea descomposició de la [[matèria orgànica]], i es treuen les males herbes. Aquest procés es coneix com a guaretar. És a dir, es [[Llaurada|llaura]] disposant la terra perquè la parcel·la estigui llesta per a la sembra.

Durant els segles XVI i XVII es dona una reducció de les terres cultivades amb guaret. En part a causa dels [[Intercanvi colombí|nous cultius i plantes arribats d'Amèrica]], com per l'augment de la superfície cultivada per pressió demogràfica.<ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=Giralt i Raventós|nom=Emili|títol=Història agrària dels Països Catalans. Vol III|url=https://books.google.es/books?id=wmHdmTBzBUkC&pg=PA112&lpg=PA112&dq=guaret+catalunya&source=bl&ots=9DxZZwBURd&sig=ACfU3U1Gj81aijghFc49DoCSarbpJD6Yqg&hl=en&sa=X&ved=2ahUKEwjku5yL-YjgAhUEWhoKHZoBCCwQ6AEwBnoECAgQAQ#v=onepage&q=guaret%20catalunya&f=false|edició=|llengua=cacatalà|data=2008|editorial=Edicions Universitat Barcelona|lloc=|pàgines=111-112|isbn=9788447532841}}</ref> Un altre aspecte a considerar es l'increment de les terres de regadiu, i la incorporació de [[Arbust|cultius arbustius]] que compensaven els baixos rendiments de l'economia pagesa els anys que la terra estava en guaret.<ref name=":1" /> Majoritàriament, la terra agrícola d'aquest període es cultiva en règim de [[Policultura|policultiu]], amb predomini de gra paral·lelament al conreu de llegums, [[cànem]], vinya, olivera, fruita i productes d'horta, alhora que es te cura del bestiar. Alguns investigadors afirmen l'existència d'un "dry farming" ([[agricultura de secà]]) immemorial que que manté les tècniques de cultiu, sense experimentar la [[Agricultura intensiva|industrialització del camp]] que a Europa va arribar a partir de l'[[Revolució agrícola anglesa|experiència anglesa]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Serra i Puig|nom=Eva|article=Consideracions entorn de la producció i la productivitat agràries de la Catalunya del segle XVII|publicació=Estudis d'Història Agrària|url=http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/113633|data=1978|pàgines=123,130-131|issn=0210-4830}}</ref> Durant el s. XVIII es van mantenir les tecnologies experimentades anteriorment, intentant equilibrar els usos del sol amb l'expansió de cultius llenyosos com la vinya i l'olivera, especialment al Sud i a Ponent del Principat.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Ramon-Muñoz|nom=Josep-María|cognom2=Seguera|nom2=Ramon Garrabou|article=Aigua, agricultura i regadiu a la Catalunya contemporània, 1800-2010|publicació=Estudis d'història agrària|url=https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/259461|volum=0|exemplar=23|data=2010|pàgines=28-29|issn=2385-359X}}</ref> Cal tenir en compte la important corrent dels [[Fisiocràcia|agraristes il·lustrats]] que postulaven l'increment de la productivitat agrària a través de la incorporació de nous mecanismes d'irrigació i fertilització, buscant la intensificació dels rendiments de cultius. Les propostes que van portar a terme els agrònoms il·lustrats no van arribar a quallar amb l'eficiència necessària.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Bernat López|nom=Pasqual|cognom2=Nieto-Galan|nom2=Agustí|títol=Agronomia i agrònoms a la Catalunya de la Il·lustració (1766-1821)|url=https://ddd.uab.cat/record/38599?ln=ca|edició=|llengua=|data=2006|editorial=Universitat Autònoma de Barcelona|lloc=Bellaterra|pàgines=6.1|isbn=9788469067314}}</ref>

Els territoris agraris sustenten una bona part de la [[Biodiversitat|diversitat biològica]] mundial. La flora i la fauna s'ha anat adaptant a l'ordre imposat per l’home al llarg de la història i de la seva intensa agrícola en el medi natural. Alguns animals que abans vivien a estepes o boscos, avui en dia els podem trobar en camps de cereal i de cultius llenyosos de forma plenament adaptada. Els terrenys deixats en guaret amb vegetació durant la rotació de cultius, introdueix una major diversitat de [[plantes ruderals]] i potencia la diversitat d’[[artròpodes]], i ofereix microhàbitats perquè desenvolupin els seus cicles vitals. En ocells i petits mamífers també afavoreix una major font de nutrients, refugi i hàbitat de nidificació. Pel que fa a les abelles i altres insectes, aquests territoris representen una font important de pol•len i nèctar, afavorint la protecció de l’hàbitat d’insectes [[Entomofàgia|entomòfags]] que ajudaran a [[Control biològic de plagues|controlar biològicament les plagues]] que puguin desenvolupar-se en cultius adjacents.<ref>{{Ref-web|url=https://www.agrocultura.org/una-perspectiva-historica-de-la-biodiversitat-dels-medis-agricoles/|títol=Una perspectiva històrica de la biodiversitat dels medis agrícoles|consulta=2019-01-28|nom=David|cognom=Giralt|llengua=cacatalà|editor=Agro-Cultura|data=2008-07-22}}</ref>

En el marc europeu, qualsevol explotació de mes de 15 hectàrees a la UE ha de disposar del certificat de Superfície d'Interès Ecològic (SIE). Aquesta certificació es contempla en quatre categories: a) terres en guaret sense producció durant nou mesos consecutius des de la collita anterior; b) superfícies agràries dedicades a cultius fixadors de nitrògen (lleguminoses grà o farratgeres); c) superfícies forestals en el marc del pla de [[desenvolupament rural]]; d) superfícies dedicades a l'agrosilvicultura que hagin rebut ajudes en els programes anteriors.<ref>{{Ref-web|url=http://blog.agricolum.com/que-son-las-superficies-de-interes-ecologico-sie/|títol=¿Qué son las superficies de interés ecológico? (SIE)|consulta=2019-01-28|cognom=agricolum|llengua=es-ES|data=2015-04-30}}</ref> Aquestes condicions son indispensables per rebre l'ajuda del ''Greening'' o pagament verd, que vincula el pagament de les ajudes de la PAC a les pràctiques mediambientals utilitzades.<ref>{{Ref-web|url=http://blog.agricolum.com/que-es-el-greening/|títol=¿Qué es el Greening?|consulta=2019-01-28|cognom=agricolum|llengua=es-ES|data=2015-04-15}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://ec.europa.eu/agriculture/direct-support/greening_en|títol=Greening|consulta=2019-01-28|cognom=|llengua=en|editor=Agriculture and rural development. European Commission|data=2016-06-27}}</ref> A Catalunya, els guarets i cultius [[Fixació del nitrogen|fixadors de nitrògen]] que estiguin catalogats com a SIE tenen prohibit la utilització de productes fitosanitaris, tot i que es poden utilitzar fertilitzants químics, [[Fertilitzant orgànic|orgànics]] o [[Adobs químics|inorgànics]].<ref>{{Ref-web|url=http://agricultura.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/DUN_01_2018|títol=Comunicat 1. DUN 2018 - Nota tècnica sobre els requisits SIE per a la campanya DUN 2018|consulta=2019-01-28|llengua=ca-ES}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://www.agro90.com/requisits-de-les-superficies-dinteres-ecologic-sie-de-la-campanya-2018/|títol=Requisits de les Superfícies d’Interès Ecològic (SIE) de la campanya 2018|consulta=2019-01-28|cognom=|llengua=cacatalà|editor=AGRO90|data=13 de setembre 2017}}</ref>

Las pseudoestepes<ref>{{Ref-web|url=https://glosarios.servidor-alicante.com/ornitologia/pseudoestepa|títol=Pseudoestepa (Ornitología)|consulta=2019-01-28|cognom=Raúl Martínez.|llengua=es|editor=Glosario de Términos Ornitológicos y otros afines|data=2015-08-13}}</ref> Ibèrques estan formades per comunitats vegetals que substitueixen els antics boscos i [[Màquia|màquies]] que han sofert l'acció de l'home al llarg dels segles. Els usos agroramaders tradicionals han modelat al llarg del temps aquests sistemes a través del cultiu extensiu amb rotacions de cereals, farratge i guaret, tot i combinant la [[Cria intensiva d'animals|ramaderia extensiva]] i l'activitat [[cinegètica]]. En l'actualitat cal gestionar adequadament les feines agrícoles com el pasturatge, llaurat, sega, aplicació d'herbicides o fins i tot la no gestió , per assolir un sustrat vegetal òptim amb abundant disponibilitat tròfica (insectes i llavors) per l'aliment i evolució d'aquestes aus.<ref>{{Ref-web|url=http://blog.ctfc.cat/ca/el-maneig-agricola-de-guarets-per-a-la-conservacio-docells-estepics-objectiu-dun-projecte-liderat-pel-ctfc/|títol=El maneig agrícola de guarets per a la conservació d’ocells estèpics, objectiu d’un projecte liderat pel CTFC – Blog del CTFC|consulta=2019-01-29|llengua=cacatalà|editor=CTFC-Blog news|data=24/04/2018}}</ref> Els guarets han esdevingut un paisatge natural, caracteritzat pel mosaic d'espècies animals i vegetals que l'integren i que ha donat peu a un model d'explotació agrícola de gran importància ecològica. S'estima que el 60% de les [[Llista d'espècies animals en perill greu d'extinció#Ocells|aus en perill]] o en declivi a Europa depenen de la riquesa natural d'aquest tipus d'habitats.<ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=Manual de gestión de barbechos para la conservación de aves esteparias|url=http://www.ctfc.cat/docs/llibre%20barbecho%20per%20web.pdf|edició=Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC)|llengua=|data=2018|editorial=Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (Generalitat de Catalunya)|lloc=|pàgines=8|isbn=}}</ref>[[Fitxer:Tetrax tetrax, Castuera, Estremadura, Spain 1.jpg|miniatura|Sisó comú (''Tetrax tetrax'') a [[Castuera]], Extremadura, Espanya (2014)]]Els guarets proporcionen alguns recursos únics a les aus estepàries que no poden aportar altres substrats vegetals. La seva estructura heterogènia, amb una proporció de sol net, es vital per la cerca d'aliment, nidificació i refugi de moltes espècies d'aus. La possibilitat de disposar d'un sol lliure d'herba, durant l'època reproductora de l'estiu,es important quan l'evolució vegetativa es troba en el seu punt àlgid. Aquestes espècies poden trobar una font d'aliment molt variat, tant si es tracta d'[[Insectívor|insectivores]], [[Herbívores|hervíbores]] o [[Granivorisme|granívores]]. Per altre costat, la menor activitat agrària fa que hi hagi menys interferències en el cicle vital de les aus, principalment durant la seva [[reproducció]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=Manual de gestión de barbechos para la conservación de aves esteparias|url=http://www.ctfc.cat/docs/llibre%20barbecho%20per%20web.pdf|edició=Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC)|llengua=|data=2018|editorial=Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (Generalitat de Catalunya)|lloc=|pàgines=34|isbn=}}</ref>