'''Gneu Domici AenobarbAhenobarb''' (en [[llatí]] ''CneusGneus Domitius Cn. F. Cn. N. Ahenobarbus'') va ser un [[magistrat romà]]. Formava part de la famíliadels [[Aenobarb|Ahenobarb]]s, una branca [[plebea]] de la [[gens Domícia]].
Era fill del [[Cònsol romà|cònsol]] del [[162 aC]] [[Gneu Domici AenobarbAhenobarb (cònsol 162 aC)|Gneu Domici AenobarbAhenobarb]] i va ser elegit cònsol l'any {{aC|122}} amb [[Gai Fanni Estrabó (cònsol 122 aC)|Gai Fanni Estrabó]]. El senat el va enviar contra els [[al·lòbroges]] de la [[Gàl·lia]] perquè havien acollit al rei dels [[sal·luvis]], [[Teutomaius]], enemic de Roma, que havia devastat el país dels [[hedus]] (aliats romans). L'any {{aC|121}} va derrotar els al·lòbroges i el seu aliat, [[VituitusBituitus]], rei dels [[arverns]], prop de ''[[Vindalum]]'' o ''Vindalium'', allà on el [[Roine]] s'uneix al [[Sulga]], batalla que va guanyar sobretot degut al terror que van causar els [[Elefants de guerra|elefants]]. En commemoració va erigir trofeus i monuments recordatoris i va anar en processó per la província portant un elefant. L'any {{aC|120}} va rebre els honors del [[triomf]]. Va ser [[Censor romà|censor]] el {{aC|115}} junt amb [[Luci Cecili Metel Dalmàtic|Cecil Metel]] i va expulsar 32 persones del [[Senat romà|senat]]. Va ser també [[Pontífex romà|Pontífex]]. La seva obra més coneguda és la [[via DomítiaDomícia]] a la Gàl·lia, una via que ell va fer construir.<ref>{{ref-llibre |cognom=Smith |nom=William (ed.) |títol=Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. I |pàgines=84 |lloc=London |editorial=Walton and Maberly |any=1841}}</ref>
