Sonata per a piano núm. 6 (Beethoven): diferència entre les revisions

m
bot: - primer periode == + primer període ==
m (eliminant plantilla IMSLP ara redundant)
m (bot: - primer periode == + primer període ==)
En aquest primer període Beethoven és un músic alliberat. És el geni de Beethoven el qual col·loca l'individualisme en el primer pla de la creació musical. La noció d'artista-artesà que treballa per encàrrec és reemplaçada per la de l'artista cultivat que treballa per expressar-se lliurement. Aquesta nova noció tindrà conseqüències decisives sobre l'evolució de la música mateixa i del seu llenguatge: l'artista beethovenià ja no escriu el que el públic espera d'ell sinó el que ell vol imposar al seu públic. Beethoven modificarà la música mateixa i també la vida musical europea, la fisionomia dels concerts de les sales d'audició amb repercussions socials profundes. Beethoven vol aparèixer com el portador de la salvació amb èmfasi redemptor incomprensible a la Viena del seu temps. "La música és una revelació més alta que qualsevol filosofia." La diferència entre Beethoven i els músics que el van precedir rau en el fet que Beethoven es considerava ell mateix un artista i defensava els seus drets com a tal. Artista i creador i com a tal ésser superior, segons el seu propi entendre als reis i als nobles. Beethoven té idees revolucionàries sobre la societat i un concepte romàntic de l'art i especialment sobre la música. "El que tinc en el meu cor ha de sortir a la superfície i per tant he de escriure-ho." Ni Mozart, ni Haydn farien res semblant. Els compositors que el van precedir eren artesans destres que subministraven un producte i el concepte d'art o de compondre per a la posteritat no entrava en els seus càlculs. Beethoven tenia una personalitat enèrgica que esglaiava a tots els que es relacionaven amb ell. Per això i malgrat els defectes del seu caràcter i de les seues maneres deplorables, l'artista va poder imposar les seues pròpies conviccions i les seues condicions a la vida en gairebé tot, excepte en la seua tràgica sordera.
 
== Trets estilístics del primer periodeperíode ==
Beethoven va ser vist ja en el seu temps dins el triumvirat dels principals compositors actius a Viena entre finals del segle XVIII i principis del XIX. De fet, en una data tan primerenca com 1792, el comte Ferdinand Ernst Gabriel von Waldstein, el seu mecenes a Bonn, ja va profetitzar que aquest jove talent que marxava a Viena «rebria l'esperit de Mozart de mans de Haydn». Però el jove Beethoven va portar aquest esperit mozartià cap a territoris inexplorats. No obstant això, no hem d'atribuir tot el mèrit d'això al talent i tenacitat del jove compositor, sinó també als canvis ideològics que va experimentar la societat aristocràtica vienesa en la dècada final del segle XVIII. Està clar que les recomanacions del comte Waldstein van ajudar molt a Beethoven a Viena per trobar mecenes. Aquesta primera etapa prefigura ja clarament l'allau apassionada de la seva maduresa. És l'època en què la poesia romàntica alemanya, en el seu començament, assigna ja a la música el lloc que Beethoven, radicalment incomprès, guanyaria des del pentagrama. No obstant això, els primers escriptors romàntics no comprenen aquesta música, ni la comprendrà tampoc Goethe, truncant-se així una commovedora il·lusió beethoviana. L'època de què parlem ha estat anomenada època de la influència o de formació. Beethoven es mou dins el marc del classicisme vienès de Haydn i Mozart, però ple d'audàcies en la forma i en l'orquestració. Inicialment treballa atenint-se sobretot a les formes del seu temps. Les seves primeres vint obres, si fa no fa posen a prova les antigues formes i les amplien al mateix temps que insinuen el poder explosiu que es manifestaria després. És major la influència de Haydn que la de Mozart, perquè Beethoven busca sobretot, l'elevació del joc bitemátic a veritable diàleg i en aquest sentit la forma sonata en Haydn té una major claredat d'estructura. No obstant això l'emoció preromàntica continguda en obres pianístiques de Mozart, com la fantasia en do menor, arriben amb tota la seua força a l'expressió beethoviana. El millor resum d'aquesta època, al costat d'obres de piano com la sonata per a piano "Patètica", està sens dubte en els sis quartets opus 18 on es resumeixen les seues experiències en els instruments i en l'orquestra.
 
1.164.990

modificacions