Història del papat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Es desfà la revisió 22266902 de Rebot (Discussió) Ho reverteixo per igualar la mida de les imatges dels papes, car si no la majoria són molt grans, menjant-se la pàgina. Etiqueta: Desfés |
m bot: - amb el que són + amb què són |
||
Línia 943:
Però en el transcurs del seu darrer any de vida, no deixà dubte del seu repudi absolut de les tiranies de dretes tant a Alemanya com a Itàlia.<ref name="Duffy 261">Duffy 1998, p. 261</ref>
Les negociacions per a la solució de la [[Qüestió romana]] començaren el [[1926]] entre el govern d'Itàlia i la Santa Seu, i el [[1929]] culminaren en els acords dels tres [[Tractat del Laterà|Tractats del Laterà]], signats en nom del rei [[Víctor Manuel III d'Itàlia]] pel [[Primer Ministre d'Itàlia|Primer Ministre]] [[Benito Mussolini]], i pel papa Pius XI pel [[Cardenal Secretari d'Estat]] [[Pietro Gasparri]] al [[Palau del Laterà]] (d'ací prové el nom amb
[[Fitxer:VaticanCity Annex.jpg|miniatura|esquerra|Un mapa de la [[Ciutat del Vaticà]], tal com quedà establerta pel [[Tractat del Laterà]] (1929)]]
El Tractat del Laterà incloïa un tractat polític, que creava l'estat de la [[Ciutat del Vaticà]] i li garantia la sobirania i la independència plena per part de la [[Santa Seu]]. El Papa havia de romandre [[neutralitat|neutral]] en les [[relacions internacionals]] i abstenir-se de fer de mitjancer en una controvèrsia, a no ser que fos específicament reclamat per totes les parts. El concordat establia el catolicisme com la religió d'Itàlia. I l'acord financer va ser acceptat com a final de les reclamacions de la Santa Seu contra Itàlia, que provenien de la pèrdua del [[poder temporal]] el [[1870]].<ref group="n."> El nou estat vaticà aconseguí la seva pròpia oficina de [[correus]] i la seva pròpia emissora de ràdio, el reconeixement del dret canònic amb el dret d'Estat, el control dels matrimonis catòlics er part de l'Església, l'ensenyament de la doctrina catòlica a les escoles públiques (amb la col·locació de crucifixos a les aules) i una compensació de 1.750 milions de [[lira italiana|lires]], 1.000 milions en forma d'accions de l'Estat. – Duffy 1998, p. 258.</ref>
| |||