Diferència entre revisions de la pàgina «Cribel»

1 byte afegit ,  fa 4 mesos
m
bot: - amb tots les + amb totes les
m (robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi)
m (bot: - amb tots les + amb totes les)
Les aranyes que posseeixen cribel, es denominen '''aranyes cribel·lades''', i posseeixen al seu torn [[calamistre]], un conjunt de pèls especials, que es troben disposats en fila, en el metatars del quart parell de [[Apèndix (artròpodes)|potes]], que és molt variat tant en l'aparença com en el desenvolupament. El calamistre fila la seda produïda per les glàndules del cribel.<ref name="HNPPCC">{{ref-publicació |cognom=Ribera |nom=Carles |títol=Els aranèids: aranyes |publicació=Història natural dels Països Catalans |data=1986 |volum=9 Artròpodes (I) |url=https://www.enciclopedia.cat/EC-HN-0913801.xml |consulta=5-1-2019 |editorial=© Enciclopèdia Catalana, SLU}}</ref> Algunes famílies posseeixen un cribel reduït denominat '''colulus''', del que es desconeix la funció. Existeixen famílies, fins i tot, en què no es troba cap homòleg a aquest òrgan. La presència d'aquest òrgan s'utilitza per classificar a les aranyes del [[Ordre|subordre]] [[Araneomorfs]] (Araneomorphae) en cribel·lades o acribel·lades ('''aranyes acribel·lades'''). Aquesta distinció és usada en els estudis de les relacions evolutives.
 
El 1967 Lehtinen va observar que hi havia certes famílies que posseïen individus tant cribel·lats com acribel·lats.<ref>Lehtinen, P.T. (1967). Classification of the Cribellate spiders and some allied families, with notes on the evolution of the suborder Araneomorpha. ''Ann. Zool. Fennici'', 4: 199-467.</ref> En l'actualitat es pensa que l'ancestre de totes les Araneomorphae era cribelat ([[simplesiomorfia]]) i, de manera secundària, aquest òrgan va desaparèixer en certes aranyes [[araneomorfes]].<ref name="cod">Coddington, J.A. & Levi, H.W. (1991). Systematics and Evolution of Spiders (Araneae). ''Annu. Rev. Ecol. Syst.'' 22: 565-592. {{DOI|10.1146/annurev.es.22.110191.003025}}</ref> No obstant això, certes espècies acribel·lades semblen no haver evolucionat d'ancestres cribel·lats.<ref>Foelix, Rainer F. 1979. Biologie der Spinnen. Georg Thieme Verlag Stuttgart. ISBN 3-13-575801-X</ref> En aquest sentit, s'ha proposat una altra classificació i així s'anomenen '''paleocribel·lades''' ('''Paleocribellatae''') a les aranyes arenomorfes amb característiques més primitives, que té com a únics representants els hipoquílids, amb totstotes les altres famílies d'arenomorfes considerades '''neocribel·lades''' ('''Neocribellatae''').<ref>{{ref-publicació|cognom=Coddington |nom=Jonathan A. |cognom2=Levi |nom2=Herbert W. |any=1991 |títol=Systematics and evolution of spiders (Araneae) |publicació=Annual Review of Ecology and Systematics |volum=22 |pàgines=565–592 |jstor=2097274 |lastauthoramp=yes |ref=harv|doi=10.1146/annurev.es.22.110191.003025}}</ref>
 
Els 1990 s'havien descrit prop de 180 [[Gènere (biologia)|gèneres]] en 23 [[Família (biologia)|famílies]] que posseeixen membres cribel·lats. Tot i que a [[Austràlia]] es troben gran quantitat d'espècies cribel·lades encara sense descriure, per la qual cosa aquella fauna pot portar coneixements de gran importància, ja que en aquesta zona es troben formes de vida que no es hi ha en cap altra zona del món com, per exemple, els [[marsupials]].<ref name="cod"/>
1.125.525

modificacions