Història del papat: diferència entre les revisions

Durant l'inici dels temps de l'Església, els bisbes de Roma gaudien de [[poder temporal]] [[bisbes de Roma sota Constantí I|fins a l'època de Constantí]]. Després de la [[caiguda de l'Imperi Romà d'occident|caiguda de Roma]] vers el [[476]]), el papat va quedar sota la influència dels governants temporals de la [[península italiana]]; aquests períodes són coneguts com els papats [[Papat ostrogot|ostrogot]], [[papat bizantí|bizantí]] i [[Papat franc|franc]]. Durant el temps, el papat consolidà les seves reclamacions territorials per a una part de la península que es conegué com els [[Estats pontificis]]. Finalment, el paper dels sobirans veïns va ser substituït per poderoses famílies romanes durant el ''[[saeculum obscurum|sæculum obscurum]]'', l'era dels [[Crescentii]] i el [[Papat tusculà]].

 

 

El [[Papat renaixentista]] és conegut pel seu patronatge artístic i arquitectònic, per la seva intromissió en els poders polítics europeus, i pels desafiaments teològics a l'autoritat papal. Després de l'esclat de la [[Reforma Protestant]], el [[Papat Reformista]] i el Papat barroc dirigiren l'Església catòlica a través de la [[Contrareforma]]. Els [[El papat durant l'era de les Revolucions|papes durant l'època de la Revolució]] van contemplar la major expropiació de poder de tota la història de l'Església, durant la [[Revolució francesa]] i en totes aquelles que la seguiren per tota Europa. La [[Qüestió romana]], que cuejava des de la [[unificació italiana]], resultà en la pèrdua dels Estats Pontificis i la creació de la [[Ciutat del Vaticà]].