Segregació racial als Estats Units: diferència entre les revisions

Hi havia senyals que s'utilitzaven per indicar on els afroamericans podien caminar, parlar, beure, descansar o menjar legalment.<ref>Leon Litwack, ''Jim Crow Blues'', Magazine of History (OAH Publications, 2004)</ref> El [[Tribunal Suprem dels Estats Units]] va confirmar la constitucionalitat de la segregació a ''[[Cas Plessy contra Ferguson|Plessy v. Ferguson]]'' (1897), sempre que es proporcionessin instal·lacions "separades però iguals", requisit que rarament es complia a la pràctica.<ref>{{cite book ref-llibre|lastcognom=Margo |firstnom=Robert A. |titletítol=Race and Schooling in the South, 1880–1950: An Economic History |yearany=1990 |publishereditorial=University of Chicago Press |locationlloc=Chicago |isbn=978-0-226-50510-7 |pagepàgina=68 |url=https://books.google.com/books?id=ZWyiQKCQN70C&pg=PA68 }}</ref> La doctrina va ser anul·lada a ''Brown v. Board of Education'' (''1954'') per unanimitat pel Tribunal Suprem sota el cap del jutge Earl Warren, i els anys següents el [[tribunal de Warren]] va dictar una decisió contra la segregació racial en diversos casos emblemàtics, inclòs ''[[Heart of Atlanta Motel, Inc. contra Estats Units|Heart of Atlanta Motel, Inc. v. Estats Units]]'' (1964), que va contribuir a posar fi a les [[lleis Jim Crow]].<ref>{{Cite ref-web|url=https://www.oyez.org/cases/1940-1955/347us483|titletítol=Brown v. Board of Education of Topeka (1)|lastcognom=|firstnom=|datedata=|website=Oyez|languagellengua=en|url-status=live|archive-url=|archive-date=|access-date=2019-09-24}}</ref><ref>{{Cite ref-web|url=https://www.oyez.org/cases/1964/515|titletítol=Heart of Atlanta Motel, Inc. v. United States|lastcognom=|firstnom=|datedata=|website=Oyez|languagellengua=en|url-status=live|archive-url=|archive-date=|access-date=2019-09-24}}</ref><ref>{{Cite ref-web|url=https://americanhistory.si.edu/brown/history/5-decision/courts-decision.html|titletítol=The Court's Decision - Separate Is Not Equal|website=americanhistory.si.edu|access-date=2019-09-24}}</ref><ref>{{Cite ref-web|url=https://www.thirteen.org/wnet/jimcrow/struggle_court2.html|titletítol=The Rise and Fall of Jim Crow. A National Struggle . The Supreme Court {{!}} PBS|website=www.thirteen.org|access-date=2019-09-24}}</ref>

La segregació racial segueix dues formes. La segregació ''de jure'' va ordenar la separació de les races per llei, i va ser la forma imposada pels [[codis d’esclaus]] abans de la [[Guerra Civil dels Estats Units|Guerra Civil]] i pels lleis dels [[Codis Negres]] i [[Lleis Jim Crow|Jim Crow]] després de la guerra. La segregació ''de jure'' va ser prohibida per la [[Llei de drets civils de 1964]], la [[Llei sobre drets de votació de 1965]] i la [[Llei de l'habitatge just]] de 1968.<ref>Judy L. Hasday, ''The Civil Rights Act of 1964: An End to Racial Segregation'' (2007).</ref> En àmbits específics, però, la segregació va ser prohibida anteriorment pel [[tribunal Warren]] en decisions com la decisió del Consell de l'Ensenyament Brown v. Board que va anul·lar la segregació escolar als Estats Units. La segregació de fet, o segregació ''de facto'', és la que existeix sense sanció de la llei. La segregació ''de facto'' continua avui en àrees com la [[segregació residencial en els Estats Units|segregació residencial]] i la [[segregació escolar en els Estats Units|segregació escolar]] a causa tant del comportament actual com del llegat històric de la segregació ''de jure''.<ref name="Krysan">{{Cite bookref-llibre| last1 cognom1= Krysan | first1 nom1= Maria | last2 cognom2= Crowder | first2 nom2= Kyle| title títol= Cycle of Segregation: Social Processes and Residential Stratification| publisher editorial= Russell Sage Foundation| location lloc= New York| year any= 2017| isbn = 978-0871544902}}</ref>