Evo Morales: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - enfront el candidat + enfront del candidat
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
Línia 25:
A partir del 10 de novembre i durant els dies següents els opositors colpistes atacaren la seva casa i els seus familiars, saquejaren i incendiares residències de nombrosos representants polítics d'esquerres. Morales es refugià primer a la regió de Cochabama, rebent la protecció de la població, l'11 de novembre s'exilià a Mèxic, junt amb el vicepresident [[Álvaro García Linera]], acollits pel govern progressista de [[Andrés Manuel López Obrador]] que li donà asil polític.<ref>{{Ref-web|url=https://www.vilaweb.cat/noticies/evo-morales-sexilia-a-mexic/|títol=Evo Morales s’exilia a Mèxic pel cop d’estat a Bolívia|consulta=|llengua=català|editor=Vilaweb|data=12/11/2019}}</ref>
 
El 13 de novembre, la líder opositora [[Jeanine Añez]], advocada que havia presentat un programa de televisió, considerada per alguns com a molt conservadora o racista per les seves declaracions contra les comunitats indígenes bolivianes,<ref>{{Ref-web|títol=Jeanine Áñez, presidenta de Bolívia a cop de Bíblia|url=https://www.ara.cat/internacional/senadora-conservadora-presidenta-interina-Bolivia_0_2343365747.html|data=2019-11-13|consulta=|llengua=|editor=Ara}}</ref> era proclamada presidenta interina en un parlament amb l'absència de la majoria de diputats de l'esquerra, als quals la policia impedí l'entrada, entre ells la presidenta del senat [[Adriana Salvatierra|Adriana Salvatierra,]], del MAS, que hauria d'assumir el càrrec de la presidència com li pertocava constitucionalment.<ref>{{Ref-web|url=https://www.nodal.am/2019/11/golpe-de-estado-en-bolivia-la-policia-niega-el-ingreso-al-parlamento-a-la-presidenta-de-la-asamblea-adriana-salvatierra-y-legisladores-del-mas/|títol=Golpe de Estado en Bolivia: la policía niega el ingreso al Parlamento a la presidenta de la Asamblea Adriana Salvatierra y legisladores del MAS|consulta=14/11/2019|llengua=castellà|editor=NODAL. Noticias de América Latina y el Caribe|data=13/11/2019}}</ref>
 
Nombrosos països com Mèxic, Veneçuela, Russia, Argentina, Nicaragua, Uruguai, Cuba o Xina van condemnar el cop d'estat. El conjunt de forces de l'esquerra i sindicats llatinoamericans i d'arreu del món també condemnà el cop. Dirigents polítics com el laborista britànic Jeremy Corbyn o el demòcrata nord-americà Bernie Sanders denunciaren el cop i reclamaren el retorn de la democràcia. Forces polítiques i socials catalanes com la CUP, En Comú Podem, o l'Assemblea Nacional Catalana<ref>{{Ref-web|url=https://vocxi.assemblea.cat/2019/11/14/comunicat-sobre-els-esdeveniments-a-lestat-plurinacional-de-bolivia/|títol=Comunicat sobre els esdeveniments a l’estat plurinacional de Bolívia|consulta=14/11/2019|llengua=català|editor=|data=14/11/2019}}</ref> també condemnaren el cop. Poc després el president dels Estats Units d'Amèrica, Donald Trump, i el de brasil, l'ultradretà Jair Bolsonaro reconegueren l'autoproclamada presidència d'Añez.