Forests mixtes de Manxúria: diferència entre les revisions

m
Robot treu enllaç igual al text enllaçat
m (Robot treu puntuació penjada després de referències)
m (Robot treu enllaç igual al text enllaçat)
En comparació amb els boscos caducifolis del sud, els boscos mixtos de Manxúria es caracteritzen per un nombre més gran de coníferes, donat el clima hivernal més rígid que caracteritza aquesta ecoregió.Els boscos d'entre 500 i 1000 m d'altitud inclouen espècies de [[Pinòpsids|coníferes]] i de [[fulla ampla]]. Entre les coníferes recordem el pi coreà (''Pinus koraiensis''), una espècie amb un tronc recte que pot arribar als 35-40 m d'altura, l'avet de Manxúria (''Abies holophylla'') i l'avet siberià (''Picea obovata''). P. obovata és un parent proper de P. abies, una espècie àmpliament distribuïda per tot el nord d'Euràsia. Entre les latifòlies hi ha roures (''Quercus mongolica''), freixes (''Fraxinus mandshurica''), til·lers (''Tilia amurensis''), bedolls (''Betula schmidtii''), oms (''Ulmus laciniata''), [[Auró|aurons]] (''Acer spp.'') i nous (''Juglans mandshurica''). Entre els arbusts hi ha l’avellaner japonès (Corylus sieboldiana) i, a les zones baixes del sector meridional de l’ecoregió, la ''Lespedeza bicolor''.
 
Els boscos del vessant oriental del Gran Khingan tenen una composició diferent. Entre les espècies latifòlies presents aquí hi ha els bedolls (''[[Betula platyphylla|]]''Betula platyphylla'']]), els pollancres (''Populus spp.''), Els salzes (''Salix rorida'') i els [[Quercus mongolica|roures de Mongòlia]] (''Quercus mongolica''). Els boscos de coníferes, dominats pel pi silvestre (''Pinus sylvestris''), es desenvolupen en llocs caracteritzats per un sòl més [[Sorra|sorrenc]].
 
Entre les espècies que creixen al sòl forestal esmenten el [[ginseng]] (''Panax ginseng''), una planta medicinal molt popular, actualment molt rara, i moltes altres herbàcies, com ''Oxalis acetosella, Phryma leptostachya, Thalictrum filamentosum, Adiantum pedatum, Asarum sieboldii, Polystichum tripteron, Oplopanax elatus'' i ''Kalopanax septemlobus''. A principis del [[segle XX]], el ginseng Panax creixia al nord-est de la Xina i a les zones del nord de la [[Península de Corea|península Coreana]]. No va ser infreqüent el sotabosc de boscos de coníferes a l'eco-regió mixta de boscos de Manxúria. El seu hàbitat principal eren els boscos mixtes de coníferes (''Pinus koraiensis, Abies holophylla'') i frondoses caducifòlies (''Quercus mongolica, Tilia mandshurica''). En les últimes dècades, però, aquesta planta ha disminuït significativament en nombre a causa de la indústria de la fusta, els incendis i la recollida de les seves arrels amb finalitats medicinals. Avui ''P. ginseng'' ha desaparegut probablement tant a la Manxúria xinesa com a la península de Corea, però encara perviu als boscos del territori costaner a l’Extrem Orient de Rússia. Calen mesures urgents per restaurar aquesta espècie econòmicament important i preservar el seu potencial genètic.
1.351.431

modificacions