Anatòlia: diferència entre les revisions

A finals del {{segle|XIV}}, la major part d'Anatòlia va estar controlada pels [[Beyliks Turcs d'Anatòlia|beylicats d'Anatòlia]]. Els beyliks turcmans estaven sota el control dels mongols, almenys nominalment, durant la decadència dels soldans seljúcides. Els beyliks no van encunyar monedes amb els noms dels seus propis líders mentre van romandre sota la sobirania de l'Iljanat. [[Osman I|Osman]] va ser el primer governant turc que va encunyar monedes amb el seu nom el 1320, amb la inscripció "encunyada pel fill d'Osman d'Ertugul". Atès que, en la pràctica, l'encunyació de monedes era una prerrogativa concedida en els territoris islàmics només per als sobirans, es pot considerar que Osman es va independitzar dels mongols. Després de la caiguda de l'[[Il-khanat]], entorn del 1335-1353, el llegat de l'[[Imperi Mongol|Imperi mongol]] a la regió va ser la dinastia uigur Eretna, que va ser enderrocada per Kadi Burhan al-Din el 1381. Entre els turcmans líders dels otomans va sorgir un gran poder al voltant d'Osman i el seu fill Orhan I. Esmirna va ser conquerida el 1330, i l'última possessió bizantinaromana d'Orient, [[Filadèlfia (Lídia)|Filadèlfia]] (l'actual Alasehir), va [[Caiguda de Filadèlfia|caure el 1390]].<ref>{{ref-llibre | pàgines = p. 491 |cognom = Ostrogorsky |nom = George | editorial = Einaudi |títol = Storia dell'Impero bizantino |any = 1968 | lloc = Milano |llengua =italià |isbn = 8806173626}}</ref> Els beyliks d'Anatòlia van ser, al seu torn, absorbits per l'augment de l'Imperi otomà al segle XV. Els otomans van completar la conquesta de la península el 1517 amb la presa d'[[Halicarnàs]] ([[Bodrum]]) dels Cavallers de Sant Joan ([[hospitalers]]).