Diferència entre revisions de la pàgina «Griqualàndia»

308 octets eliminats ,  fa 9 mesos
m
m (robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi)
(m)
Etiqueta: editor de codi 2017
Els griqua són una raça i una cultura de persones barrejades que es van originar en els matrimonis mixtes i les relacions sexuals entre colonitzadors europeus al [[Colònia britànica del Cap de Bona Esperança|Cap]] i els [[khoikhoi]] que vivien a la zona, en els segles XVII i XVIII.
 
Els grups barrejats que es van desenvolupar en la inicial [[Colònia britànica del Cap de Bona Esperança|Colònia del Cap]]  van tenir noms diferents: "''Bastaards''", "''[[Rehoboth Basters|Basters]]''", "''Korana''", "[[Oorlam]]" i "''Griqua''" era alguns  d'ells, amb cada grup sovint tenint una preferència. Com els afrikaners, aquests grups freqüentment van emigrar terra endins per fugir del govern colonial.
 
Segons Isaac Tirion, el nom "''Griqua''" (o "''Grigriqua''"), d'origen khoi, és enregistrat per primer cop el 1730 referit a unes persones que viuen en la secció nord-oriental de la Colònia del Cap.<ref>[http://www.tanap.net/content/activities/documents/resolutions_Cape_of_Good_Hope/landkaart.htm Landkaart Kaap de Goede Hoop]</ref> El 1813 el Reverend John Campbell de la [[London Missionary Society|London Missionary Society]] (LMS) va utilitzar el terme per un grup mixt de ''Chariguriqua'' (un gruop Khoikhoi del Cap), 'bastaards', ''Koranna'', i [[Tswana]] vivint al lloc de la moderna [[Griekwastad]] (anteriorment "Klaarwater").<ref>[http://www.places.co.za/html/griekwastad.html Griekwastad]</ref> Els britànics trobaven el seu "nom d'orgull", ''Bastaards'', ofensiu, així que el LMS els va anomenar Griqua.
 
A causa d'un avantpassat comú anomenat Griqua i llaços compartits entre els Chariguriqua (Grigriqua), el poble&nbsp; oficialment va canviar el seu nom al de Griqua.<ref>Monica Wilson and Leonard Thompson, ''The Oxford History of South Africa: Volume I'' (Oxford: Clarendon Press, 1969); 70.</ref>
 
== Història ==
 
=== Origen i història primerenca ===
[[Fitxer:Coloured_Trek-boer_nomads_-_Cape_Colony.jpg|miniatura|"Afrikander" trekboer nòmades barrejats a la Colònia de Cap, ancestres de la gran migració&nbsp; Griqua.]]
[[Fitxer:Griquatown_-_Griqua_1820_SA.jpg|miniatura|Un dibuix primerenc d'una escena de carrer en [[Griquatown]], [[Griqualand Occidental]]]]
La [[Companyia Holandesa de les Índies Orientals]] (VOC) no va pretendre formar la Colònia de Cap a la punta del sud d'Àfrica per esdevenir una entitat política, però mentre més es va expandir esdevenia més exitosa; els seus dirigents no es van preocupar sobre fronteres. La frontera de la colònia era indeterminada i avançava o es contreia al capritx d'individus. Com que la VOC indubtablement es beneficiava del comerç i de la ramaderia dels [[Trekkboer|trekboers]], hi havia poc espai per controlar-los o donar-los suport dins la seva recerca de noves terres. L'alta proporció d'homes holandesos els va induir a agafar dones indígenes com mullers i companyes, i van néixer nens mestissos. Van créixer fins a ser un nombre considerable de població que parlava holandès i era instrumental en el desenvolupament de la colònia.
 
Aquests nens no van assolir l'estat social o legal accordat als seus pares, majoritàriament perquè les lleis colonials van reconèixer només formes cristianes de matrimoni. Aquest grup va esdevenir conegut com a [[Rehoboth Basters|Basters]], o bastards. Els colonitzadors, en la seva resposta paramilitar a la resistència insurgent dels [[Khoikhoi|Khoi]] i [[San]], de bon grat allistaven als [[Rehoboth Basters|Basters]] en escamots. Això va assegurar els homes esdevenien especialitzats en armament lleuger, en muntar, i en tàctiques de fustigament. Molts reclutats per a la guerra aviat van escollir abandonar la seva societat paternal i vagar fora i viure més a la manera les seves arrels maternes.&nbsp; El flux constant resultant d'aquests malcontents entrenats que sortien del Cap va afectar la capacitat holandesa a crear els seus escamots. També va crear grups especialitzats de bel·ligerants oportunistes que van assetjar les poblacions indígenes al llarg del&nbsp; [[riu Orange]]. Una vegada lliures de la colònia, aquests grups es van anomenar a si mateixos els [[Oorlam]]''.'' En particular, el grup dirigit per [[Klaas Afrikaner]] esdevingué el més notori. Va atreure prou atenció de les autoritats holandeses per obligar-lo a rendir-se a la colònia i ser desterrat a l'illa de&nbsp; [[Robben Island|Robben]] el 1761.<ref name="ref3">Nigel Penn. 2005. </ref>
 
=== La migració griqua ===
[[Fitxer:David_Arnot_-_Griqua_agent_and_diplomat_in_the_Cape_Colony.jpg|miniatura|esquerra|David Arnot, segle XIX&nbsp; advocat i diplomàtic griqua.]]
Un del més influents d'aquests grups Oolam fou el grup ''Griqua.'' En el segle XIX, els griques van controlar diverses entitats polítiques que van ser governades per ''Kapteins'' (holandès per "Capità", o sigui dirigent/líder) i els seus Consells, amb les seves constitucions escrites pròpies.<ref name="ref2">Jeroen G. Zandberg. 2005. </ref> El primer Kaptein griqua fou [[Adam Kok I]], un [[Esclavitud|esclau]] que hi havia comprat la seva pròpia llibertat. Va dirigir el seu poble cap al nord de l'interior de la Colònia del Cap. Probablement a causa de discriminació en contra els, altre cop van emigrar encara més al nord, fora del Cap, a prop del riu Orange,&nbsp; just a l'oest de l'Estat Lliure d'Orange, en les faldilles del sud del [[República del Transvaal|Transvaal]].<ref>Christopher Saunders, ''Historical Dictionary of South Africa'' (London: The Scarecrow Press, 1983); 74.</ref> Els griques en gran part havien adoptat la llengua [[afrikaans]] abans de les seves migracions. Aquesta àrea és on la majoria de la tribu es va establir; alguns però van restar nòmades.
 
El successor de Kok, [[Andries Waterboer]], va fundar[[ Griqualàndia Occidental]], i la va controlar fins a l'afluència d'europeus després de la descoberta de diamants. El 1834, la [[Colònia del Cap]] va reconèixer els drets de Waterboer a la seva terra i poble. Van signar un tractat amb ell per assegurar el pagament per l'ús de la terra per explotacions mineres. Poc després 1843, la competència entre la Colònia del Cap, l'[[Estat Lliure d'Orange]], i el [[República del Transvaal|Transvaal]] esdevingué massa forta pels griques. Dirigits per [[Asdam kok iii|Adam Kok III]], van emigrar a l'est i van establir [[Griqualàndia oriental|Griqualàndia Oriental q]]<nowiki/>ue només va existir uns mesos abans de ser annexionada per la Colònia del Cap el 1874.<ref>Martin Meredith, ''Diamonds, Gold, and War'' (New York: Public Affairs, 2007); 22.</ref>
 
Tots dos Griqualands, Oriental i Occidental, va ser dissolts en colònies europees.&nbsp;&nbsp;
 
== Actual ==
Avui els [[Rehoboth Basters|basters]] són un grup ètnic separat d'orígens semblants que viuen al sud i centre de [[Namíbia]]; al nord del [[Cap Septentrional|Cap]] a Campbell i [[Griquatown]]; (el historic territori de Griqualàndia Occidental); al [[Cap Occidental]] (al voltant del petit establiment anomenat le Fleur Griqua a [[Kranshoek]]); i a [[Kokstad]].
 
La població total griqua és desconeguda. El poble va ser submergit per un nombre de factors, el més important fou el de les polítiques racistes de l'era d'Apartheid, durant el qual molts&nbsp; griques i gent que no era van agafar la qualificació de&nbsp; "coloured" al suposar uns que les seves arrels els podrien col·locar al nivell més baix i altres a un nivell més alt que els africans.
 
L'evidència genètica indica que la majoria dels actuals griqua és d'ascendència d'europeus, khoikhoi i [[Tsuana|tswana]] amb un percentatge petit d'ancestres [[San|bushman]].<ref name="ref1">Alan G. Morris. 1997. </ref>
 
Els griques estan representats a la [[Conferència Consultiva Nacional Khoisan]] (National Khoisan Cunsultative Conference/Nasionale Khoe-San Oorlegplegende Konferensie) que es va fundar a [[Oudtshoorn]] el 2001 i representa les nacions originàries entre els&nbsp; ''Capoids&nbsp; ''de Sud-àfrica. Participa en recerca i projectes de desenvolupament en co-operació amb el govern de la Província de Cap Occidental i amb la Universitat de l'Estat Lliure a [[Bloemfontein]]. Especialment prominents són els membres de l'influent clan de ''le Fleur''.
 
El Griqua van establir la seva església pròpia, l'Església Griqua, la qual és [[Protestantisme|protestant.]] Té un fort focus sobre el mantenint de la identitat cultural i ètnica dels griques.
* '''[[Griqualàndia Oriental]]''' és l'àrea al voltant de Kokstad en la frontera entre el [[Cap Oriental]] i [[KwaZulu-Natal]]. Aquesta àrea va ser poblada per [[Adam Kok III]] i més de 2,000 griques qui el van seguir a través de les muntanyes de [[Drakensberg]] el 1861. Els descendents dels griques viuen ara en gran part centrats a Kokstad, on l'església griqua és el centre de la comunitat.
 
* [[Griqualàndia occidental|Griqualàndia Occidental]] és l'àrea al voltant&nbsp; de [[Kimberley (Sud-àfrica)|Kimberley]], que va esdevenir significativa quan els diamants van ser descoberts a la zona. També és coneguda pels seus equips de rugby i de criquet.
 
== Vegeu també ==
* [[Rehoboth Basters|Basters]]
* [[Oorlam]]
* [[Oorlam]]<nowiki>https://en.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Link_rot</nowiki>
* [[Coloured]]
 
* [http://www.griquas.com/2006/20.htm Griquatown and Campbell with historical Griqua images]
* [http://www.griquas.com/2007/23.htm Griquatown – 1812 and today]
* [http://drakensbergexpress.com/listings/the-history-of-kokstad/ The History of Kokstad & East Griqualand]<sup class="noprint Inline-Template" contenteditable="false">&#x5B;''<span title="&nbsp;since January 2014">dead link</span>''&#x5D;</sup>
* [http://www.rehobothbasters.org/casedetails.php?id=245 History of the Rehoboth Basters and the Griqua in Maps and Pictures]
 
{{Autoritat}}
 
764.152

modificacions