|
Els '''polímers''' són [[macromolècula|macromolècules]] (generalment [[Química orgànica|orgàniques]]) formades per la unió de [[molècules]] més petites anomenades [[monòmer|monòmers]].
== Classificació ==
Els [[material]]s polímers es poden classificar segons el procés d'obtenció:
*'''Polímers naturals'''. Existeixen a la natura molts polímers i les [[biomolècula|biomolècules]] que formen els [[ésser viu|éssers vius]] són [[macromolècula|macromolècules]] de polímers. Per exemple, les [[proteïnes]], la [[cel·lulosa]], el [[cautxú]] natural, etc.
*'''Polímers semisintètics'''. S'obtenen per transformació de polímers naturals. Per exemple, la [[nitrocel·lulosa]], el cautxú vulcanitzat, etc.
*'''Polímers sintètics'''. Molts polímers s'obtenen industrialment a partir dels [[monòmer]]s. Per exemple, el [[niló]], el [[poliestirè]], el [[policlorur de vinil]] (PVC), el [[polietilè]], etc.
Segons la seva estructura o propietats es poden dividir de la següent forma:
*'''[[Plàstic]]s'''. Normalment s'inclouen dintre del terme genèric de "plàstics" els '''[[termoplàstic]]s''', que són polímers que no presenten entrecreuaments, lineals o ramificats, i els '''[[termoestable]]s''', polímers que presenten un alt grau d'entrecreuament.
*'''[[Elastòmer]]s'''. Són polímers amb un baix grau d'entrecreuament.
*[[Fibra de vidre|Fibres]], [[recobriment]]s, [[adhesiu]]s
== Polimerització i estructura ==
[[Fitxer:Polímeros1.png|miniatura|L'estructura pot ser lineal o ramificada (a part de poder presentar entrecreuaments). També poden adoptar altres estructures, per exemple radials.]]
La reacció per la qual se sintetitza un polímer a partir dels seus monòmers s'anomena '''[[polimerització]]'''. Segons el mecanisme pel qual es produeix la reacció de polimerització per donar lloc al polímer, aquest es classifica com a '''polimerització per passes''' o como '''polimerització en cadena'''. En qualsevol cas, les molècules obtingudes en la síntesi artificial de polímers són de diferent mida entre si, i per tant de diferent [[pes molecular]].
[[Fitxer:Polimerización1.png|miniatura|Polimerització de l'[[estirè]] per donar [[poliestirè]]<br />''n'' indica el grau de polimerització]]
Per una altra part, els polímers poden ser lineals, formats per una única cadena de monòmers, o bé aquesta cadena pot presentar ramificacions de més o menys mida. També es poden formar entrecreuaments provocats per l'enllaç entre àtoms de diferents cadenes.
La naturalesa química dels monòmers, el seu pes molecular i altres propietats físiques, així com l'estructura que presenten determinen diferents característiques per a cada polímer. Per exemple, si un polímer presenta un alt grau d'entrecreuaments, el material serà molt més difícil de fondre que si no en presentés cap.
[[Fitxer:Polímeros2.png|miniatura|a) Homopolímer b) Copolímer alternant<br />c) Copolímer en bloc d) Copolímer aleatori<br />e) Copolímer d'empelt]]
En el cas que el polímer provingui d'un únic tipus de monòmer s'anomena '''homopolímer''' i si prové de diversos monòmers s'anomena '''[[copolímer]]'''. Per exemple, el poliestirè és un homopolímer, ja que prové d'un únic tipus de monòmer, l'estirè, mentre que si es parteix d'estirè i acrilonitril es pot obtenir un copolímer d'aquests dos monòmers.
En un copolímer els monòmers se situen en diferents posicions. Poden estar alternant-se, amb una disposició aleatòria, havent-hi parts de la cadena ocupades per monòmers d'un únic tipus, etc.
Finalment, els extrems dels polímers són diferents als de la resta de la cadena polimèrica, tanmateix és molt més important la resta de la cadena que aquests extrems perquè la cadena és d'una gran extensió comparada amb els extrems.
== Història ==
Els polímers naturals, per exemple la llana, la seda, la cel·lulosa, etc., s'han fet servir profusament i han tingut molta importància al llarg de la història. Tanmateix, fins a finals del [[segle XIX]] no varen aparèixer els primers polímers sintètics, com per exemple el cel·luloide.
Els primers polímers que es varen sintetitzar s'obtingueren a través de transformacions de polímers naturals. El [[1839]] [[Charles Goodyear]] realitzà el vulcanitzat del cautxú. El nitrat de cel·lulosa o [[nitrocel·lulosa]] es va sintetitzar accidentalment el [[1846]] pel químic [[Christian Friedrich Schönbein]] i el [[1868]], John W. Hyatt va sintetitzar el [[cel·luloide]] a partir de nitrat de cel·lulosa.
El primer polímer totalment sintètic es va obtenir el [[1909]], quan el químic belga [[Leo Hendrik Baekeland]] va fabricar la [[baquelita]] a partir de formaldehid i fenol ([[resina fenòlica]]).
El [[1922]], el químic alemany [[Hermann Staudinger]] va començar a estudiar els polímers i el [[1926]] va exposar la seva hipòtesi que es tracta de llargues cadenes d'unitats petites unides per enllaços covalents. El [[1953]] va rebre el [[Premi Nobel de Química]] per la seva feina.
== Articles relacionats ==
* [[Química dels polímers]]
== Bibliografia ==
*Pere Molera i Solà; Marc J. Anglada i Gomila (versió anglesa original: W.D. Callister); ''Introducción a la ciencia e ingeniería de los materiales'', Llibre I, Edicions Reverté, 1995, {{ISBN|84-291-7253-X}}
*Pere Molera i Solà; Marc J. Anglada i Gomila (versió anglesa original: W.D. Callister); ''Introducción a la ciencia e ingeniería de los materiales'', Llibre II, Edicions Reverté, 1996, {{ISBN|84-291-7254-8}}
== Vegeu també ==
*[[Araldite]]
*[[Peròxid de MEK]]
{{commonscat}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Polimer}} <!--ORDENA generat per bot-->
| 
