Publi Siti: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida la plantilla {{Autoritat}} a l'article
referència
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Publi Sitti''' o '''Publi Siti''' fou(en [[llatí]] ''Publius Sittius'' o ''Publius Sitius'') va ser un aventurer i mercenari romà. Era nadiu de [[Nuceria Alfaterna|Nucèria]] a la [[Campània]].
 
Era amic de [[Catilina]] i va anar a [[Hispània]] ell'any [[64 aC]], des d'on va creuar a [[MauritàniaMauretània]] el [[63 aC]] i va organitzar una banda amb romans i nadius. Acusat de preparar una revolució en aquest país, foues defensatdeia que [[Sul·la]] l'havia enviat allà per organitzar un aixecament contra la república, [[Ciceró]] es va veure obligat a defensar-lo quan va defensar Sul·la l'any ([[62 aC]]). que enEn el seu discurs, ''[[Defensa de Publi Sul·la]]'', Ciceró va esmentar la lleialtat del pare de Sitti durant la [[guerra social;]]. totTot i així Sitti no va tornar a Roma;. fouEl van condemnatcondemnar a una multa que fou pagada amb la venda de la seva propietat a Itàlia i va restar a Àfrica. Allà va lluitar amb èxit a les guerres entre els reis del país, venent els seus serveis primer a un i després a l'altre, i les seves tropes van anar augmentant i perfeccionant les tàctiques en la batalla.
 
Anys després, en esclatar la [[Segona Guerra Civil romana|guerra civil]] l'any ([[49 aC]]), va decidir abraçar el partit de [[Juli Cèsar]]. Va acudir en ajut d'aquest quan més ho necessitava (després de desembarcar a ÀfricaCèsar amb moltuna poquesforça forces)considerable, itant ambper elterra suportcom deper [[Boccus II]] rei de Mauritània va envair [[Numídia]]mar, onquan regnavamés [[Jubaho I]]necessitava, vadesprés ocuparde [[Cirta]]que lahagués capitaldesembarcat ia vaÀfrica devastaramb elmolt paíspoques delforces [[gètuls]]. Juba havia reunit un exèrcit i anava a reunir-se al'any [[Quint46 Cecili Metel Pius EscipióaC]] el general pompeià, vapreveient tornarque perCèsar defensaren elsortiria seu regnevencedor i espodria varebre limitarpels aseus enviarserveis trentagrans elefants a Escipiórecompenses. Aquesta retirada de Juba va salvar a les forces de Cèsar que no hagués pogut fer front als dos exèrcits reunits.
 
Amb el suport de [[Boccus II]] rei de Mauritània va envair [[Numídia]], on regnava [[Juba I]], va ocupar [[Cirta]] la capital i va devastar el país del [[gètuls]]. Juba, que havia reunit un exèrcit i anava a reunir-se a [[Quint Cecili Metel Pius Escipió]] el general pompeià, va tornar per defensar el seu regne i es va limitar a enviar trenta elefants a Escipió. Aquesta retirada de Juba va salvar a les forces de Cèsar que no haurien pogut fer front als dos exèrcits reunits.
De les operacions de Juba contra Sitti i Boccus no se'n sap res, però Juba aviat es va reunir amb Escipió i va deixar el comandament contra els invasors al seu general [[Saburra]]. Cèsar va derrotar a Juba i Escipió a la decisiva batalla de Thapse (''[[Thapsus]]'') i mentre Sitti fou també vencedor de Saburra, que fou derrotat i mort.
 
De les operacions de Juba contra Sitti i Boccus no se'n sap res, però Juba aviat es va reunir amb Escipió i va deixar el comandament contra els invasors al seu general [[Saburra]]. Cèsar va derrotar a Juba i Escipió a la decisiva [[batalla de Thapse (''[[Thapsus]]'') i, mentre Sitti foutenia tambéel vencedormateix deèxit contra Saburra, al que fouva derrotatderrotar i mortmatar.
Després va derrotar a [[Luci Afrani]] i [[Fauste Sul·la]] que havien fugit d'[[Útica]] amb 1500 cavallers amb la intenció de creuar a Hispània; foren fets personers i enviats a Cèsar. Al mateix temps les naus de Sitti, que estaven ancorades a [[Hippo Regius]] va capturar les naus amb les que els caps pompeians volien fugir. Al sortir d'Àfrica Cèsar va agrair els serveis de Sitti i del rei Boccus cedint al regne de Mauritània una part a l'oest de Numídia (entre Saldae i l'Ampsaga), i a Sitti la resta (antic domini de Masinissa) amb Cirta i Sitiphis. Sitti es va establir a la zona del [[regne de Numídia]] que li fou assignada amb els seus veterans.
 
Després va derrotar a [[Luci Afrani]] i [[Fauste Sul·la]] que havien fugit d'[[Útica]] amb 1500 cavallers amb la intenció de creuar a Hispània;. forenSitti, fetsque anava amb un petit cos d'exèrcit, els va fer personers i enviatsels va enviar a Cèsar. Al mateix temps les naus de Sitti, que estaven ancorades a [[Hippo Regius]] va capturar les naus amb les que els caps pompeians volien fugir. Al sortir d'Àfrica, Cèsar va agrair els serveis de Sitti i del rei Boccus cedint-li al regnerei de Mauritània una part a l'oest de Numídia (entre Saldae i l'Ampsaga), i a Sitti la resta (antic domini de Masinissa) amb Cirta i Sitiphis. Sitti es va establir a la zona del [[regne de Numídia]] que li fouera assignada amb els seus veterans.
A la mort de Cèsar el [[44 aC]], [[Arabió]], el fill de Masinissa, que havia lluitat a Hispània amb [[Gneu Pompeu (fill)]] va desembarcar al [[regne de Mauritània]], va expulsar a Boccus de la part de Numídia que dominava i va entrar a la resta de Numídia on va matar a Sitti en un estratagema ([[43 aC]])
{{autoritat}}
 
A la mort de Cèsar ell'any [[44 aC]], [[Arabió]], el fill de Masinissa, que havia lluitat a Hispània amb [[Gneu Pompeu (fill)|Gneu Pompeu el jove]] va desembarcar al [[regne de Mauritània]], va expulsar a Boccus de la part de Numídia que dominava i va entrar a la resta de Numídia on va matar a Sitti en un estratagema (l'any [[43 aC]].<ref>[https://quod.lib.umich.edu/m/moa/acl3129.0003.001/852?page=root;rgn=full+text;size=100;view=image 1.P. Sittius] a: [[William Smith (lexicògraf)|William Smith]] (editor), ''[[A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology]]''. Vol. III. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 844</ref>
 
== Referències ==
{{referències}}
 
{{autoritat}}
{{ORDENA:Sitti, Publi}}
[[Categoria:Militars romans]]