Diferència entre revisions de la pàgina «Luci Domici Ahenobarb (cònsol 54 aC)»

cap resum d'edició
m (m)
{{Infotaula persona}}
'''Luci Domici AenobarbAhenobarb''' (en [[llatí]] ''Lucius Domitius Cn. F. Cn. N. Ahenobarbus'') va ser un magistrat romà. Formava part de la família dels [[AenobarbAhenobarb|AenobarbsAhenobarbs]], una branca d'origen [[plebeu]] de la [[gens Domícia]]. Era fill de [[Gneu Domici AenobarbAhenobarb (cònsol 122 aC)|CneuGneu Domici AenobarbAhenobarb el Jove]].
 
[[Ciceró]] en fa referència l'any {{aC|70}} com a testimoni contra [[Verres]]. L'any {{aC|61}} va ser elegit [[edil curul]] i va organitzar uns jocs on es van exhibir centenars de lleons. Els jocs van durar tant de temps que la gent va marxar abans d'acabar per menjar i beure, i després van tornar. Va ser la primera vegada que això va passar. Segons [[Horaci]], d'aquesta pausa en els jocs se'n deia ''diludium''.<ref>Horaci. ''[[Epodes]]'' I,19,47</ref>
 
Es va casar amb [[Pòrcia (germana de Cató)|Pòrcia]] la germana de [[Marc Porci Cató Uticense|Marc&nbsp;Cató]]. Les opinions polítiques de Domici AenobarbAhenobarb coincidien amb les de Cató. Va ser un dels principals suports del [[partit aristocràtic]] i es va oposar a la coalició de [[Juli Cèsar|Cèsar]] i [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]]. L'any {{aC|59}} va ser acusat per [[Luci VettiVeti|VettiVeti]] per ordre de Cèsar de ser instigador d’una conspiració per assassinar Pompeu, però l’acusació no va prosperar. L'any {{aC|58}} va ser nomenat [[pretor]] i va obrir una investigació sobre la validesa de les lleis de l’any anterior però el [[Senat romà|Senat]] va rebutjar les seves proposicions.
 
L'any {{aC|55}} va ser candidat a [[Cònsol romà|cònsol]] i com havia fet durant la seva època de pretor, va combatre a Cèsar i va mirar de prendre-li la seva província, però Pompeu i [[Marc Licini Cras Dives I|CrassusCras]] que es van presentar també per candidats li van fer front i el van expulsar del [[Camp de Mart]] per la força de les armes el dia de les eleccions. Va tornar a ser candidat l'any {{aC|54}} i ja no va tenir oposició de Cèsar i Pompeu que havien consolidat el seu poder. Va ser elegit amb [[Appi Claudi Pulcre (cònsol 54&nbsp;aC)|Api&nbsp;Claudi Pulcre]], parent de Pompeu, però ja res va poder fer contra Cèsar ni Pompeu. No va rebre cap província en acabar el consolat i es va aliar amb Pompeu, ara enfrontat a Cèsar.
 
Pompeu el va fer elegir el {{aC|52}} com a [[qüestor]] i en aquest càrrec com a president del tribunal que jutjà a [[Publi Clodi Pulcre|Clodi]]. L'any {{aC|50}} va ser candidat a un lloc al col·legi d’[[àugurs]] vacant per mort d’[[Quint Hortensi (orador)|Hortensi]], però [[Marc Antoni|Antoni]], que tenia el suport de Cèsar, el va derrotar.
El Senat li va donar la província de la [[Gàl·lia]] com a successor de Cèsar. Quan aquest va marxar a Itàlia l'any {{aC|49}} va ser l’únic líder aristocràtic amb coratge, i va anar a [[Corfinium]] amb 20&nbsp;[[Cohort (unitat militar)|cohorts]], esperant rebre el suport de Pompeu, però aquest no el va ajudar i va ser obligat per les seves pròpies tropes a rendir-se a Cèsar mentre els seus soldats es van unir a l'exèrcit de Juli.
 
Cèsar li va perdonar la vida i això el va humiliar, i va demanar al seu metge que l’enverinés però aquest no va complir l’ordre i només el va intoxicar. Va continuar oposant-se a Cèsar però la manca de suport de Pompeu l’havia ofès i no va voler unir-se a ell de forma immediata. Durant un temps es va retirar a [[Cosa (Ansedònia)|Cosa]] a [[Etrúria]], i després en vaixell va anar a [[Massília]] on els habitants el van nomenar [[governador]] i va lluitar contra Cèsar fins que la ciutat va ser ocupada. AenobarbAhenobarb es va poder escapar en una nau, l’única que va poder sortir de la ciutat.
 
AenobarbAhenobarb es va reunir amb Pompeu a [[Tessàlia]] i va proposar que després de la guerra, els [[Senador romà|senadors]] que no hagueren estat contra Cèsar haurien de ser jutjats. Va morir durant la [[batalla de Farsàlia]] l'any {{aC|48}} on dirigia l’ala esquerra dels [[Optimat|pompeians]], i segons l'afirmació de [[Ciceró]] a mans de [[Marc Antoni]]. També diu que AenobarbAhenobarb era un home de gran energia de caràcter que es va mantenir ferm als seus principis polítics, però va ser poc escrupolós en els mitjans que va utilitzar per mantenir-los.<ref>{{ref-llibre |cognom=Smith |nom=William (ed.) |títol=Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. I |pàgines=85 |lloc=London |editorial=Walton and Maberly |any=1841}}</ref>
 
== Referències ==
8.545

modificacions