Xarxa social: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Revertides les edicions de 185.90.210.167. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 2:
{{Sociologia}}
[[Fitxer:SNA_segment.png|miniatura|Esquema de nodes i nexes d'unió]]
Una '''xarxa social'''<ref>{{ref-web|url= http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/termcat/2014/11/25/termedelasetmana-xarxa-social/| consulta=28 novembre 2014|títol=Xarxa Social|obra=terme de la setmana| editor= [[TERMCAT]]}}</ref> és una [[estructura social]] composta per individus (o organitzacions) anomenats «nodes» que estan connectats per un o més tipus d'[[interdependència]] com ara [[amistat]], [[Parentiu|parentesc]], interessos comuns, intercanvis financers, [[Coit|relacions sexuals]], creences, coneixements o prestigi.
L'anàlisi de xarxes socials entén les [[relació social|relacions socials]] en termes de [[teoria de xarxes]], amb els seus ''nodes'' i els seus ''lligams'' (també anomenats ''costats'', ''enllaços'' o ''connexions''). Els [[node (informàtica)|nodes]] són els actors individus dintre les xarxes, i els lligams són les relacions entre els actors. Les estructures resultants, basades en [[Graf (matemàtiques)|grafs]], són sovint molt [[xarxa complexa|complexes]]. Poden existir molts tipus de lligams entre els nodes: la recerca en diversos camps acadèmics ha demostrat que les xarxes socials operen en molts nivells, des de famílies fins al nivell de [[nació|nacions]], i juguen un paper crític en la manera com es resolen els problemes, com es porten les organitzacions i el grau d'èxit que aconsegueixen els seus individus per aconseguir els
En la seva forma més simple, una xarxa social és un mapa de lligams especificats, com ara amistat, entre els nodes que s'estudien. Els nodes als quals un individu està connectat són els ''contactes socials'' d'aquest individu. La xarxa també pot ser usada per mesurar el [[capital social]], que és el valor que un individu rep de la xarxa social. Aquests conceptes estan sovint explicats en un diagrama de xarxa social, on els nodes són punts i els lligams són línies.
== Tipus de xarxes socials com per exemple... ==▼
Es poden distingir dos tipus de xarxes socials:
* '''''Analògiques''''' o fora de línia, formades per grups de persones relacionades entre si, i que es desenvolupen sense sistemes electrònics o informàtics connectats a la xarxa.
Linha 17 ⟶ 19:
*** Recordatori de la feina a fer i com fer-la.
*** Dates importants
** Espai de Treball
*** Espai per la relació dels grups (interna/externa)
*** Intercanvi d'informació
*** Seguiment del professor.
** Consultori
*** Espai per comentar els dubtes.
Linha 73 ⟶ 30:
*** Seguiment de les qualificacions i correccions.<ref>{{Ref-web|url= http://www.slideshare.net/jjdeharo/xarxes-socials-per-a-leducaci|títol=Xarxes socials per a l'educació| consulta=|llengua=| editor=|data=}}</ref>
== Història
Des dels anys 1890, tant [[Émile Durkheim]] com [[Ferdinand Tönnies]] anunciaven la idea de les xarxes socials en les seues teories i investigacions de [[grup social|grups socials]]. Tönnies va argumentar que els grups socials poden existir en forma de llaços socials personals i directes que, o bé enllaçats a individus que comparteixen valors i creences (''[[Gemeinschaft]]'', alemany, traduït comunament com [[comunitat]]) o impersonals, formals i vincles socials instrumentals ('' [[Gesellschaft]]'', alemany, traduït comunament com [[la societat]]).<ref>Tönnies, Ferdinand (1887). ''Gemeinschaft und Gesellschaft'', Leipzig: Fues's Verlag. (traduït a l'anglès, el 1957 per Charles Price Loomis com ''Community and Society'', East Lansing: Michigan State University Press.)</ref> Durkheim va donar una explicació no individualista dels fets socials, amb l'argument que els fenòmens socials sorgeixen quan els individus interaccionen constitueixen una realitat que ja no pot explicar-se en termes de les propietats dels actors individuals.<ref>Durkheim, Emile (1893). ''De la division du travail social: étude sur l'organisation des sociétés supérieures'', Paris: F. Alcan. (Translated, 1964, by Lewis A. Coser as ''The Division of Labor in Society,'' New York: Free Press.)</ref> [[Georg Simmel]], escrivint a finals del segle XX, va assenyalar a la naturalesa de les xarxes i l'efecte de la mida de la xarxa en la interacció i examinà la probabilitat d'interacció en les xarxes feblement unides en lloc de grups.<ref>Simmel, Georg (1908). ''Soziologie'', Leipzig: Duncker & Humblot.</ref>
| |||