Viquipèdia

Castell d'Amposta: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Correccions d'estil
Contingut canviat per «{{Infotaula edifici}} * {{ORDENA:Castell D'Amposta}} Categoria:Orde de Sant Joan de Jerusalem Categoria:Castells de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem Categ...».
Etiquetes: Substitució editor visual
Línia 1:
{{Infotaula edifici}}
El '''Castell d'[[Amposta]]''' era un castell de la vila d'[[Amposta]], actualment un recinte arqueològic declarat [[bé cultural d'interès nacional]].
 
*
== Descripció ==
El recinte s'emplaça en un estrenyiment del marge dret del riu [[Ebre]] dintre el nucli urbà d'Amposta, sobre una petita [[Terrassa marina|elevació]] de roca conglomerada [[Quaternari|quaternària]].<ref name="comunicacions">{{ref-web|url=http://usuaris.tinet.cat/jjdm/c8.html|títol=El poblat del Castell d’Amposta (Amposta, Montsià). Un hàbitat fortificat a la desembocadura de l’Ebre|consulta=23/6/2012|llengua=|obra=I JORNADES D’ARQUEOLOGIA DE TIVISSA|editor=CENTRE D'ESTUDIS DE LA RIBERA D'EBRE|data=}}</ref>
 
El recinte jussà, organitzat al voltant d’un pati d’armes, era protegit per un sistema de doble fossat sec concèntric en forma de lletra u, amb el riu als seus dos extrems. La porta principal, que menava a la vila, l'actual nucli antic d'Amposta, estava protegida per una torre, anomenada de l'Hospital, situada al contravall entre els dos fossats, de la qual es conserva el basament. El fossat extern discorria per on actualment transcorren el [[Canal de la Dreta de l'Ebre|canal]] i el carrer del [[Carrer del Fossat|Fossat]], desembocant al final del carrer de Sant Sebastià, aproximadament on actualment s'emplaça la pilastra del [[Pont penjant d'Amposta|pont penjant]].
 
El fossat intern, datat del segle X, està excavat a la roca conglomerada i té una profunditat aproximada de 6 metres i una amplada aproximada d'11 metres, que s’estreny a mesura que s’apropa al riu. A l'escarpa es conserva el pas de ronda, d’1,40 metres d’amplada, que discorre entre la muralla i el talús del fossat. La part oest del fossat resta desfigurada, ja que s'enderrocà bona part del mur andalusí que separava els dos fossats per bastir un canal per fornir d’aigua la turbina [[Molí de Cercós|d'un molí arrosser]]. En aquest punt hi ha la base de torre de Sant Joan, bastida entre finals del segle XIV i la primera meitat del segle XV, al punt d'inflexió de la muralla andalusina on s'unien els dos fossats. Presenta una planta rectangular d'11,75 per 9,20 metres, i uns murs de 2,40 metres d’amplada, fets de carreus encoixinats i morter de calç. Només es conserven aproximadament 6 metres d'alçada, a nivell del primer pis, i dues espitlleres, una orientada al nord i l’altra a l’oest.<ref name="comunicacions" /> A la part est del fossat, contra el riu, s'emplaçava el recinte sobirà del castell, la [[Donjon|torre de l'homenatge]] anomenada Celòquia, separada del recinte jussà per un fossat.
 
Del recinte jussà es conserven, al costat de l’entrada, soterrades, unes estances alineades del segle XIV-XV, adossades a la muralla andalusina, que formarien part de les dependències d'emmagatzematge d'avituallaments i [[Delme|delmes]], i al costat del fossat que el separa del recinte sobirà, un portal cec ogival que formava part de l'emmurallament fluvial, fet d'un bon nombre de dovelles irregulars, d'estil gòtic i funció purament estètica, envoltat per restes de murs de paredat,.<ref name="patmapa" />
 
== Història ==
Les restes arqueològiques documentades més antigues són un petit llenç de muralla i quatre sitges d'època ibèrica. També s'evidencia presència andalusina durant el segle X, en aquell moment segurament una ocupació amb funcions de vigilància, per esdevenir al segle XI un [[hisn]], centre administratiu i defensiu que servia de refugi en cas de perill per a la població dispersa.
 
El castell és citat documentalment per primer cop el 1097, fent referència a la infeudació del terme d'Amposta feta pel comte [[Ramon Berenguer III]] a favor del comte Artal de Pallars, amb la finalitat que hi bastís un castell un cop conquerida la zona. Després de la conquesta del terme d'Amposta per [[Ramon Berenguer IV]], el cedeix l'any 1149 a [[Orde de Sant Joan de Jerusalem|l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem]], esdevenint la comanda d'Amposta, que donarà nom al priorat com a [[Castellania d'Amposta]] <ref>Únic de l'orde que porta el nom de "castellania" en lloc de "priorat".</ref>, fins l'any 1280, en què [[Pere el Gran]], volent recuperar per la Corona el senyoriu sobre Amposta, el permutà amb els hospitalers per les viles d'[[Onda]] i [[Gallur]], encara que el priorat mantindrà el nom.<ref>Fuguet, 1998, p. 27-28.</ref> L’any 1384, el castell passa a mans de l’orde de [[Orde de Sant Jordi d’Alfama|Sant Jordi d’Alfama]], per concessió del rei Pere III.
 
Durant la [[guerra civil catalana]], el castell es posicionà contra [[Joan II d'Aragó]]. El 2 d'octubre de 1465, l'exèrcit reial inicià un setge fluvial i terrestre, que el danyà greument, i n'acabà provocant la capitulació, el 21 de juny de 1466.<ref name="comunicacions" /><ref>{{GEC|0003670|Amposta}}</ref>
 
Successives [[Pirateria berberesca|ràtzies piràtiques]], els anys 1518, 1520, 1530 i 1540, resulten en la completa ruïna del castell, i es decidí emprar la seva pedra per bastir altres construccions, com documenta la sol·licitud concedida a l'abat de [[Convent de Benifassà|Benifassà]] per treure-hi pedra.
 
== Referències ==
{{commonscat}}
{{referències|refs=
<ref name="patmapa">{{ref-web | url=http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=855| títol=Castell d'Amposta | editor=Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya|IPAC}}</ref>}}
 
== Bibliografia ==
* ALMUNI, Victòria; BONET, Maria; CURTO, Albert, (1995): ''De l'Edat Mitjana al Montsià: els castells'', Museu del Montsià, Amposta.
* FUGUET SANS, Joan, ''Templers i Hospitalers, II. Guia de les terres de l'Ebre i dels castells templers del Baix Maestrat'', Rafael Dalmau, Ed., Barcelona, 1998, p. 27-28.
* VILLALBÍ PRADES, M. Mar / FORCADELL VERICAT, Toni / ARTIGUES CONESA, Pere L., « El castell d'Amposta. Nota preliminar», a ''Quaderns d'Història Tarraconense'', XIII, 1994, p. 184-106. [http://www.raco.cat/index.php/QHT/article/viewFile/94582/164426]
 
{{ORDENA:Castell D'Amposta}}
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_d%27Amposta»