Colla Joves Xiquets de Valls: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -fins acabar +fins a acabar |
m bot: -fins arribar +fins a arribar |
||
Línia 40:
Amb l'etapa de '''''La breu Revifalla''''' (1926-1936) es va viure el retorn de la dualitat vallenca, i la Colla Xiquets de Valls es va separar l'any 1930, sortint-ne d'aquesta escissió altre cop la Nova i la Vella. La ''Colla Nova dels Xiquets de Valls'' (1930-1936/1939) seguí evolucionant i va signar moments claus per a la història de les torres humanes encarant el segon quart del {{segle|XX}}, mantenint l'activitat castellera i intentant noves gestes prometedrores. Poc després de la separació d'ambues colles vallenques, amb la temporada 1933 la Nova de Valls es va alçar de mode indiscutible com ''la colla imperant del període vigent'': Per començar, entre les diades dels anys 30 va ser capaç de regularitzar l'execució de castells de la gamma alta de set, com el [[2 de 7]] o el [[3 de 7 aixecat per sota]], construccions molt valorades al context casteller del moment per complexitat i infreqüència. En segon lloc, consolidà l'estatus de major agrupació castellera amb la seva primeríssima victòria en un concurs de castells, sent ni més ni menys que el [[II Concurs de castells de Tarragona|II Concus de Castells de Tarragona]] (1933). Durant aquella edició va descarregar immaculadament el 5 de 7, el 4 de 8, el 2 de 7, el 3 de 7 aixecat per sota i el 4 de 7 amb el pilar, un ventall constructiu que llavors cap entitat era capaç d'igualar i que esdevingué la major actuació vista fins a tal moment del segle <small>XX</small>. Però en tercer lloc, sobretot perquè l'agrupació vallenca ràpidament va ser capaç d'aconseguir altres fites d'enorme transcendència i summament innovadores per al període que tractem, concretament reconquerit vells mites castellers que feia molts anys que no es podien arribar a dominar; Durant la [[Diada castellera de Sant Fèlix|Diada de Sant Fèlix]] de 1933 fou la primera colla del moment capaç descarregar el [[4 de 8]], una fita no aconseguida des dels primers anys de segle <small>XX</small>. Des de llavors la Nova es convertí en la dominadora per excel·lència del conegut com el ''[[carro gros]]'', doncs entre 1932 (temporada amb la primera aleta d'un 4 de 8 des del 1908) i 1936 la colla va protagonitzar vint-i-quatre proves de 4 de 8, el 51'6% de les efectuades amb aquesta estructura a tot el món casteller, i a més n'efectuà catorze de les quinze descarregades totals aconseguides durant aquells anys de recuperació. Arribant a 1934 la Nova va seguir trencant esquemes, encarant més estructures llavors considerades impossibles i emfatitzant la seva posició privilegiada. Durant el 31 d'agost a Vilafranca va provar el primer [[pilar de 6]] vist al panorama casteller des de principis de segle, i el resultat fou polèmic, ja que no es va veure amb claredat si arribà a carregar-se i suscità una discussió que s'allarga fins als nostres dies. En tot cas, des de l'òptica conservadora l'intent d'aquell dia acabà amb la major sequia de proves de pilars de mèrit de la història, i des de l'optimista una carregada suposaria el 1r espadat de mèrit coronat des de 1904 (darrera data amb aleta de pd6 confirmada). Esperverat pels polèmics fets viscuts a Vilafranca, el conjunt vallenc llavors liderat per Ramon Barrufet Fàbregas anà a actuar a [[Torredembarra]] per la festa major de Santa Rosalia, i el dia 4 de setembre de 1934 va fer un nou pas endavant sent capaç de realitzar la primera prova i carregada d'un [[3 de 8]] al segle xx, juntament amb la notable descarregada d'un 4 de 8 i 2 de 7. Aquella fita va significar un dels episodis més rellevants de la Història castellera, ja que en una única jornada la Nova de Valls va recuperar una estructra que encara no s'havia vist al segle <small>XX</small>, el citat tres esdevingué el castell més gran aconseguit des del segle <small>XIX</small> i la colla va signar la millor actuació del segle. Lluny de rendir-se, el 4 de setembre de 1935 l'agrupació provà de domar plenament a tal gegant al mateix escenari torrenc, però tornà a quedar en carregat. En conjunt, el rendiment ofert per la Nova de Valls durant aquells anys suposà una mostra de domini casteller inigualable que va tallar en pedra la consideració de la colla al capdamunt de l'''Olimp Casteller'' dels anys 30, i marcà un abans i un després que costarien moltíssim de superar. Dades que ho demostrin? Nombroses: Tinguem en compte que rere el pilar de 6 dut pels vallencs a Vilafranca el 1934 cap colla tornaria a apropar-se remotament a una aleta en aquest tipus d'espadat fins que els [[Nens del Vendrell]] el carregaren el 1967, els dos 3 de 8 carregats a Torredembarra durant les temporades 1934-1935 van ser els únics aconseguits a la primera meitat de segle <small>XX</small>, el títol de major castell que ostentaven ambdós tresos carregats tampoc es veria superarat fins a la descarregada d'un 3 de 8 que aconseguirien els ''nens'' l'any 1951 o la considerada com millor actuació del segle (Torredembarra, 4-IX-1934) no es veuria superada fins a la temporada 1969 (estant trenta-cinc anys a la cima), entre d'altres exemples icònics.
Però arribats al 17 de juliol de 1936 es produí l'esclat de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], un moment clau amb el qual la colla paralitzaria quasi tota la seva activitat perquè bona part dels seus membres hi participaren, o bé es van veure immersos de plé enmig del panorama bèl·lic en algun o altre aspecte. No obstant, fins a arribar al candent període previ al conflicte l'agrupació encara mostrava afany per autosuperar-se amb un ritme accelerat que no tenia precedents al segle <small>XX</small>, escrivint encara més fites històriques; el 14 d'abril a Valls llavors va aconseguir el 4 de 8 més matiner del segle, el 25 d'abril fou capaç de dur el ''carro gros'' a un enclavament tant distant com suposava Barcelona, en pocs mesos va consolidar la gamma castellera més variada vista en aquelles dates primigènies de temporada i a principis d'estiu l'entitat ja anunciava que per a la data del 19 de juliol duria el 3 de 8 a [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]] per provar de descarregar-lo d'una vegada per totes, però el conflicte nacional frenà qualsevol somni d'ambició. Finalment, ja amb el xoc armat vigent l'agrupació va afrontar els complicats anys 1936-1939 com va poguer, fent només meres exhibicions puntuals bàsicament en forma de pilars menors de quatre i cinc pisos. Però aquest cas no era pas aïllat, ja que ''grosso modo'' la incipient millora del nivell que començava a tornar a presentar globalment el Món Casteller durant la primera meitat dels anys 30 acabà contundentment frenada, perdent-se de nou fins que passaren els anys i es tornà a pacificar la situació al conjunt del context territorial. Amb tot, tals gestes demostraven que el notable potencial que tenia la Colla Nova dels Xiquets de Valls es va mantindre fins a arribar a la guerra, quan es va tallar de socarrel tota la dinàmica castellera ascendent al territori català.
==== De La Barreja a La Muixerra, 1939-1964 ====
Línia 130:
La feina feta als darrers temps i els renovats esforços de la colla durant els mandats d'Andreu Montserrat (1988-1990), Salvador Ramon (1991) i Fede Gormaz (1992-1993) van comportar un nou ascens categòric per al grup a finals dels 80 i principis dels 90. Entre els anys '''1988 a 1992''' la Joves va resultar ser sense cap mena de dubte ''la colla puntera del Món Casteller'' sobre la base de les xifres assolides de mode ascendent durant aquelles temporades, les proeses castelleres que va anar protagonitzant sense fre i la consolidació d'unes actuacions que destacaren amb enorme contundència al context de les torres humanes catalanes del moment:
[[Fitxer:Primer 4 de 9 amb folre descarregat per la Colla Joves, Concurs de Tarragona de 1992..jpg|miniatura|Primer 4 de 9 amb folre descarregat per la Colla Joves al segle XX, Concurs de Tarragona de 1992.|419x419px]]
D'una banda, la temporada 1988 va veure proliferar un potent ''tour'' de victòries de l'agrupació vallenca al [[Concurs de castells de Tarragona]], arribant a assolir tres victòries de manera consecutiva amb les edicions de 1988, 1990 i 1992. Tal fita que va consolidar la posició dels diables vermells en aquell moment històric, igualant una cadena de podis que només l'altre colla de Valls havia aconseguit fins a arribar a tal moment. Hem de contemplar que l'entitat no guanyava cap certàmen tarragoní des de l'edició de la temporada 1980, la qual cosa va significar una forta pujada de moral per als vallencs, que per fi veien materialitzats amb reconeixements i clars èxits quantiosos anys de treball sobre les seves esquenes.
Al mateix temps, s'ha de subrallar una nova cadena de fites en quant a l'àmbit d'estructures aconseguides: Durant l'escenari de 1988 la Colla Joves finalment va recuperar modernament el [[pilar de 6]] carregant-lo i descarregant-lo per Santa Teresa, un complex espadat que en aquell moment cap colla havia pogut descarregar des de la temporada 1972. Aquella fita va sorprendre a la crítica castellera del moment, i ninguna altre entitat vigent el podria tornar a descarregar novament fins a arribar a l'any 1995. Al 1992 la colla vallenca va aconseguir la que en aquell moment fou la millor actuació vista al {{segle|XX}} estant Fede Gormaz al capdavant de les files vermelles (1992-1993), descarregant per primer cop a la modernitat castellera la [[Tripleta màgica|Tripleta Màgica]] durant el [[XIV Concurs de castells de Tarragona]]. Era una fita que feia més d'una dècada que s'intentava aconseguir per part de les dues colles de Valls, però que encara cap havia pogut descarregar des del {{segle|XIX}}. A més, cal tindre en compte que el [[4 de 9 amb folre]] efectuat en aquella mateixa diada era el primer descarregat per la Joves al {{segle|XX}}, doncs feia molts anys que se'ls estava resistint durament amb nombroses caigudes. Per rematar la temporada 1992, els diables vermells fins i tot van ser capaços de repetir la complexa fita de la tripleta màgica descarregada, duent-la a terme aquest cop a la pròpia Plaça del Blat de Valls per la Diada de Santa Úrsula. El periodisme casteller va veure aquella exhibició castellera com <nowiki>''</nowiki>la diada del segle<nowiki>''</nowiki>, sorprenent pel gran nivell demostrat i la forta dualitat viscuda amb l'altre colla de la ciutat. Tot plegat, la temporada que van protagonitzar els vermells al 1992 resultava ser no només la millor duta a terme per la colla a la seva llarga trajectòria, sinó que també era la major que havia vist el Món Casteller fins llavors al {{segle|XX}}. Els èxits llavors aconseguits quasi en cadena resultaren essencials per tal de poder encapçalar reptes encara majors, i assentar potents bases per a un futur pròxim.
I finalment, cal ressaltar com la Joves de Valls va seguir una tendència d'experimentació castellera exemplar: Primer, arribant a 1988 la colla dirigida llavors per Andreu Montserrat va ser la primera que va protagonitzar proves realment serioses de [[2 de 9 amb folre i manilles]], un castell que encara resultava ser inèdit. Als assajos previs respecte a la Santa Úrsula el grup va arribar a col·locar quints a l'estructura, però la torre emmanillada finalment es va quedar a les portes de ser duta a plaça (no sent executada per una caiguda de 3 de 9 amb folre). Entre 1988 i 1992 la colla tampoc va deixar d'assajar les construccions desfolrades, provant puntualment el 2 de 8 i 4 de 9 sense folre al local gràcies a la qualitat tècnica dels troncs que tenia l'entitat, a la forta regularització dels castells de nou pisos i els citats episodis de descarregades amb diverses estructures menors.
Línia 139:
Amb tot, la colla va entrar amb força a la coneguda com a '''''Edat de Platí''''' (1993-Actualitat), inaugurada amb la recuperació dels castells de [[gamma extra]] i sota els lideratges de Fede Gormaz (1992-1993), Quico Fabra (1994-1995 i 1997-1998), Francesc Sànchez (1996), Tomàs Gormaz (1999-2000) i Òscar Peris (2001-2002).
[[Fitxer:1r 2d9fm(c) per la CJXV, Vendrell, 16-X-1994..jpg|enllaç=https://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:1r%202d9fm(c)%20per%20la%20CJXV,%20Vendrell,%2016-X-1994..jpg|miniatura|430x430px|Primer 2d9fm carregat per la Colla Joves, Santa Teresa, Vendrell, 16-X-1994. Foto de; Arxiu CJXV.]]
Davant de tot, cal destacar d'aquest període com la colla va regularitzar els castells de la gamma de vuit i mig i de nou, sent la normalització d'aquest nivell la base per al progrès dels vallencs durant l'última dècada del {{segle|XX}} i sustentant bona part de les nombroses fites que anirien assolint consecutivament aquells anys. El principi d'aquest període va haver de veure moltes qüestions sobre la taula per als vermells: Després de la temporada 1992 el nivell del Món Casteller va seguir propserant notablement, però l'any '''1993''' va viure una lleu rebaixa dels registres de la Colla Joves. Tot i mantindre impol·luta la pròpia gamma de nou, aquell any la colla no va tornar a descarregar una tripleta màgica, i tampoc fou capaç de fer el salt cap a la tant cobejada gamma extra. Com a conseqüència, i junt amb l'auge de malves/verds/rosats/morats i la fita del primer 2 de 9 amb folre i manilles carregat pels [[Minyons de Terrassa]], es va posar en entredit la posició de la Joves a la punta del panorama de les torres humanes del moment. Aquella situació va dur als vermells a una consolidació pròpia i a un augment del ritme d'assaig amb la temporada '''1994''', i els resultats van cundir. Encara que la Joves va perdre la primera posició al concurs d'aquell any, per la Diada de Santa Teresa va donar una nova campanada aconseguint carregar exitosament el primer [[2 de 9 amb folre i manilles]] del seu historial. Aquell castell era tant el primer [[gamma extra]] com castell [[Manilles|emmanillat]] realitzat per una colla vallenca al {{segle|XX}}, i al mateix temps tal fita feia del Vendrell la tercera plaça castellera que veia una construcció d'aquesta categoria durant la modernitat (després de Terrassa i Barcelona). I encara més important, es va poder apreciar a la perfecció que aquest castell era plenament descarregable, perquè va poder mantindre mides fins a la carregada i va caure quan l'[[enxaneta]] ja era sobre les manilles i l'[[aixecador]] sortia dels dossos. A més, aquesta fita significava l'inici de la plena immersió de la colla vallenca dins l'univers de les innovadores [[manilles]], encara que des dels anys 80 l'agrupació havia optat per encarar-se a la realització dels grans castells sense folre (fins aquell moment, de mode infructuòs). Aquell mateix any la colla va ser capaç de tornar a repetir el 2 de 9 amb folre i manilles carregat per Santa Úrsula, acompanyant-lo juntament amb el 3 de 9 amb folre i el 4 de 9 amb folre descarregats. Amb tals registres s'alçaven les millors actuacions dels vallencs dutes a terme fins a arribar a tal moment de l'era castellera contemporània, i així completaven una temporada que en xifres clares era la millor feta mai per una colla al {{segle|XX}}. D'aquesta manera la Joves de Valls tornava a posicionar-se al capdamunt de l'''Olimp Casteller.''
[[Fitxer:1r 4d9sf(c) de la CJXV, Santa Úrsula, 24-X-1999. De; Jordi Climent i Ferré..jpg|miniatura|404x404px|1r 4d9 sense folre carregat modernament per la CJXV i també vist a Valls, Santa Úrsula, 24-X-1999. Foto original de; Jordi Climent i Ferré, Arxiu CJXV.]]
La segona meitat dels anys 90 fou de clars canvis respecte a la situació de la colla al capdamunt del panorama casteller: Entre '''1995 i 1996''' la colla provaria de fer nous gammes extres, centrant-se fortament en intentar descarregar el 2 de 9 amb folre i manilles i en arribar a realitzar el 2 de 8 sense folre. Però tal aposta fou infructuosa, no arribant a fer aletes a tals estructures que la podrien haver mantingut plenament al capdamunt de les colles del moment. Aquella situació va fer que la Joves perdés doncs l'hegemonia del Món Casteller, i més davant la prol·liferació de gammes extres d'altres colles. No obstant, l'agrupació encara es va mantindre sense cap mena de dubte com una de les més grans del panorama de les torres humanes catalanes, perquè va continuar creixent i seguia protagonitzant fites castelleres a plaça. El '''1997''' la Joves va ser capaç de coronar el seu primer [[pilar de 7 amb folre]] de l'era moderna per la Diada vallenca del 19 de setembre i per la Diada de Santa Úrsula, realitzant també aquell dia el 4 de 9 amb folre i el 3 de 9 amb folre descarregats. L'any '''1998''' va ser un moment de grans èxits per als vallencs; durant la Diada de Sant Fèlix van quedar-se a les portes d'aconseguir coronar el seu primer 4 de 9 sense fore modern, per Sant Joan van carregar oficialment el seu primer [[4 de 8 amb l'agulla|4 de 8 amb el pilar]], a la Diada de Santa Teresa van poder descarregar finalment el seu primer [[4 de 8 amb l'agulla|4 de 8 amb el pilar]] modern i durant la diada vallenca de Santa Úrsula els vermells van coronar amb gran furor el seu primeríssim [[5 de 9 amb folre]] de la modernitat després d'una primera caiguda (acompanyant-lo del 3 de 9 amb folre i el 4 de 9 amb folre descarregats).<ref>{{Ref-llibre|cognom=BROTONS, Xavier & BEUMALA, Joan|nom=|títol=Les meravelles del món casteller (2); el dos de nou, el pilar de vuit, el cinc de nou i el quatre de nou amb el pilar.|url=|edició=|llengua=Català|data=2002|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref> Era la millor temporada dels diables vermells al {{segle|XX}}, superant fins i tot els mítics anys 1992 i 1994, tornant a viure's col·lateralment un potentíssim auge entre les files de la Joves. L'any '''1999''' l'agrupació començà descarregant el seu primer [[pilar de 7 amb folre]] modern per Sant Joan després de quatre anys de forta feina pilanera. Durant aquella temporada l'agrupació també va aconseguir carregar el seu primer [[4 de 9 sense folre]] de la modernitat per Santa Úrsula després d'un primer intent desmutat. Aquest va ser el primer ''[[4d9sf|<nowiki>''castell total''</nowiki>]]'' vist a Valls en tota la Història Castellera (o si més no, almenys amb èxit), ja que es creu que les colles vallenques del {{segle|XIX}} mai l'arribaren a poder dur a terme a la Plaça del Blat. En tot cas, aquesta fita fou clau tant per a la vila com per als diables vermells, ja que pujà virtualment el nivell casteller de la localitat i, a més, implicava que la Colla Joves recollís exitosament els primers fruits de la feina que portava duent a terme amb els ''castells nets'' des de la temporada 1983. Tot plegat, el conjunt vallenc deixava enrere un magnífic tram final de {{segle|XX}}, encarant col·lateralment al nou mil·lenni amb molt de potencial i una evident ambició per autosuperar-se.
Entrant al segle XXI l'agrupació va seguir una tendència ascendent durant els mandats de Tomàs Gormaz (1999-2000) i Òscar Peris (2001-2002): L'any '''2000''' van tornar a assolir la seva millor temporada fins al moment; primer de tot, arribant a carregar el [[4 de 9 sense folre]] per Sant Joan, el més matiner de la Història Castellera. Aquell <nowiki>''</nowiki>castell total<nowiki>''</nowiki> tan primerenc mostrava el propòsit de la temporada per part de la colla, que pretenia conquerir-lo d'una vegada per totes després de tant de tamps anant-li al radere (ni més ni menys que des de l'any 1983). El resultat no va tirgar gaire en notar-se, descarregant-lo definitivament a la [[Diada de Sant Fèlix 2001|Diada de Sant Fèlix]] per primer cop en tota la seva llarga trajectòria. Aquell any la colla va arribar a realitzar un rècord que avui dia encara no s'ha superat, el d'arribar a realitzar ni més ni menys que sis [[4 de 9 sense folre]] per part d'una colla en un any (5c + 1d). Durant el [[XVIII Concurs de castells de Tarragona|XVIII Concurs de Castells de Tarragona]] d'aquella temporada aconseguiren situar-se segons, el millor resultat dels seus últims anys participant-hi, al carregar el 4 de 9 sense folre i descarregar tant el 3 de 9 amb folre com el 2 de 8 amb folre, però deixant darrere dos intents de 5 de 9 amb folre. Aquell [[4 de 9 sense folre]] era el primer que s'havia executat amb èxit a la història en un [[Concurs de castells|Concurs de Castells]]. Unes setmanes més tard la colla va aconseguir també descarregar el seu primer [[2 de 9 amb folre i manilles]] al Vendrell per la Diada de Santa Teresa, acompanyat-lo amb el 3 de 9 amb folre i el 5 de 8. Era un pas de gegant, perquè uns assajos que començaren al 1988 i unes proves de plaça encarades des del 1994 per fi veien cosificada tal dedicació, amb una descarregada memorable al currículum dels vallencs. Durant la Diada de Santa Úrsula d'aquell any la Joves tornà a coronar el 5 de 9 amb folre i el 4 de 9 sense folre, aconseguint realitzar per primera vegada dues aletes de gamma extra en una mateixa actuació al seu respectiu i longeu historial. Per rematar la temporada 2000, a la Diada de Vila-Rodona la colla ja havia agafat prou confiança amb els castells sense folre com per atrevir-se fins i tot a dur a terme el primer intent de [[3 de 9 sense folre]] de l'era castellera moderna, encara que fou infructuosament. Tot plegat, arribats al novembre la Colla Joves Xiquets de Valls havia signat la millor temporada de la seva llarga història fins aquell moment, i trigaria més d'una dècada en ser capaç d'arribar a millorar-la. Amb la temporada '''2001''' la colla va ser capaç de tornar a descarregar el 4 de 9 sense folre per la [[Diada de Sant Fèlix 2001|Diada de Sant Fèlix]] i, juntament amb el 2 de 9 amb folre i manilles carregat i el 3 de 9 amb folre descarregat, assolia la millor actuació de la història moderna del conjunt vallenc. Aquella jornada resultaria ser memorable; doncs d'una banda els diables vermells no superarien aquesta actuació fins a arribar a l'any 2012, i d'altra banda, junt amb el 4 de 9 desfolrat que també van fer els Minyons de Terrassa, faria del Sant Fèlix 2001 la primera diada amb dos ''castells totals'' descarregats (no tornant-se a veure una gesta castellera com aquesta fins a arribar-se a la Santa Úrsula de 2018). La Santa Úrsula d'aquell any veuria també diverses fites vermelles de notable nivel, com la nova carregada del 4 de 9 sense folre i del 2 de 9 amb folre i manilles, o una prometedora prova de 2 de 8 sense folre que finalment acabà en intent. Tanmateix, aquella torre emmanillada seria la derrera que aconseguiria el conjunt vermell en més d'una dècada (fins al 2015).
=== El període d'irregularitat vermella durant la primera fase del {{segle|XXI}} (2002-2011) ===
| |||