Església de la Concepció (Barcelona): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m |esquerra|thumb -> |miniatura|esquerra |
m bot: - estructures construides. + estructures construïdes. |
||
Línia 60:
== Història ==
El convent de Jonqueres fou fundat el 1269, en temps de Jaume I, pel bisbe Berenguer de Palou per tal d'acollir-hi les monges comendadores de Santiago que fins llavors habitaven el seu zenobi sabadellenc. L'església del convent fou consagrada el 1448. El segle XVII el convent entrà en decadència i, després de la desamortitzacions del segle XIX, esdevingué hospital militar, correccional i caserna successivament, representant significatives modificacions de les seves estructures
Tan sols tres anys més tard, l'arquitecte Emili Sala i Cortés fou contractat per canviar la planta del claustre i afegir-hi el segon pis, traslladar i reconstruir el campanar de Sant Miquel i dissenyar la nova rectoria i la Capella del Santíssim. Les dificultats econòmiques de la parròquia, junt amb l'ampli abast de les obres, provocaren que aquestes no finalitzessin definitivament fins a l'any 1892. Vers l'any 1906 l'arquitecte Antoni Serrallach procedí a la variació formal de les obertures i al recreixement de [[contrafort]]s i façanes de l'església, donant-li un nou coronament. En un moment no documentat entre 1906 i 1930 el conjunt es conclouria amb la construcció de la [[capella (arquitectura)|capella]] de Montserrat i d'un nou [[frontis]] regularitzat afrontat al passatge del Rector Oliveres. Durant la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] el conjunt fou assaltat i incendiat i les obres de reparació es prolongaren fins a l'any 1957. Calgué refer forjats i [[teulada (construcció)|teulades]] del claustre i de les Capelles del Santíssim i de Montserrat, així com reconstruir el [[cor (arquitectura)|cor]] i netejar els murs cremats de l'església i substituir els paviments de tot el conjunt.<ref name="ipac"/>{{sfn|Estany Oliveira|2008|loc=pàg. 39}}
| |||