Catedral de Girona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Revertides les edicions de 88.15.153.2. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 1:
{{infotaula edifici
ntinuïtat en els artistes dels darrers decennis segle XIV, reflectint la voluntat d'un realisme retratístic.<ref name="patmapa" /> Es troben a la seva sepultura gravats els escuts d'armes de la seva família. Per testament redactat l'any 1333, estableix la seva sepultura a la capella que va fer construir al claustre dedicada als arcàngels Gabriel i Rafael. No se sap qui va ser l'escultor del monument funerari, que presenta una imatge jacent amb el cap damunt d'un coixí i recolzant els peus damunt de dos gossos.<ref>Brígida Nono i Riug, Anna Gironella i Delgà. La Presència d'una dama al claustre. Estudi i edició del testament i la inscripció funerària d'Elionor de Cabrera. [[Annals de l'Institut d'Estudis Gironins]], Any: 2004 Vol.45 </ref> A Elionor de Cabrera se li va concedir el privilegi de ser enterrada a la capella de Sant Rafael del claustre de la Seu l'any 1331, com a recompensa a les nombroses donacions que havia realitzat en favor del capítol de Girona.<ref name="patmapa" />▼
| nom = Catedral de Girona
| imatge = Girona 031.JPG
| alçada = 30
| amplada = 22,98
| llargada = 55
| sistema_constructiu = [[arquitrau|Arquitravat]] i [[volta]]t
| construit = XI-XII, XIV-XVII, XVII-XVIII
| estil = Romànic, [[gòtic català]]
}}
L''''[[església (arquitectura)|església]] [[cristianisme|cristiana]] [[catolicisme|catòlica]] de Santa Maria de Girona''' és la [[catedral|seu catedralícia]] del [[Bisbat de Girona]] i el major temple cristià del bisbat i de la [[província de Girona|província homònima]]. Els [[bisbe]]s de la diòcesi de Girona són documentats genèricament l'any [[516]]. Segons alguns documents del {{segle|VII|s}} el seu culte era equiparable a les diòcesis de [[Toledo]] i [[Sevilla]]. Durant l'[[Dominació musulmana de Catalunya|ocupació musulmana]] entre els anys [[715]] i [[785]] va ser transformada en [[mesquita]].<ref>M. Lluïsa Ramos, Anna Pérez, Xavier de Juan: Catedrals, monestirs i grans edificis religiosos, 2005, Edicions Geoestel, {{ISBN|84-96295-15-X}}</ref> La seva major particularitat és que té la [[nau (arquitectura)|nau]] [[art gòtic|gòtica]] més ampla del món, de 22,98 metres,<ref>{{ref-web |url=http://www.catedraldegirona.org/visita/cat/historia/historia/index.html|títol=Història de la catedral: Història|editor= Catedral de Girona|consulta=31-01-2011}}</ref><ref name="bisbat">{{ref-web |url=http://www.bisbatgirona.cat/bisbat.php?idm=1&subpagina=2|títol=Catedral de Girona|editor=[[Bisbat de Girona]]|consulta=11-10-2011}}</ref> que és alhora la nau més ampla de qualsevol estil llevat de la de [[basílica de Sant Pere del Vaticà]], que fa vint-i-cinc metres. Situada estratègicament al nucli central de la ciutat antiga, conegut com la Força Vella, coincideix amb el traçat urbà de ''[[Gerunda]]'', assentament d'[[Període romà a Catalunya|època romana]] del qual encara en romanen mostres de muralla a l'actual plaça de la catedral.
== Història ==
* Els Sepulcres de Ramon Berenguer i Ermessenda es troben sostinguts per dues grans mènsules de pedra de Girona amb figuracions de monstres i aus fantàstiques. La caixa, revestida amb plaques de marbre, està dividida en diferents espais on es contenen els escuts comtals emmarcats per pilastres i arcs trilobulats. A la coberta tenim les estàtues jacents, també de marbre. El comte, abillat de guerrer amb casc i bavera, i un gos als peus, i Ermessenda amb un senzill vestit de l'època. Malgrat l'estil arcaïtzant, ple d'idealisme i serenor, les dues escultures es caracteritzen pel tractament estilitzat i el domini tècnic.<ref name="patmapa" /> Són escultures que participen tant de les formes practicades per l'escola catalana de Cascalls i Aloi, com dels nous corrents europeus de finals del segle XIV.<ref name="patmapa" />▼
[[Fitxer:Girona Onyar.jpg|miniatura|Cases de colors del riu [[Onyar]] al seu pas per Girona, amb la catedral al fons]]
La catedral de Girona, dedicada a Santa Maria, és el fruit de diverses èpoques i estils constructius. L'edifici, que s'alça molt per damunt de les construccions veïnes, constitueix juntament amb l'agulla de Sant Feliu un dels símbols més representatius de la ciutat.<ref name="patmapa"/> L'any [[834]], la seu va rebre de [[Lluís I el Pietós|Lluís el Pietós]] un precepte d'immunitat amb la cessió de drets fiscals i adquisició de patrimoni. Unit a la consagració d'un nou temple pel bisbe Wigo l'any [[908]], fa suposar l'existència d'una catedral preromànica dedicada a Santa Maria, encara que només en queda documentació i no restes arquitectòniques.<ref>Xavier Barral i Altet,''Les Catedrals de Catalunya, La Catedral de Girona'', pàg. 93 Edicions 62, {{ISBN|84-297-3823-1}}</ref>
La primera catedral romànica es va construir entre el [[segle X]] i el [[segle XI]] sobre el temple romà de ''[[Gerunda]]'' cristianitzat. Es va inaugurar el [[21 de setembre]] de [[1038]]<ref name="catromV">Volum V, Catalunya Romànica (1991) Enciclopedia Catalana {{ISBN|84-7739-262-5}} </ref> tot i que el campanar, iniciat abans del 1050, no fou acabat fins al 1132 i el claustre també fou bastit el segle XII.<ref name="patmapa"/> D'aquesta construcció romanen la Torre de Carlemany (usada de [[contrafort]] per a la nau gòtica), el claustre, els soterranis de la catedral i la sagristia (avui una capella).
De la catedral romànica es conserva el campanar de torre del tipus dit llombard, adossat a l'obra gòtica, de la qual fa de contrafort, així com el claustre, de planta trapezoïdal (la irregularitat de la planta, poc freqüent en el romànic català, prové de l'adaptació de la línia de muralla preexistent), que té quatre galeries amb capitells ornamentats amb escenes bíbliques i temes decoratius, que presenten similituds amb els de Sant Pere de Galligants de la mateixa ciutat i els de Sant Cugat del Vallès.<ref name="patmapa"/>
L'obra gòtica, iniciada el [[1312]] per la capçalera, amb la construcció de l'absis, un deambulatori amb nou capelles i l'inici de les tres naus, no s'acabà fins al 1604.<ref name="patmapa"/> El 1312 començaren les obres per la capçalera, Hi treballaren els germans Enric (c. 1320) i [[Jaume de Faveran]] (1321-30), aquest mestre de la seu de Narbona, amb la col·laboració de l'escultor [[Guillem Cors]].<ref name="patmapa"/>
Un cop acabada la capçalera gòtica, el 1347 foren aturades les obres per tal d'enderrocar la nau romànica. Finalment, el 1357 s'inicià una nova etapa constructiva sota la direcció dels mestres d'obres Pere Capmagre (1357-59), Francesc Saplana (1360-68) i [[Pere Sacoma]] (1368-93), que decidiren de continuar l'obra amb nau única. No fou però fins al 1417 que l'obra fou represa definitivament. La nau de la catedral de Girona, coberta amb la volta gòtica més ampla que mai ha estat feta al nostre país, mesura 22,98 m d'ample per 34 d'alçada i 50 de llarg.<ref name="patmapa"/>
La decisió de construir una sola nau deturà el ritme de les obres. El 1386 i el 1416 es feren dues reunions d'experts. En la primera, hom s'inclinà a considerar que la nau única no era prou sòlida i que calia continuar el pla de tres naus. En la segona, s'imposà la solució d'una sola nau, que fou duta endavant a partir de 1417 pel mestre Antoni Canet, que el 1424 ja havia cobert el primer tram.<ref name="patmapa"/> D'aquesta època hi ha nombroses tombes, com les de Ramon Berenguer II i la comtessa Mafalda, obra de [[Guillem Morei]] (s.XIV), o la del bisbe Bernat de Pau, una de les obres mestres del gòtic d'arreu del món, atribuïda a Mercadant de Bretanya (s.XV).<ref name="patmapa"/>
Les obres de la nau no es van acabar fins al [[segle XVIII]], en ple [[barroc]], tot i que mantenien l'estil gòtic inicial. La façana barroca s'inicià el 1680 segons projecte de Gavina, modificat per Soriano. El 1707, les obres s'aturaren en el rosetó. La façana es continuà a partir del 1730 segons projecte de [[Pere Costa i Cases]]. Els dos anys següents, els escultors locals [[Josep M. Bohigas i Masoliver|Josep M. Bohigas]], [[Antoni Casamor d'Espona|Antoni Casamor]], [[Jaume Busquets i Mollera|Jaume Busquets]] i [[Domènec Fita i Molat|Domènec Fita]] varen realitzar les escultures monumentals que es varen instal·lar a les fornícules buides. El campanar és d'estil renaixentista. El 1975, hom acabà la portada lateral dels Àpostols amb un criteri historicista dubtós.<ref name="patmapa"/>
La façana principal, barroca, és rematada per una cornisa, sobre el costat dret de la qual s'alça el campanar vuitavat.<ref name="patmapa"/> L'escalinata monumental de 90 graons que hi mena (1690-1694) forma amb l'esmentada façana un dels espais urbans barrocs més sigulars d'Europa.<ref name="patmapa"/> A la capella de l'esperança hi ha la Llitera de la Mare de Déu d'Agost, barroca, realitzada entre 1773 i 1775 per Lluis Bonifaç.<ref name="patmapa"/>
== Catedral romànica ==
[[Fitxer:Catedral Girona from Montjuic.JPG|miniatura|esquerra|Vista de la catedral on es veu la Torre de Carlemany romànica.]]
[[Fitxer:Spain.Girona.Catedral.svg|miniatura|Plànol interior de la catedral]]
L'any [[1010]] és documentada la construcció d'un nou edifici sobre la seu preromànica mig derruïda, sota el mandat del [[bisbe]] [[Pere de Carcassona|Pere Roger]] fill del comte de [[Carcassona]] [[Roger I de Carcassona]] i cunyat del [[Llista de comtes de Barcelona|comte de Barcelona]] [[Ramon Borrell]]. La catedral romànica constava d'una [[nau (arquitectura)|nau]] amb [[volta de canó]], amb [[transsepte]] i tres portes d'entrada amb una mena de [[nàrtex]] de doble pis tocant a la [[façana]] principal, esmentat documentalment amb el nom de galilea, era de planta rectangular amb dues dependències quadrades que corresponien, segons les darreres intervencions arqueològiques de l'any 1999, a les capelles del [[baptisteri]] i la del sant Sepulcre, sobre aquesta darrera es va construir el nou [[campanar]] al [[segle XIV]]. La galilea servia com lloc d'enterrament i per superar el desnivell entre la primera esplanada i el temple. L'escalinata tenia, com l'actual, tres replans, encara que era més estreta i més curta.<ref> Pere Freixes i Josep M. Nolla, Els Precedents de la Catedral gòtica als [[Annals de l'Institut d'Estudis Gironins]], 2004, Vol. 45</ref>
Gràcies a l'aportació econòmica dels comtes Ramon Borrell i la comtessa [[Ermessenda de Carcassona|Ermessenda]], es va procedir a la dedicació el [[1038]]. Les obres van continuar, trobant-se l'any [[1050]] el [[campanar]] aixecat fins al tercer cos i sent finalitzat durant el primer terç del [[segle XII]]. La comtessa [[Ermessenda de Carcassona|Ermessenda]] va destinar una deixa testamentària per al cobriment del dormitori de la canònica, que es transforma en sagristia més tard. Aquesta canònica ja s'havia esmentat en la seva construcció l'any 1038 a l'acta de consagració.<ref>Xavier Barral i Altet,Les Catedrals de Catalunya, La Catedral de Girona, pàg. 63-67, Edicions 62, {{ISBN|84-297-3823-1}} </ref><ref name="catromV"/>
Hi ha vestigis del temps [[romànic]], com la torre dita de Carlemany, el claustre, l'[[ara (altar)|ara]] de l'altar major, la cadira episcopal i el [[tapís de la Creació]].
=== Campanars romànics ===
[[Fitxer:289 Catedral de Girona, campanar romànic, o torre de Carlemany.JPG|miniatura|esquerra|L'anomenada torre de Carlemany, campanar romànic de la catedral]]
La catedral romànica disposava de dos campanars: el cloquer vell, desaparegut al [[segle XIV]]<ref name="romanica"/> i situat aproximadament en el mateix emplaçament que l'actual campanar, i el campanar conegut com ''la torre de [[Carlemany]]''. Ambdós s'iniciaren a la primera meitat del [[segle XI]] i eren semblant als campanars de [[Catedral de Vic|Sant Pere de Vic]] o [[Sant Miquel de Cuixà]].<ref name="torres">Canal, Josep; Canal, Eduard; Nolla, Josep M., Sagrera, Jordi (2003), ''Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057)''. Girona: Ajuntament de Girona, pàg. 183-194.</ref>
La '''torre de Carlemany''' presenta una planta quadrada, amb set nivells separats per [[fris]]os amb arcuacions [[longobards]] als seus dos primers pisos totalment cecs sense finestres però amb una estreta i llarga espitllera oberta al centre dins la lesena central, el tercer té a cada cara dues finestres més grans d'obertura única amb [[arc de mig punt]] i amb rebaix perimetral, a partir del quart dues finestres geminades amb columneta central i capitell en forma de mènsula llisa. Tots els frisos es complementen amb un rengle de dents de serra menys en el pis més baix. El coronament superior de la torre és un terrat pla, segurament deguda a les obres de restauració efectuades al campanar.<ref>Pladevall, Antoni, (1991) ''Catalunya Romànica'', Volum V, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, pàg.113, {{ISBN|84-7739-262-5}}</ref>
Durant la construcció de la catedral gòtica va ser escapçada i incorporada als [[contrafort]]s de la part exterior del [[Costat de l'Epístola i costat de l'Evangeli|costat de l'Evangeli]]. La construcció d'un nou campanar a finals del [[segle XVI]] va suplir les funcions del romànic.<ref name="romanica">Freixas, Pere; Nolla, Josep M., Sagrera, Jordi; Sureda, Marc (2006), "[https://ddd.uab.cat/record/18583 La façana gòtica de la catedral de Girona]", a ''Locus amœnus'', 8, pàg. 123-132.</ref>
=== Claustre ===
[[Fitxer:Claustre de la Catedral de Girona-removed.jpg|miniatura|Tres galeries del claustre de la Catedral.]]
Dintre de l'edifici romànic de la catedral destaca el [[claustre]] de planta trapezoïdal per la irregularitat del terreny, amb una iconografia medieval molt interessant. No hi ha homogeneïtat en el tipus de voltes emprades, tres són de quart de canó mentre que la nord és de mig. Les columnes aparellades i pilars intercalats suporten el carregament de les voltes mitjançant arcs de mig punt amb sostret interior i exterior. L'escultura d'alguns capitells, principalment els de l'ala sud, desenvolupa un ampli cicle veterotestamentari iniciat amb la creació d'Adam.<ref name="patmapa"/>
La iconografia de l'Antic Testament, excepcional pel seu número, es presenta en molts casos com una premonició tipològica del Nou, del qual només s'escollí un incomplet cicle cristològic. La resta de representacions són de caràcter animal i vegetal, amb algunes escenes de caça i treballa. Les figures, de cànon curt i caps grossos amb trets molt breus, recorden les dels claustres de Sant Cugat i Sant Pere de Galligans, encara que els nexes són més d'ordre compositiu que estilístic. Tots ells, però, s'inclouen dins un corrent autòcton amb influències llenguadocianes, practicat per diferents tallers a Catalunya durant la segona meitat del segle XII i principis del XIII.<ref name="patmapa"/>
Els [[capitell]]s i els [[pilar (arquitectura)|pilars]] són historiats amb llenguatge narratiu i elements de temes fantàstics i zoomòrfics d'ocells, simbolitzant un caràcter positiu i espiritual; si els ocells es troben mossegant-se les potes, simbolitzen l'acció d'aixecar el vol i deixar la terra. Als frisos es veuen escenes de l'[[Antic Testament|Antic]] i [[Nou Testament]] en gran quantitat i diversitat, com la història de Samsó, la història d'Isaac i Jacob, la vida de Jesús, la creació d'Eva, etc. Hi ha representacions de feines agrícoles i en alguns relleus amb restes de [[policromia]]. Entre els [[escultor]]s que van treballar al claustre es troba [[Arnau Cadell]] també autor dels capitells del claustre del [[monestir de Sant Cugat]].
S'hi troba la capella de Nostra Senyora de Gràcia i de Bell-Ull, que en realitat és una antiga porta d'accés al claustre reformada a l'època gòtica, és al seu timpà on està la imatge de la Verge del mestre Bartomeu del [[segle XIII]] i també a sota, es troba una pintura d'una Verge amb un gran marc daurat i tallat.
<br />
<center><gallery mode="packed-hover">
Fitxer:Detall del claustre de la Catedral de Girona.jpg|Fris representant a Jesús acompanyat per àngels, enderrocant les portes de l'infern.
Fitxer:Capitel del claustro de la Catedral de Girona.jpg|Capitell amb l'escena d'una persona que sotmet dos ocells.
Fitxer:Capitel de Girona .jpg|Capitell inicial d'un fris amb ocell i elements vegetals.
Fitxer:Capitel de claustro de Girona.jpg|Fris representant l'embarc a l'arca, de Noè i la seva família.
</gallery></center>
==== Capella de Sant Pere ====
Annexa al claustre hi ha la capella romànica sota l'advocació de sant Pere, unida a la catedral i restaurada. És una capella de gran senzillesa formal i compositiva, de planta rectangular.¡, situada a l'esquerra de l'altar major. L'única nau, coberta amb volta apuntada, finalitza sobtadament en un mur llis que només té una petita finestra d'espitllera. A l'exterior la coberta és a dues aigües de teula àrab. Als murs laterals s'hi ha practicat poques obertures, amb la consegüent manca d'il·luminació natural del recinte. S'empraren carreus de pedra mitjans. La construcció pertany al nombrós grup de capelles romàniques catalanes amb solucions sòbries arcaïtzants.<ref name="patmapa"/>
==== Sepulcres del claustre ====
[[Fitxer:Costat del claustre de la Catedral de Girona.jpg|miniatura|esquerra|Galeria del claustre amb sarcòfags.]]
Es troben al claustre sepulcres tant als seus murs com a terra de les galeries cobertes amb làpides gravades de famílies nobles i canonges dels segles XIV al XVIII.
▲
▲* Els Sepulcres de Ramon Berenguer i Ermessenda es troben sostinguts per dues grans mènsules de pedra de Girona amb figuracions de monstres i aus fantàstiques. La caixa, revestida amb plaques de marbre, està dividida en diferents espais on es contenen els escuts comtals emmarcats per pilastres i arcs trilobulats. A la coberta tenim les estàtues jacents, també de marbre. El comte, abillat de guerrer amb casc i bavera, i un gos als peus, i Ermessenda amb un senzill vestit de l'època. Malgrat l'estil arcaïtzant, ple d'idealisme i serenor, les dues escultures es caracteritzen pel tractament estilitzat i el domini tècnic.<ref name="patmapa"
* El mausoleu de Guillem Ramon de Boïl, de 382x300 cm, està dominat per l'efígie d'alabastre del bisbe. Segueix la iconografia habitual d'aquest tipus d'imatges, i es troba lleugerament reclinat sobre un coixí mirant cap a l'espectador. En el frontis de l'urna funerària apareix l'epitafi. Els dos elements, urna i estàtua jacent, estan arrecerats dins un espai envoltat d'ornamentació que recorda més l'arcosoli medieval que l'arc triomfal romà emprat en els mausoleus renaixentistes. Es produeix així una simbiosi entre dos models compositius, fet també apreciable estilísticament i iconogràficament. Així, mentre el primer es defineix per una abundant utilització del modern llenguatge renaixentista de tipus decoratiu (complements arquitectònics, putti, motius fitomòrfics i grotescos, ordre composta, etc.), la concepció bàsica del conjunt sembla perllongar els esquemes tradicionals dels sepulcres medievals, sense oferir cap temàtica de reflexió humanística sobre la mort.<ref name="patmapa"/> El sepulcre, començat poc després, no era acabat quan morí Boïl, el 24 de novembre de 1532, i s'enllestí més tard.<ref name="patmapa">{{ref-web | url=http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=120 | títol=Catedral de Girona | obra=Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya | consulta=28 febrer 2015 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref>
| |||