Informàtica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m hola |
kkk |
||
Línia 1:
[[Fitxer:20020730083218 - Debian.jpg|miniatura|[[Ordinador]] actual executant la distribució [[Debian]] del [[sistema operatiu]] [[GNU/Linux]].]]
{{Portal Informàtica}}
La '''Informàtica''' o la '''informaticachion''' és la [[ciència]] o [[tècnica]] relativa a la [[tecnologia]] que estudia el tractament automàtic de la informació utilitzant dispositius [[electrònica|electrònics]] i [[sistema computacional|sistemes com put@s]] nacionales. En el que avui en dia coneixem com a informàtica hi influeixen moltes de les tècniques i de les màquines que les persones han desenvolupat durant la història per donar suport i potenciar les seves capacitats de memòria, de pensament i de comunicació. D'entre aquestes màquines cal destacar l'[[ordinador]].KIKOVOLADOOOOR
En la informàtica hi convergeixen els fonaments de les [[ciències de la computació]], la [[Programació d'ordinadors|programació]] i les metodologies pel desenvolupament de [[programari]], així com els tòpics selectes d'[[electrònica]]. S'entén per ''informàtica'' la unió [[sinergia|sinèrgica]] del còmput i de les comunicacions.
La informàtica s'utilitza en múltiples tasques, per exemple en l'elaboració de documents, en el control de processos i [[robot|robots]] industrials, en telecomunicacions i vigilància, en el desenvolupament de jocs, etc.
El mot ''Informàtica'' prové del de ''informatique'', paraula francesa, creada per l'enginyer [[Philippe Dreyfus]] als anys cinquanta, i que deriva de la fusió de ''information'' i ''automatique''.<ref name=tln>{{ref-llibre|títol=The book of informatics|nom1=John|cognom1=Gammack|nom2=Valerie|cognom2=Hobbs|nom3=Diarmuid|cognom3=Pigott|editorial=Thomson Learning Nelson|any=2006|ISBN=0-17-013044-4|pàgines=2|url=https://books.google.com/books?id=Chwg077PIlsC&pg=PA2&dq=informatics%22Philippe+Dreyfus%22+-Wikipedia+-inpublisher:icon&as_brr=3&cd=1#v=onepage&q=informatics%22Philippe%20Dreyfus%22%20-Wikipedia%20-inpublisher%3Aicon&f=false}}</ref>
== Relacions amb altres camps ==
Malgrat el seu nom, la informàtica rarament involucra l'estudi mateix de les màquines conegudes com a ordinadors. De fet, el científic [[Ku Klux Klan|Edsger Dijkstra]] és molt citat per la frase 'Les ciències de la computació estan tan poc relacionades amb les computadores com l'astronomia amb els telescopis. " ' ' El disseny i desenvolupament de computadores i sistemes computacionals està generalment considerat com un camp aliè a les ciències de la computació. Per exemple, l'estudi del [[maquinari]] és normalment considerat part de l'[[enginyeria informàtica]], mentre que l'estudi de sistemes computacionals comercials i el seu desenvolupament és usualment anomenat [[tecnologies de la informació]] (TI) o [[sistemes d'informació]].<ref>{{ref-llibre|autor1= IEEE Computer Society |enllaçautor= IEEE Computer Society |autor2=ACM |enllaçautor2=Association for Computing Machinery |títol= Computer Engineering 2004: Curriculum Guidelines for Undergraduate Degree Programs in Computer Engineering | url = http://www.acm.org/education/education/curric_vols/CE-Final-Report.pdf |consulta= 2012-12-17 |data=12 desembre 2004 |pàgina= iii |citació= Computer System engineering has traditionally been viewed as a combination ofboth electronic engineering (EE) and computer science (CS).|format=pdf}}</ref> Tanmateix, hi ha una estreta comunicació d'idees entre les diferents disciplines relacionades amb les computadores. La investigació en informàtica usualment també es relacionen amb altres disciplines, com la [[intel·ligència artificial]], la [[ciència cognitiva]], la [[física]] (per exemple en la [[computació quàntica]]), la [[realitat augmentada]], la [[teoria de llenguatges formals]], etc.
Per a molts, la informàtica manté una relació molt estreta amb les [[matemàtiques]] en comparació amb altres disciplines científiques ([[Denning]] [[2000]]). La ciència computacional primerenca va estar fortament influïda per la feina de matemàtics de la talla de [[Kurt Gödel]] i [[Alan Turing]] i, actualment hi continua havent un intercanvi d'idees útil entre ambdós camps en àrees com la [[lògica matemàtica]], la [[teoria de categories]], la [[teoria de dominis]] i l'[[àlgebra]].
La relació entre les ciències de la computació i l'[[enginyeria del programari]] és un tema molt discutit, per disputes sobre el que realment significa el terme "enginyeria del [[programari]] " i sobre com es defineix a les ciències de la computació. Algunes persones creuen que l'enginyeria del programari seria un subconjunt de les ciències de la computació. Altres per la seva part, tenint en compte la relació entre altres disciplines científiques i de l'enginyeria, creuen que el principal objectiu de les ciències de la computació seria estudiar les propietats del còmput en general, mentre que l'objectiu de l'enginyeria del programari seria dissenyar còmputs específics per aconseguir objectius pràctics, amb la qual cosa es convertirien en disciplines diferents. Aquest punt de vista és mantingut, entre d'altres per ([[Parnas]] 1998). Fins i tot n'hi ha altres que sostenen que no podria existir una enginyeria del programari.
== Història ==
=== Postguerra ===
==== Cronologia ====
===== [[1975]] =====
Al gener la revista [[Popular Electronics]] fa el llançament de l'[[Altair 8800]], el primer computador personal reconegut com a tal. Tenia una [[CPU]] Intel de 8 bits i 256 bytes de memòria [[memòria d'accés aleatori|RAM]]. L'usuari interaccionava per mitjà d'interruptors muntats al davant de l'equip, i uns díodes lluminosos servien per llegir la sortida de dades en forma binària. Costava 400 dòlars, i el monitor i el teclat calia comprar-los separadament. Es funda [[Microsoft]] en fer un [[Intèrpret (informàtica)|interpretador]] [[BASIC]] per a aquesta màquina.
===== [[1979]] =====
[[Donen Bricklin]] crea el primer [[full de càlcul]], més tard anomenat [[VisiCalc]], el qual va donar origen a [[Lotus 1-2-3]] (el [[1982]]), [[Corel|Quattro Pro]], i [[Excel]].
===== 1980 =====
A l'octubre, la IBM va començar a buscar un [[sistema operatiu]] per a la seva nova computadora personal que anava a llançar al mercat, cosa de la qual es van assabentar Bill Gates i el seu amic Paul Allen, autors del llenguatge de programació [[Microsoft BASIC]], basat en el ja existent llenguatge [[BASIC]]. Ells van comprar els drets de [[QDOS]] (Quick and Dirty Operating System), un sistema operatiu desenvolupat per [[Tim Paterson]] i basat en [[CP/M]], un sistema escrit per [[Gary Kildall]], i el van negociar amb IBM com [[Microsoft DOS]].
===== [[1981]] =====
[[Fitxer:IBM PC 5150.jpg|miniatura|IBM PC 5150]]
El 12 d'agost, IBM presenta el seu primer [[ordinador personal]], l'[[IBM PC]], reconegut popularment com a tal, amb el sistema operatiu [[PC-DOS]] i processador [[Intel 8088]]. IBM i Microsoft són coautors del sistema operatiu PC-DOS/MS-DOS, ja que IBM va ajudar Microsoft a polir els molts errors que el [[MS DOS]] tenia originalment.
===== [[1983]] =====
[[Fitxer:Heckert GNU white.svg|miniatura|100px|Projecte GNU]]
IBM presentà l'[[IBM XT]] amb un processador 8088 de 4,77 [[MHz]] de velocitat i un disc dur de 10 MB. Microsoft ofereix la versió 1.0 del processador de text [[Microsoft Word]] per a DOS i [[ARPANET]] i se separà de la xarxa militar que la va originar, de manera que ja sense fins militars es pot considerar aquesta data com el naixement d'Internet. És el moment en què el primer node militar es deslliga, deixant obert el pas per a totes les empreses, universitats i altres institucions que ja per aquella època poblaven la xarxa.
===== [[1984]] =====
IBM va presentar l'[[IBM AT]], un sistema amb processador [[Intel 286]], [[bus d'expansió]] de 16 [[bit]]s i 6 [[MHz]] de velocitat. Tenia 512 [[Kilobyte|KB]] de memòria [[memòria d'accés aleatori|RAM]], un disc dur de 20 [[megabit|Mb]] i un monitor monocromàtic. En aquell moment el seu preu era de 5.795 dòlars.
Apple Computers presentà el seu Macintosh 128 K amb el sistema operatiu [[Mac OS]], el qual va introduir un [[Interfície gràfica d'usuari]] ideada per [[Xerox]].
===== [[1985]] =====
Microsoft presenta el sistema operatiu [[Windows]], demostrant que els ordinadors compatibles amb IBM podien utilitzar també un [[entorn gràfic]], igual que el que ja utilitzaven els ordinadors [[Apple Macintosh|Mac]] d'[[Apple Computer]].
===== [[1986]] =====
[[Compaq Computer Corporation|Compaq]] treu al mercat el primer ordinador basat en el processador [[Intel 80386]], avançant-se a IBM.
===== [[1992]] =====
És introduïda l'arquitectura [[DEC Alpha|Alpha]] dissenyada per [[Digital Equipment Corporation|DEC]] i sota el nom [[Alpha AXP|AXP]], com a substitució a la sèrie [[VAX]] que comunament utilitzava el sistema operatiu [[VMS]] i que després originaria l'[[openVMS]]. Compte amb una sèrie d'instruccions [[RISC]] de 64 bits especialment orientades al càlcul de [[punt flotant]]. No es va fer fet gaire popular però si fou reconeguda la seva tecnologia en l'entorn corporatiu.
===== [[1993]] =====
Un grup d'investigadors va descobrir que un tret de la [[mecànica quàntica]], anomenat [[Entrellaçament quàntic|entrellaçament]], podia utilitzar-se per a superar les limitacions de la teoria del quàntum i aplicar-se a la construcció de computadores quàntiques i a la [[teleportació quàntica|teleportació]].
===== [[1995]] =====
Llançament de [[Windows 95]]. Des de llavors Microsoft ha tret al mercat diverses versions tals com [[Windows 98]], [[Windows 2000|2000]] (Server i Professional), [[Windows NT|NT Workstation]], NT SMB (Small Business Server), [[Windows ME|ME]], [[Windows XP|XP]] (Professional i Home Edition), [[Windows Vista|Vista]], [[Windows 7]]…
===== [[2000]] =====
És presentat el prototip d'[[ordinador quàntic]] construït per l'equip d'investigadors d'IBM que constava de 5 àtoms, es programava mitjançant polsos de radiofreqüència i el seu estat podia ser llegit mitjançant instruments de ressonància magnètica, similars als emprats en hospitals i laboratoris de química. En aquest computador, cada un dels àtoms de [[fluor]] que el componen actua com un qubit; un qubit és similar a un bit en un computador electrònic tradicional, però amb les diferències que comporta la seva naturalesa explícitament quàntica (superposició d'estats, entrellaçament dels estats de dos qubits…).
== Vegeu també ==
* [[Ordinador]]
* [[Història de l'ordinador]]
* [[Llenguatge informàtic]]
* [[Sistema operatiu]]
* [[Internet]]
* [[Àlgebra de Boole]]
* [[Formats d'emmagatzematge]]
* [[Intel·ligència artificial]]
* [[Seguretat informàtica]]
* [[Microordinador]]
* [[Llista d'acrònims d'informàtica]]
== Referències ==
{{referències}}
== Enllaços externs ==
{{Viquidites|Informàtica}}
{{commonscat}}
*[http://pubs.doc.ic.ac.uk/ open-access repository of publications] - Department of Computing - Imperial College London
{{ciències aplicades}}
{{Viccionari-lateral|informàtica}}
[[Categoria:Informàtica| ]]
| |||