Stanley Kubrick: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Retocs
La taronja mecànica (pel·lícula) ---> títol en català
Línia 2:
{{IniciBio}} fou un famós i sovint controvertit [[guionista]], [[productor de cinema|productor]] i [[director de cinema]] [[estatunidenc]]s, que destacà pel seu perfeccionisme tècnic i el seu intens simbolisme intel·lectual. Fou guardonat amb un [[Oscar]] i catorze nominacions en els seus quaranta-quatre anys de carrera cinematogràfica.<ref name=LV99>{{ref-notícia|cognom=Ramos|nom=Rafael| títol=Kubrick, la fi d'una odissea del cinema|publicació=La Vanguardia|data=8 de març de 1999}}</ref>
 
Després d'obres com ''[[2001: una odissea de l'espai]]'' (1968), Kubrick arribaria al cim de la seva carrera. Uns anys més endavant apareixeria ''[[ALa Clockworktaronja Orangemecànica (pel·lícula)|La taronja mecànica]]'' (''La taronja mecànica''), que va rebre les crítiques dels sectors més conservadors, fins al punt que va retirar-se de l'exhibició a les Illes Britàniques, i que actualment és considerada com una cinta de culte. El fracàs del projecte de Kubrick d'adaptar la vida de [[Napoleó Bonaparte|Napoleó]] va propiciar la realització d'un film de caràcter històric, ''[[Barry Lyndon]]'', en què el director realitza un exercici d'estil, de gran bellesa visual, adaptant una novel·la d'època. Ni la crítica ni el públic, però, van acompanyar-lo aquest cop.
 
Tot just començat els anys 80, Kubrick va iniciar l'adaptació d'un relat avalat per l'èxit: ''[[The Shining]]'' (''[[La Resplendor|La resplendor]]'') de [[Stephen King]]. El film de terror, ple de moments estel·lars, de bon gust per la composició i l'ús psicològic del color i amb una memorable interpretació de [[Jack Nicholson]], va ser tot un triomf. Set anys passarien fins a la presentació de la seua següent cinta, la penúltima de la seua carrera, ''Full Metal Jacket'' (''La jaqueta metàl·lica''). En aquesta obra, Kubrick tornava al cinema bèl·lic per deixar palès el seu antibel·licisme, aquest cop, des de l'experiència americana al [[Guerra del Vietnam|Vietnam]]. Serà en aquesta època, a més, quan començarà a esdevenir un personatge de culte, un mite vivent. Els primers treballs d'estudi de la seua obra van començar a aparèixer al mateix temps que la premsa el presentava com un geni paranoic que vivia reclòs a la seva mansió.
Línia 43:
La història de Napoleó, projecte en què pensava recrear la vida i les batalles més importants lliurades pel dirigent francès, va ser un somni llargament anhelat per Kubrick, que va desenvolupar una investigació de preproducció enorme a finals dels anys seixanta,<ref>{{ref-web|url=http://mysterymanonfilm.blogspot.com/2007/01/stanley-kubricks-napoleon.html| títol=Mystery Man on Film: Stanley Kubrick's "Napoleon"|llengua= anglès}}</ref> que finalment no es va concretar pels seus costos descomunals.
 
=== ''[[ALa Clockworktaronja Orangemecànica (pel·lícula)|La taronja mecànica]]'' (1971) ===
Durant aquells anys, Kubrick va rebre un obsequi de Terry Southern: la novel·la ''[[La taronja mecànica (novel·la)|La taronja mecànica]]'' (''A Clockwork Orange'') d'[[Anthony Burgess]]. Kubrick va llegir el llibre d'una tirada i va pensar en [[Malcolm McDowell]] per interpretar el paper d'Alex, a qui el director comparava amb [[Ricard III]]. La història narra a manera de sàtira les aventures d'Alex, un jove en què les distraccions són la violació, la ultraviolència i [[Beethoven]], com deia la promoció de la pel·lícula. El film reprèn el llenguatge emprat en el llibre que usa variants del rus amb l'anglès del carrer anomenat ''Nadsat'',<ref>Scott McDonald. [http://www.kubrick.com ''A Nadsat Glossary'']</ref> causen destrosses, actes de violència i delictes sexuals. Però les coses sortiran de control i es posarà en pràctica el procés Ludovico per intentar corregir la conducta del jove Alex. El director va buscar localitzacions a Anglaterra per mitjà de revistes d'arquitectura contemporània i només va construir 3 ''sets'' en els estudis Borehamwood: el bar Korova, la presó i el bany a la casa de l'escriptor. ''ALa Clockworktaronja Orangemecànica'' presenta algunes innovacions en l'aspecte tècnic, com l'ús de lents més ràpides, càmeres lleugeres de mà, i els micròfons Sennheiser Mk. 12,<ref name=repetida_1>[http://pages.prodigy.com/kubrick/kubaco.htm Stanley Kubrick: The Master Filmmaker]</ref> que van permetre no haver de tornar a gravar el diàleg ja enregistrat en l'escena en viu, així com l'ús de nous equips d'il·luminació, com els reflectors de quars Lowell de 1.000 watts, que van permetre a Kubrick girar la càmera en qualsevol direcció sense preocupar-se per capturar algun equip luminotècnic a l'habitació. L'escena de la dona i els gats n'és un bon exemple.<ref name=repetida_1/> La música hi va ser novament un altre element destacable, pel seu caràcter avantguardista en l'ús de l'electrònica per adequar les melodies a les escenes per part del músic Walter Carlos, que recrea mitjançant sintetitzadors una marxa fúnebre de [[Henry Purcell]] en l'obertura de la pel·lícula, juntament amb la imatge dels actors, conformant una escena de caràcter hipnòtic i atmosfèric. També s'utilitza la [[Simfonia núm. 9 (Beethoven)|''Simfonia núm. 9'']] de Ludwig van Beethoven com a fons per a la dansa de les estatuetes abraçades de Jesucrist i l'''Obertura'' de [[Guillem Tell]] de [[Gioachino Rossini]] per a l'orgia a l'habitació d'Alex, però accelerada electrònicament. Fins i tot, s'afirma que Kubrick va buscar contactar amb el grup de ''rock'' progressiu [[Pink Floyd]] per utilitzar passatges d{{'}}''[[Atom Heart Mother]]'',<ref>{{ref-web|url=http://www.imdb.com/title/tt0066921/trivia| títol=A Clockwork Orange (1971) - Trivia|llengua= anglès}}</ref> però no s'arribà a un acord. Estrenada als Estats Units el 1971 i a Anglaterra el 1972, la pel·lícula va despertar una controvèrsia mai vista al [[Regne Unit]] per un film, al voltant del seu contingut i les repercussions en els espectadors, dividint els crítics, generant debats públics en la premsa escrita, la televisió i la ràdio, com ho analitza Christian Bugge en ''The Clockwork Controversy''.<ref>Chirstian Bugge. [http://www.kubrick.com ''The Clockwork Controversy'' ]</ref> A tot això, s'hi ha de sumar el fet de delictes comesos, fins i tot un assassinat, en aquella època, amb molta atenció atorgada per part de la premsa anglesa, per joves que aparentment replicaven escenes de la pel·lícula o en algun cas vestien de manera similar als protagonistes. Això va augmentar la pressió en el debat i va portar Kubrick, que segons diverses fonts estava molt preocupat, a pressionar la [[Warner Bros]], la seva nova distribuïdora, per cancel·lar qualsevol exhibició pública de la pel·lícula el 1973 a les sales del Regne Unit. Això va durar fins a l'any 2000. La pel·lícula va obtenir 7 premis BAFTA incloent el de millor pel·lícula, 2 premis Globus d'or, 4 nominacions als premis Oscar, 2 Director Guild of America, entre d'altres.
 
Durant aquells anys, Kubrick va rebre un obsequi de Terry Southern: la novel·la ''[[La taronja mecànica (novel·la)|La taronja mecànica]]'' (''A Clockwork Orange'') d'[[Anthony Burgess]]. Kubrick va llegir el llibre d'una tirada i va pensar en [[Malcolm McDowell]] per interpretar el paper d'Alex, a qui el director comparava amb [[Ricard III]]. La història narra a manera de sàtira les aventures d'Alex, un jove en què les distraccions són la violació, la ultraviolència i [[Beethoven]], com deia la promoció de la pel·lícula. El film reprèn el llenguatge emprat en el llibre que usa variants del rus amb l'anglès del carrer anomenat ''Nadsat'',<ref>Scott McDonald. [http://www.kubrick.com ''A Nadsat Glossary'']</ref> causen destrosses, actes de violència i delictes sexuals. Però les coses sortiran de control i es posarà en pràctica el procés Ludovico per intentar corregir la conducta del jove Alex. El director va buscar localitzacions a Anglaterra per mitjà de revistes d'arquitectura contemporània i només va construir 3 ''sets'' en els estudis Borehamwood: el bar Korova, la presó i el bany a la casa de l'escriptor. ''A Clockwork Orange'' presenta algunes innovacions en l'aspecte tècnic, com l'ús de lents més ràpides, càmeres lleugeres de mà, i els micròfons Sennheiser Mk. 12,<ref name=repetida_1>[http://pages.prodigy.com/kubrick/kubaco.htm Stanley Kubrick: The Master Filmmaker]</ref> que van permetre no haver de tornar a gravar el diàleg ja enregistrat en l'escena en viu, així com l'ús de nous equips d'il·luminació, com els reflectors de quars Lowell de 1.000 watts, que van permetre a Kubrick girar la càmera en qualsevol direcció sense preocupar-se per capturar algun equip luminotècnic a l'habitació. L'escena de la dona i els gats n'és un bon exemple.<ref name=repetida_1/> La música hi va ser novament un altre element destacable, pel seu caràcter avantguardista en l'ús de l'electrònica per adequar les melodies a les escenes per part del músic Walter Carlos, que recrea mitjançant sintetitzadors una marxa fúnebre de [[Henry Purcell]] en l'obertura de la pel·lícula, juntament amb la imatge dels actors, conformant una escena de caràcter hipnòtic i atmosfèric. També s'utilitza la [[Simfonia núm. 9 (Beethoven)|''Simfonia núm. 9'']] de Ludwig van Beethoven com a fons per a la dansa de les estatuetes abraçades de Jesucrist i l'''Obertura'' de [[Guillem Tell]] de [[Gioachino Rossini]] per a l'orgia a l'habitació d'Alex, però accelerada electrònicament. Fins i tot, s'afirma que Kubrick va buscar contactar amb el grup de ''rock'' progressiu [[Pink Floyd]] per utilitzar passatges d{{'}}''[[Atom Heart Mother]]'',<ref>{{ref-web|url=http://www.imdb.com/title/tt0066921/trivia
| títol=A Clockwork Orange (1971) - Trivia|llengua= anglès}}</ref> però no s'arribà a un acord. Estrenada als Estats Units el 1971 i a Anglaterra el 1972, la pel·lícula va despertar una controvèrsia mai vista al [[Regne Unit]] per un film, al voltant del seu contingut i les repercussions en els espectadors, dividint els crítics, generant debats públics en la premsa escrita, la televisió i la ràdio, com ho analitza Christian Bugge en ''The Clockwork Controversy''.<ref>Chirstian Bugge. [http://www.kubrick.com ''The Clockwork Controversy'' ]</ref> A tot això, s'hi ha de sumar el fet de delictes comesos, fins i tot un assassinat, en aquella època, amb molta atenció atorgada per part de la premsa anglesa, per joves que aparentment replicaven escenes de la pel·lícula o en algun cas vestien de manera similar als protagonistes. Això va augmentar la pressió en el debat i va portar Kubrick, que segons diverses fonts estava molt preocupat, a pressionar la [[Warner Bros]], la seva nova distribuïdora, per cancel·lar qualsevol exhibició pública de la pel·lícula el 1973 a les sales del Regne Unit. Això va durar fins a l'any 2000. La pel·lícula va obtenir 7 premis BAFTA incloent el de millor pel·lícula, 2 premis Globus d'or, 4 nominacions als premis Oscar, 2 Director Guild of America, entre d'altres.
 
Potser l'èxit més important que va obtenir Kubrick amb aquesta cinta va ser assegurar formalment per part de Warner Bros, amb un lucratiu contracte, el control total sobre les seves cintes, a nivell tècnic i sobretot artístic, fins i tot de distribució. L'èxit en taquilla del film que, sobre una inversió de 2 milions de dòlars, va poder guanyar 40 milions,<ref>[Paul Duncan, Stanley Kubrick, pág. 137 (Filmbild Fundus Robert Fischer München) Tashen 2003]</ref> va permetre al director sustentar el seu contracte. Kubrick rebia a més prop del 40% dels beneficis, per a això va crear una base de dades de sales on aquest tipus de pel·lícules d'autor tenien millors opcions comercials.
Linha 93 ⟶ 91:
| 1975|| ''Barry Lyndon''||''[[Barry Lyndon]]''|| [http://www.imdb.com/title/tt0072684]
|-
| 1971 || ''[[A Clockwork Orange]]''||<!-- aquesta''[[La taronja mecànica (pel·lícula)|La no tétaronja títol en catalàmecànica]]'' -->||[http://www.imdb.com/title/tt0066921]
|-
| 1968||''2001: A Space Odyssey '' || ''[[2001: una odissea de l'espai]]''|| [http://www.imdb.com/title/tt0062622]
Linha 132 ⟶ 130:
|| ''[[Oscar al millor guió adaptat|Millor guió adaptat]]'' || ''Barry Lyndon'' || Candidata
|-
|rowspan=3|1972|| ''[[Oscar a la millor pel·lícula|Millor pel·lícula]]'' || ''[[ALa Clockworktaronja Orangemecànica (pel·lícula)|La taronja mecànica]]'' || Candidata
|-
|| ''[[Oscar al millor director|Millor director]]'' || ''ALa Clockworktaronja Orangemecànica'' || Candidat
|-
|| ''[[Oscar al millor guió adaptat|Millor guió adaptat]]'' || ''ALa Clockworktaronja Orangemecànica'' || Candidata
|-
|rowspan=3|1972|| '''''[[Oscar als millors efectes visuals|Millors efectes visuals]]''''' || '''''[[2001: Una odissea a l'espai]]''''' || '''Guanyadora'''
Linha 158 ⟶ 156:
|1976 || ''[[Globus d'Or al millor director|Millor director]]'' || ''Barry Lyndon'' || Candidat
|-
|1972 || ''[[Globus d'Or al millor director|Millor director]]'' || ''[[ALa Clockworktaronja Orangemecànica (pel·lícula)|La taronja mecànica]]'' || Candidat
|-
|1963 || ''[[Globus d'Or al millor director|Millor director]]'' || ''[[Lolita (pel·lícula del 1962)|Lolita]]'' || Candidat