Motor dièsel: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Dieselmotor vs.jpg|miniatura|Figura 1. Un motor dièsel del 1906.]]
El D'''
== Història: ==
El motor dièsel va ser inventat per l'enginyer Alemany [[Rudolf Diesel|Rudolfo Diesel]], que el va patentar l'any [[1892]] a Alemanya, Suïssa, el Regne Units i els Estats Units.<ref>[http://www.google.com/patents/about?id=oV5wAAAAEBAJ METHOD OF AND APPARATUS FOR CONVERTING HEAT INTO WORK], United States Patent No. 542,846, Filed Aug 26 1892, Issued July 16, 1895, Inventor Rudolf Diesel of Berlin Germany</ref> El motor Dièsel és provat el [[1903]] per [[Rudolf Diesel|Rudolfo Diesel]], [[Adrian Bouchet]] i [[Frederic Dyckhoff]] en un canal francès.<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Transactions: Series A., Volum 70 |url=http://books.google.cat/books?id=W10JAQAAMAAJ&q=Rudolf+Diesel,+Adrian+Bochet+Frederic+Dyckhoff&dq=Rudolf+Diesel,+Adrian+Bochet+Frederic+Dyckhoff&source=bl&ots=ZNC5KcXJzy&sig=ReRw1I0kSEEt52Id5zEyqxJJTuo&hl=ca&sa=X&ei=p1lGUI3fKIit0QXu6oHIBA&ved=0CDAQ6AEwAA |llengua=anglès |editorial=Institute of Marine Engineers, Its |data=1958 |pàgines=p.45 |isbn=}}</ref>
== Principi d'operació: ==
[[Fitxer:Diagrama pv dièsel.png|miniatura|Figura 2. Cicle dièsel ideal. |464x464px]]
El seu funcionament és molt similar a un [[motor de gasolina]] de quatre temps. (Els números entre parèntesis es corresponen als extrems de les transformacions de la figura 2). Es deixa entrar aire dins d'un cilindre via una [[vàlvula]] d'admissió (1). Un [[pistó]] o èmbol comprimeix l'aire i, en la màxima compressió (2), introduïm carburant mitjançant un [[injector]] o atomitzador. De manera espontània es produeix una combustió, l'augment de la temperatura i la pressió, empeny el pistó (3) sent el moment on obtenim treball. Un cop finalitzada la combustió, el pistó torna a comprimir els gasos que són expulsats del cilindre (4) per la vàlvula d'escapament. El cilindre torna a expandir-se per deixar espai i aspirar més aire i repetir el cicle (1).
Línia 13:
La característica més rellevant del cicle dièsel és que en cremar el combustible, l'expansió dels gasos és a [[pressió]] constant. Això s'aconsegueix amb l'addició de més combustible mentre la combustió s'està realitzant. Quan el pistó és empès per l'expansió dels gasos, se segueix injectant combustible fins a la meitat del recorregut.
== Avantatges i desavantatges respecte als motors de gasolina: ==
[[Fitxer:Model Engine Luc Viatour.jpg|miniatura|Figura 3. Maqueta escolar d'un motor dièsel.]]
En els motors de gasolina s'injecta el carburant d'un sol cop i es fa explotar, gran part de l'energia s'escapa en forma de calor per les parets, ja que no té temps d'empènyer el pistó. En el dièsel, la combustió és més continuada. La "pedalada" és més seguida en el recorregut, no tan brusca, millorant notablement el rendiment.
Línia 25:
Grans [[Relació de compressió|relacions de compressió]] impliquen un gran esforç i estrès en els components del motor, els quals s'han de reforçar i sobredimensionar resultant en un increment del pes del motor.
== Combustibles utilitzats: ==
El combustible utilitzat, pot ser [[gasoli]] o [[fueloil]], olis tractats ([[biodièsel]]s) o pols de carbó. Han de ser combustibles que s'inflamen espontàniament al sotmetre's a grans pressions.
[[Fitxer:Yanmar 2GM20.JPG|miniatura|Un motor dièsel marí Yanmar 2GM20, utilitzat com a propulsió auxiliar en un [[iot]] [[veler]].]]
[[Fitxer:MB_Citaro_K_-_Transexpo_2011_(6).jpg|miniatura|Motor dièsel [[Mercedes-Benz]] O530 d'un [[autobús]] model Citaro K.]]
== Aplicacions: ==
Històricament els motors dièsel s'han utilitzat en indústria pesant (camions, ferrocarrils, vaixells, carros blindats...). Llocs on l'estalvi en pes de combustible justifica un increment en pes de motor. També destacar la seguretat en accidents al no ser directament inflamable i la fiabilitat.
=== Millores tècniques: ===
Les millores en els productes metal·lúrgics han permès fabricar motors Dièsel amb masses i pesos més petits. Els darrers anys han experimentat un gran creixement en el sector automobilístic i interès en l'aeronàutic esportiu (<500[[Cavall de vapor|cv]]). Dos avenços tecnològics han contribuït aquest canvi:
Línia 40:
*[[Turbocompressor]]: si comprimim l'aire a l'entrada del pistó, podrem introduir més quantitat d'aire i cremar més combustible per cicle, augmentant la potència amb les mateixes rpm. Òbviament el motor ha de ser reforçat estructuralment, però els motors dièsels ja ho són per pròpia necessitat. Aquest dispositius eren costosos de construir, mantenir i gestionar, i sols eren utilitzats en motors d'altes prestacions (avions militars, cotxes esportius...). Amb la millora de materials, tècniques i gestió electrònica, s'han popularitzat. Avui en dia quasi tots els dièsels compten amb turbo-compressors, equiparant-los als motors de gasolina en la relació pes/potència. El turbocompressor funciona acoblat a una turbina accionada pels gasos d'escapament.<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Tecnologia Industrial 2 |llengua=català|editorial=MacGraw-Hill|data=2008|pàgines=p.47 |isbn=9788448161576}}</ref>
== Vegeu també: ==
{{Projectes germans}}
*[[Rudolf Diesel]]
Línia 47:
*[[Gasoli]]
== Referències: ==
{{referències}}
| |||