Castell d'Amposta: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -fins l'any +fins a l'any
Reorganització i afegiment d'informació
Línia 5:
El recinte s'emplaça en un estrenyiment del marge dret del riu [[Ebre]] dintre el nucli urbà d'Amposta, sobre una petita [[Terrassa marina|elevació]] de roca conglomerada [[Quaternari|quaternària]].<ref name="comunicacions">{{ref-web|url=http://usuaris.tinet.cat/jjdm/c8.html|títol=El poblat del Castell d’Amposta (Amposta, Montsià). Un hàbitat fortificat a la desembocadura de l’Ebre|consulta=23/6/2012|llengua=|obra=I JORNADES D’ARQUEOLOGIA DE TIVISSA|editor=CENTRE D'ESTUDIS DE LA RIBERA D'EBRE|data=}}</ref>
 
El recinte jussà, organitzat al voltant d’un pati d’armes, era protegit per un sistema de doble fossat sec concèntric en forma de lletra u"U", amb el riu als seus dos extrems. LaDel portarecinte principaljussà es conserven, queal menavacostat ade lal’entrada, vilasoterrades, l'actualunes nucliestances anticalineades d'Ampostadel segle XIV-XV, estavaadossades protegidaa perla unamuralla torreandalusina, anomenadaque deformarien l'Hospital,part situadade alles contravalldependències entred'emmagatzematge elsd'avituallaments dosi fossats[[Delme|delmes]], dei laal qualcostat esdel conservafossat que el basament.separa Eldel fossatrecinte externsobirà, discorriaun perportal oncec actualmentogival transcorrenque elformava [[Canalpart de lal'emmurallament Dretafluvial, defet ld'Ebre|canal]]un ibon elnombre carrerde deldovelles [[Carrer del Fossat|Fossat]]irregulars, desembocantd'estil algòtic finali delfunció carrerpurament de Sant Sebastiàestètica, aproximadamentenvoltat onper actualmentrestes s'emplaçade lamurs pilastrade delparedat.<ref [[Pontname="patmapa" penjant d'Amposta|pont penjant]]./>
 
La porta principal, que menava a la vila, l'actual nucli antic d'Amposta, estava protegida per una torre, anomenada de l'Hospital, situada al contravall entre els dos fossats, de la qual es conserva el basament. El fossat extern discorria per on actualment transcorren el [[Canal de la Dreta de l'Ebre|canal]] i el carrer del [[Carrer del Fossat|Fossat]], desembocant al final del carrer de Sant Sebastià, aproximadament on actualment s'emplaça la pilastra del [[Pont penjant d'Amposta|pont penjant]].
El fossat intern, datat del segle X, està excavat a la roca conglomerada i té una profunditat aproximada de 6 metres i una amplada aproximada d'11 metres, que s’estreny a mesura que s’apropa al riu. A l'escarpa es conserva el pas de ronda, d’1,40 metres d’amplada, que discorre entre la muralla i el talús del fossat. La part oest del fossat resta desfigurada, ja que s'enderrocà bona part del mur andalusí que separava els dos fossats per bastir un canal per fornir d’aigua la turbina [[Molí de Cercós|d'un molí arrosser]]. En aquest punt hi ha la base de torre de Sant Joan, bastida entre finals del segle XIV i la primera meitat del segle XV, al punt d'inflexió de la muralla andalusina on s'unien els dos fossats. Presenta una planta rectangular d'11,75 per 9,20 metres, i uns murs de 2,40 metres d’amplada, fets de carreus encoixinats i morter de calç. Només es conserven aproximadament 6 metres d'alçada, a nivell del primer pis, i dues espitlleres, una orientada al nord i l’altra a l’oest.<ref name="comunicacions" /> A la part est del fossat, contra el riu, s'emplaçava el recinte sobirà del castell, la [[Donjon|torre de l'homenatge]] anomenada Celòquia, separada del recinte jussà per un fossat.
 
El fossat intern, datat del segle X, està excavat a la roca conglomerada i té una profunditat aproximada de 6 metres i una amplada aproximada d'11 metres, que s’estreny a mesura que s’apropa al riu. A l'escarpa es conserva el pas de ronda, d’1,40 metres d’amplada, que discorre entre la muralla i el talús del fossat. A la part est del fossat, contra el riu i separat del recinte jussà, s'emplaçava el recinte sobirà del castell, la [[Donjon|torre de l'homenatge]] anomenada Celòquia. La part oest del fossat resta desfigurada, ja que s'enderrocà bona part del mur andalusí que separava els dos fossats per bastir un canal per fornir d’aigua la turbina [[Molí de Cercós|d'un molí arrosser]]. En aquest punt, hial habasament ladel basefumeral dedel molí, estava la torre de Sant Joan, bastida entre finals del segle XIV i la primera meitat del segle XV, al punt d'inflexió de la muralla andalusina on s'unien els dos fossats. Presenta una planta rectangular d'11,75 per 9,20 metres, i uns murs de 2,40 metres d’amplada, fets de carreus encoixinats i morter de calç. Només es conserven aproximadament 6 metres d'alçada, afins nivell delel primer pis, i dues espitlleres, una orientada al nord i l’altra a l’oest.<ref name="comunicacions" /> Presenta Auna laplanta partrectangular estd'11,75 delper fossat9,20 contra el riumetres, s'emplaçavai elmurs recintede sobirà2,40 delmetres castelld’amplada, la [[Donjon|torrefets de l'homenatge]]carreus anomenadaencoixinats Celòquia,i separadamorter delde recinte jussà per un fossatcalç.
Del recinte jussà es conserven, al costat de l’entrada, soterrades, unes estances alineades del segle XIV-XV, adossades a la muralla andalusina, que formarien part de les dependències d'emmagatzematge d'avituallaments i [[Delme|delmes]], i al costat del fossat que el separa del recinte sobirà, un portal cec ogival que formava part de l'emmurallament fluvial, fet d'un bon nombre de dovelles irregulars, d'estil gòtic i funció purament estètica, envoltat per restes de murs de paredat,.<ref name="patmapa" />
 
== Història ==