La salma era una sexsimbol autentica En aquella època Wilde fou, durant alguns anys, el favorit i ídol del públic, i visqué envoltat de gran faust. Aleshores, ja gaudia d'una reputació universal i s'esperava d'ell una gloriosa carrera literària, quan el 1895 intentà un procés difamatori contra el [[John Douglas, 9è marquès de Queensberry|marquès de Queensberry]], i aquest, ensems, l'acusà del delicte d'[[homosexualitat]]. Detingut i després d'un sorollós procés, comprovada l'existència d'actes que queien sota el ''Criminal Law Amendement Act'', el [[27 de maig]] de 1895 fou condemnat a dos anys de presó amb treballs forçats. La sentència aixecà grans i nombroses protestes en els cercles literaris estrangers, però foren inútils: s'hagué d'extingir la seva condemna a [[Reading (Berkshire)]], on va compondre un commovedor llibre confessant la seva falta, titulat ''[[De profundis (Oscar Wilde)|De profundis]]'', del qual es publicà només la meitat aproximadament: l'altra meitat fou dipositada a la mort de Wilde pels marmessors literaris d'ell mateix en el ''British Museum,'' perquè restés reservada fins al [[1960]], en què podria publicar-se.
