Diferència entre revisions de la pàgina «Muga»

1.006 bytes afegits ,  fa 1 mes
cap resum d'edició
({{polisèmia|la Muga (desambiguació)}})
 
}}
La '''Muga''' és un [[riu]] pirinenc d'orientació oest-est (ponent-llevant) que desemboca a la [[Mediterrània]]. ÉsNeix possibleal que[[Pla elde seula nomMuga]], provinguisituat entre els termes d'[[Albanyà]] i [[Serrallonga (Vallespir)|Serrallonga]], i desemboca al [[golf de Roses]] a la urbanització d'[[Empuriabrava]], després d'Sambuca''haver oatravessat les poblacions de [[Sant Llorenç de la Muga]], [[Pont de Molins]], [[Vilanova de la Muga]] i [[Castelló d''Sambroca''Empúries]].<ref name="IEG">{{ref-publicació
| cognom = Negre Pastell
| nom = Pelai
| enllaçautor =
| article = Los nombres primitivos de los ríos Muga, Fluviá y Ter : contribución al estudio de la geografia antigua de Cataluña
| url = http://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/53331/63885
| consulta = 10 ago 2013
| publicació = Annals de l'Institut d'Estudis Gironins
| lloc = Girona
| exemplar = núm. 1
| data = 1946
| pàgina = 177-208
| issn =
}}</ref> Muga també pot provenir del mot basc, o iber, significant frontera o límit.<ref name="IEG">{{ref-publicació
| cognom = Negre Pastell
| nom = Pelai
| enllaçautor =
| article = Los nombres primitivos de los ríos Muga, Fluviá y Ter : contribución al estudio de la geografia antigua de Cataluña
| url = http://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/53331/63885
| consulta = 10 ago 2013
| publicació = Annals de l'Institut d'Estudis Gironins
| lloc = Girona
| exemplar = núm. 1
| data = 1946
| pàgina = 177-208
| issn =
}}</ref> En són afluents principals l'[[Àlguema]], l'[[Anyet]], l'[[Arnera (riu)|Arnera]], el [[Llobregat d'Empordà]], el [[Manol]], l'[[Orlina]] i el [[Ricardell]]. Travessa les poblacions d'[[Albanyà]], [[Costoja (Vallespir)|Costoja]], [[Sant Llorenç de la Muga]], [[Boadella d'Empordà]], [[Les Escaules]], [[Pont de Molins]], [[Cabanes (Alt Empordà)|Cabanes]], [[Vilanova de la Muga]], [[Castelló d'Empúries]] i [[Empuriabrava]].
 
== Etimologia ==
Neix sota el [[Pla de la Muga]] (1186 m d'altitud), a migjorn de la muntanya de [[Montnegre (Vallespir)|Montnegre]] (1425 m), al límit entre el [[Vallespir]] i l'[[Alt Empordà]], i des de l'[[Hostal de la Muga]] (a banda i banda de riu) constitueix durant uns 5,5 km el límit fronterer francoespanyol. Rep principalment les aigües de la zona axial dels [[Pirineus]] ([[roc de Frausa]], [[serra de les Salines]], [[serra de l'Albera]]), travessa per profundes valls els sediments subpirinencs, bastant tectonitzats, i surt per [[Pont de Molins]] a l'ampla plana de l'[[Alt Empordà]]. Prop de [[Darnius]], en un engorjat epigènic, ha estat embassat ([[embassament de Boadella|pantà de Boadella]]). Prop de [[Peralada]] rep el [[Llobregat d'Empordà]], més cabalós que ell mateix, i després de [[Vilanova de la Muga]], el [[Manol]]. Desemboca al [[golf de Roses]], al terme municipal de [[Castelló d'Empúries]], entre els [[aiguamolls de l'Empordà]] i [[Empuriabrava]], després de 58 km de curs. Els aterraments n'han destruït l'antic [[estuari]] i el [[Grau (hidrografia)|grau]] medieval, dit el grau de la Muga, al nord de l'actual desembocadura de la [[Mugueta]], antic braç del riu. El seu cabal mig a la desembocadura és de 3,34 m³/s.<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Plan de gestión de la anguila europea |url= |llengua=castellà |editorial=Agència Catalana de l'Aigua |data= |pàgines=80 |isbn=}}</ref>
A l'[[Edat Antiga|antiguitat]], el riu apareix documentat solament pel geògraf grec [[Claudi Ptolemeu]]<ref name="IEG">{{ref-publicació| cognom = Negre i Pastell | nom = Pelai | enllaçautor = | article = Los nombres primitivos de los ríos Muga, Fluviá y Ter : contribución al estudio de la geografia antigua de Cataluña | url = http://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/53331/63885 | consulta = 29 nov 2019 | publicació = Annals de l'Institut d'Estudis Gironins | lloc = Girona | exemplar = 1 | data = 1946 | pàgina = 177-208}}</ref><ref>Ptolemeu l'identifica amb el curs del Ter, i [[Pomponi Mela]] i [[Plini el Vell]] donen al curs de la Muga el nom de ''Ticis'' (el Ter), però sembla clar que els dits autors confonen els rius i no els identifiquen correctament </ref>, sota la forma '''''Sambuca''''' <ref>Tècnicament, els manuscrits ofereixen la lectura ''Σαμβρóκα'' {{'}}''Sambroca''{{'}}, però sembla que es pot deure a un error de còpia i que a l'original hi digués ''Σαμβούκα'' {{'}}''Sambuca''{{'}} </ref>. L'origen del topònim és desconegut, de manera que cal pensar que prové d'alguna [[llengües preromanes|llengua preromana]]. A partir del [[segle IX]], torna a aparèixer documentat, ara sí amb la forma inequívoca de ''Sambuca'', i ja cap al [[segle X]] apareixen les primeres formes amb 'g': ''Sambuga''. Més tard, la forma apareix simplificada com a ''Samuga'', i llavors fou interpretat com a ''sa Muga'', amb l'[[article salat]] que aquella època encara devia ser comú a la zona; amb la substitució del dit article per l'article literari a la parla popular, l'article del riu també mudà i així esdevingué ''la Muga''.<ref name="IEG" /><ref>{{DCVB|Muga}}</ref>
 
== Recorregut ==
Neix sota el [[Pla de la Muga]] (1186 m d'altitud), a migjorn de la muntanya de [[Montnegre (Vallespir)|Montnegre]] (1425 m), al límit entre el [[Vallespir]] i l'[[Alt Empordà]], i desa partir de l'[[Hostal de la Muga]] (a banda i banda de riu) constitueix durant uns 5,5 km el límit fronterer francoespanyol. Rep principalment les aigües de la zona axial dels [[Pirineus]] ([[roc de Frausa]], [[serra de les Salines]], [[serra de l'Albera]]), travessa per profundes valls els sediments subpirinencs, bastantforça tectonitzats, i surt per [[Pont de Molins]] a l'ampla plana de l'[[Alt Empordà]]. Prop de [[Darnius]], en un engorjat epigènic, ha estat embassat ([[embassament de Boadella|pantà de Boadella]]). Prop de [[Peralada]] rep el [[Llobregat d'Empordà]], més cabalós que ell mateix, i després de [[Vilanova de la Muga]], el [[Manol]]. Desemboca al [[golf de Roses]], al terme municipal de [[Castelló d'Empúries]], entre els [[aiguamolls de l'Empordà]] i [[Empuriabrava]], després de 58 km de curs. Els aterraments n'han destruït l'antic [[estuari]] i el [[Grau (hidrografia)|grau]] medieval, dit el grau de la Muga, al nord de l'actual desembocadura de la [[Mugueta]], antic braç del riu. El seu cabal mig a la desembocadura és de 3,34 m³/s.<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Plan de gestión de la anguila europea |url= |llengua=castellà |editorial=Agència Catalana de l'Aigua |data= |pàgines=80 |isbn=}}</ref>
 
Durant un tramsegment, a la capçalera, fa de límit municipal o comunal, comarcal i estatal. Les fites de la 523 a la 534 estan situades al llarg de la davallada de la línia termenal des de dalt de la carena principal dels [[Pirineus]] fins a la Muga. La fita 534 és a la confluència del Còrrec del Solà amb la Muga; és una creu gravada i pintada en una roca vertical. La frontera segueix aigües avall el riu, fins a prop del Molí de la Frau, on l'abandona per trencar cap al nord-est i, passant pel [[Puig d'en Roger]], va a buscar el [[riu Major (Albanyà)|riu Major]], on aquest riu esdevé termenal. Les fites 535 a 542 marquen aquest tram: al riu Major es troben la fita 543, al lloc on el termenal gira cap al nord, ja abandonant definitivament<ref>{{ref-web|url=http://www.mojonesdelospirineos.com/camprodon-cat.php|consulta=5 agost 2016|títol=Mojones de los Pirineos.com|editor=info@mojonesdelospirineos.com}}</ref> la Muga.
 
A l'octubre del [[1940]] va provocar una terrible [[inundació]] a la plana empordanesa.
 
=== Afluents ===
Les ribes estan plenes de la [[bosc de ribera|vegetació de ribera]]: [[vern|verns]], [[pollancre|pollancres]]. Pel que fa a la diversitat zoològica és poblat per típiques espècies de riu català, [[barb|barbs]] i [[truita de riu|truites]], [[cranc de riu|crancs de riu]] (actualment dominat pel [[cranc de riu americà]], l'autòcton ha gairebé desaparegut), [[anguila|anguiles]], [[serp d'aigua|serps d'aigua]], [[salamandra|salamandres]], [[gripau|gripaus]], [[granota|granotes]]... A la desembocadura hi ha [[llissa|llisses]] i [[llobarro|llobarros]].
}}</ref> En són afluents principals l'[[Àlguema]], l'[[Anyet]], l'[[Arnera (riu)|Arnera]], el [[Llobregat d'Empordà]], el [[Manol]], l'[[Orlina]] i el [[Ricardell]]. Travessa les poblacions d'[[Albanyà]], [[Costoja (Vallespir)|Costoja]], [[Sant Llorenç de la Muga]], [[Boadella d'Empordà]], [[Les Escaules]], [[Pont de Molins]], [[Cabanes (Alt Empordà)|Cabanes]], [[Vilanova de la Muga]], [[Castelló d'Empúries]] i [[Empuriabrava]].
 
== Ecologia ==
Durant un tram, a la capçalera, fa de límit municipal o comunal, comarcal i estatal. Les fites de la 523 a la 534 estan situades al llarg de la davallada de la línia termenal des de dalt de la carena principal dels [[Pirineus]] fins a la Muga. La fita 534 és a la confluència del Còrrec del Solà amb la Muga; és una creu gravada i pintada en una roca vertical. La frontera segueix aigües avall el riu, fins a prop del Molí de la Frau, on l'abandona per trencar cap al nord-est i, passant pel [[Puig d'en Roger]], va a buscar el [[riu Major (Albanyà)|riu Major]], on aquest riu esdevé termenal. Les fites 535 a 542 marquen aquest tram: al riu Major es troben la fita 543, al lloc on el termenal gira cap al nord, ja abandonant definitivament<ref>{{ref-web|url=http://www.mojonesdelospirineos.com/camprodon-cat.php|consulta=5 agost 2016|títol=Mojones de los Pirineos.com|editor=info@mojonesdelospirineos.com}}</ref> la Muga.
Les ribes estan plenes de la [[bosc de ribera|vegetació de ribera]]: [[vern|verns]], [[pollancre|pollancres]]. Pel que fa a la diversitat zoològica és poblat per típiques espècies de riu català, [[barb|barbs]] i [[truita de riu|truites]], [[cranc de riu|crancs de riu]] (actualment dominat pel [[cranc de riu americà]], l'autòcton ha gairebé desaparegut), [[anguila|anguiles]], [[serp d'aigua|serps d'aigua]], [[salamandra|salamandres]], [[gripau|gripaus]], [[granota|granotes]]... A la desembocadura hi ha [[llissa|llisses]] i [[llobarro|llobarros]].
 
== Referències literàries ==
2.051

modificacions