Frederic Soler i Hubert: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi |
Afegir mes dades sobre F S Pitarra |
||
Línia 15:
El 1865 va adquirir el [[Teatre Romea]] i s'hi va traslladar, hi va crear una companyia especialitzada en obres en català: la Secció Catalana. Gràcies a l'èxit de les seves obres, Soler va acabar sent empresari i director artístic d'aquest teatre. Hi va estrenar el 3 d'octubre de [[1867]] ''La rosa blanca'', una altra de les seves obres d'èxit.
La seva segona etapa com a dramaturg es va iniciar el [[1866]], amb l'estrena de ''Las joyas de la Roser'' encara que anteriorment ja havia escrit ''La cinta carmesí'' (1856), que va dedicar a la que, amb el temps, seria la seva mare política, Rosa Bergnes de las Casas. Durant aquest període, l'obra de Soler fa un gir cap al conservadorisme. Soler es va mostrar contrari a la república i va advocar per la [[Restauració borbònica|Restauració]]; aquesta postura queda palesa en l'obra ''Lo sagristá de Sant Roch'' (1863). De tota manera, es va mostrar sempre fidel al catalanisme, com es pot veure en el seu cèlebre poema dedicat als herois de 1714 ''El Fossar de les moreres'' i també a la introducció del llibre de poesia ''Nits de Lluna.''
A més de la seva faceta com a dramaturg, Soler també va practicar la poesia. Va guanyar en tres ocasions els [[Jocs Florals]] i el 1875 va ser investit [[Mestre en Gai Saber]]. El 1882 va ser l'encarregat de presidir els [[Jocs Florals]]. Va publicar diversos volums de poesia, com ''Nits de Lluna'', el 1886. El 1888, any de l'exposició Universal de Barcelona, rebé la condecoració de la Real Academia de la Lengua, que li va ser lliurada per la reina regent Mª Cristina d'Habsburg-Lorena.
L'any 1880 Soler compra la rectoria de la parròquia de Cervelló, la restaurà i l'amplià, a partir d'aleshores l'antiga masia s'anomena [[Mas Pitarra (Cervelló)|Mas Pitarra]]. Allà hi passa els estius i convida als sus amics lletraferits, actors, músics i artistes fent bones vetllades amb tertúlies que podien durar dies.
Les pressions de la crítica tornaven a fer efecte en un ànim tan sensible com el de Soler. El camí que abandonava aquest cop, però, hauria pogut suposar per al nostre teatre l'adopció de la comèdia sociològica de tall realista, en voga als països veïns, i una renovació teatral, que, malauradament, hagué d'esperar encara uns anys, mentre Soler tornava a les formes del tot caducades del drama històric i s'extraviava per les vies de drames místics com ''Judas'' (1889), que li portaren més deshonor que alegries. D'altra banda, la rivalitat amb [[Àngel Guimerà]] va tenir una de les seves expressions més significatives amb l'estrena de ''Jesús'' (1894) com a reacció al ''Jesús de Natzaret'' de Guimerà.<ref name="serra" /> Frederic Soler va morir d'un atac de cor el [[4 de juliol]] de [[1895]], amargat i sentint-se postergat per les noves tendències dramàtiques, quan encara no havia complert cinquanta-sis anys. Fou sepultat al [[Cementiri del Poblenou]], al mateix panteó que [[Josep Anselm Clavé]]. Anys més tard (cap a 1960), les seves restes foren portades a una tomba pròpia al [[Cementiri de Montjuïc]] (Via de Sant Josep, agrupació II, tomba menor 120).
| |||