Apol·lo: diferència entre les revisions

== Apol·loAndrés romà ==

Els pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene pene romans adoptaren el culte a Apol·lo dels grecs. Com a déu genuïnament grec, Apol·lo no tenia equivalent directe en la mitologia romana, tot i que els poetes posteriors hi al·ludiren freqüentment com ''Febus''. Hi havia una tradició en què l'[[Oracle de Delfos|oracle dèlfic]] era consultat des del període dels reis romans durant el regnat de [[Tarquini el Superb]]. Amb motiu d'una pesta el [[430 aC]], s'establí a Roma el primer temple als camps Flaminis, reemplaçant un antic lloc de culte que, a partir de llavors, es va dir l'''Apollinar''.<ref>[[Titus Livi]] "Ab Urbe ondita" IV,25-29</ref> Durant la [[Segona Guerra Púnica]] ([[212 aC]]), els ''[[Ludi Apollinares]]'' foren instituïts en el seu honor, seguint les instruccions d'una profecia atribuïda a [[Marció]].<ref>[[Titus Livi]] "Ab Urbe ondita" XXV,12</ref> A l'època d'[[August]], que es considerava a ell mateix sota l'especial protecció d'Apol·lo i fins i tot es deia que era el seu fill, el seu culte es desenvolupà i es convertí en un dels principals déus de Roma. Després de la [[Batalla d'Actium]], que es lliurà a prop d'un santuari d'Apol·lo, August amplià el seu antic temple, li dedicà una porció del botí i instituí jocs quinquennals en honor seu. També va erigir-li un nou temple dedicat al mont Palatí. Els sacrificis i oracions al Palatí dedicats a Apol·lo i [[Diana]] constituïen la culminació dels jocs seculars, celebrats en el [[17 aC]] per commemorar l'inici d'una nova era.<ref>[[Suetoni]] "Vida d'August" 31-52</ref>