Diferència entre revisions de la pàgina «Antípater de Tars»

retoc i referència
m (Tipografia)
(retoc i referència)
 
{{Infotaula persona}}
'''Antípater de Tars''', en [[llatí]] ''Antipater'', en [[grec antic]] (Ἀντίπατρος), fou un filòsof [[Estoïcisme|estoic]] grec que fou deixeble i successor de [[Diògenes de Babilònia]] i mestre de [[Paneci de Rodes]] (vers [[114 aC]]). [[Plutarc]] parla d'ell com un dels principals estoics, juntament amb [[Zenó de Cítion]], [[Cleantes (filòsof)|Cleantes]] i Crisip de Soli.<ref>Plutarc. ''Moralia''. XIV, 8</ref> [[Ciceró]] remarca la seva agudesa.<ref>Ciceró. ''De divinatione'' I, 3</ref> De la seva vida no se'n sap res.
 
Les poques cites existents de les seves doctrines filosòfiques no són suficients com per atribuir-li una gran reputació, si no fos per les opinions posteriors. Sembla que va prendre el lideratge en les discussions entre la seva pròpia escola i l'[[Acadèmia platònica|Acadèmia]], encara que es diu que al sentir argumentar als seus opositors es va trobar inferior en les discussions orals que es va limitar a escriure. Per això Plutarc l'anomena καλαμοβόας (el que crida escrivint). Segurament va escriure un tractat sobre els déus, i dos llibres sobre [[endevinació]], un tema comú entre els estoics, on demostrava la veritat de la ciència del coneixement i la benevolència de la divinitat. Deia que els somnis eren premonicions del futur i va recopilar anècdotes sobre aquest tema atribuïdes a [[Sòcrates]]. Segons [[Estobeu]], Antípater deia que el destí era un déu, encara que no està clar què volia dir realment. [[Ateneu de Naucratis]] li atribueix un tractat titulat Περὶ Δεισιδαιμονίας (sobre les supersticions).<ref>[https://quod.lib.umich.edu/m/moa/acl3129.0001.001/218?page=root;rgn=pages;size=100;view=image Antipater] a: [[William Smith (lexicògraf)|William Smith]] (editor), ''[[A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology]]''. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 203-204</ref>
 
== Referències ==
31.115

modificacions