Diferència entre revisions de la pàgina «Universitat de Cervera»

m
→‎Trasllat de Cervera a Barcelona: majúscules quan toca + elimino negretes innecessàries (llibre d'estil)
(ordre de seccions + etc)
m (→‎Trasllat de Cervera a Barcelona: majúscules quan toca + elimino negretes innecessàries (llibre d'estil))
Per el moment [[Barcelona]] no aconsegueix res, mentre que el claustre universitari de Cervera, amb el seu rector Bartomeu Torrabadella al front, continua trametent representacions al Govern lloant les circumstàncies favorables de la ciutat lleidatana perquè conservi la Universitat; assenyala la cèntrica situació que li és pròpia respecte a les altres ciutats del Principat, els còmodes allotjaments per als estudiants, la producció barata d'aliments de primera necessitat, la sanitat del seu clima, les diversions honestes que es troben a la ciutat, el soberg edifici de la Universitat, sumptuós, elegant i ben proporcionat, els avantatjosos fruits que ha produït durant la seva existència.
 
El corrent liberal que s'imposa cada dia més en la reina governadora fa que progressin les mesures favorables a la postura de [[Barcelona]] i contràries a les pretensions de Cervera. La R.O. del 2 d'abril del [[1834]] restableix als seus llocs els catedràtics sancionats els anys [[1823]] i següents. Cal no oblidar que durant el [[Trienni liberal]] de l'Ajuntament barceloní no va dubtar a arrencar de Cervera la universitat, i que les Corts d'aquell període concediren a [[Barcelona]] l'establiment de càtedres interines que funcionares durant el curs escolar [[1821]]-[[1822]], a la vegada que la '''Universitat de Cervera''' fou incendiada dues vegades. Des dels començaments de [[1835]], la '''Universitat de Cervera''' s'encara amb un seguit de problemes motivats per l'abandonament de càtedres per professors que han d'ésser suplerts per substituts menys vàlids. Això enforteix els arguments utilitzats per [[Barcelona]], en insistir en les seves pretensions.<ref>CUESTA I ESCUDERO, Pere. Trasllat de la Universitat de Cervera a Barcelona. Episodis de la Història, Rafael Dalmau, Barcelona. 1977. {{ISBN|84-232-0102-3}}. Pàg 15-19)</ref>
 
La R.O del 22 d'octubre del [[1835]] autoritza la creació en règim d'ensenyament privat de les càtedres de Jurisprudència civil i canònica i eloqüència forense. Aquestes càtedres són establertes al convent de Sant Gaietà, a excepció de la d'institucions canòniques, que comencen a ésser donades al [[Seminari Conciliar de Barcelona|Seminari Conciliar]].
L'ascensió de la [[Burgesia|classe burgesa]] comporta una organització estatal diferent a la que existia al [[Absolutisme espanyol|règim absolutista]], entre [[1832]] i [[1840]] s'implantava definitivament a [[Espanya]] l'[[estat liberal]]. En aquest Estat l'ensenyament superior ha d'evolucionar per a capacitar aquest funcionaris que hauran de tenir gran importància, per això, no hi ha raó per conrear l'elit en llocs allunyats de la nova vida, d'ací, l'afany de clausurar els centres universitaris que hom havia instal·lat en llocs distants del traüt mundà i traslladar-los a les grans ciutats.
 
El moviment vertiginós cap a l'esquerra- [[Motí de la Granja de San Ildefonso|el motí de la Granja]] (agost de [[1836]]), el restabliment de la [[Constitució de 1812]], la promulgació de la [[Constitució Espanyola de 1837|Constitució progressista de 1837]], la desamortització eclesiàstica (llei del 29 de juliol del [[1837]]) allò que determina el cop de mort d'una ensenyança, la mentora de la qual és l'[[Església (institució)|església]], enfocada a l'[[aristocràcia]]. Després de tots aquests fets, La '''universitatUniversitat de Cervera''', model de centre d'estudis per a l'alta clerecia i l'alta aristocràcia, no té raó d'existir.<ref>(CUESTA I ESCUDERO, Pere. Trasllat de la Universitat de Cervera a Barcelona. Episodis de la Història, Rafael Dalmau, Barcelona. 1977. {{ISBN|84-232-0102-3}}. Pàg 21-25)</ref>
 
El 14 de setembre de [[1836]], es reuneixen tots els professors que durant el curs [[1822]]-[[1823]] havien exercit a la Universitat interina de Barcelona, per tal d'estudiar la manera de reinstal·lar els Estudis Generals segons existien a l'època constitucional del [[1820]]-[[1823]]. El professorat pacta: reunir a [[Barcelona]] totes les assignatures indispensables perquè els joves puguin seguir les seves respectives carreres, ateses les dificultats per acudir a altres Universitats, sol·licitar de S.M. que els cursos que siguin guanyats en aquestes classes tinguin el mateix valor que els obtinguts a la Universitat. Que siguin facultats els professors no solament per als exàmens, sinó també per a conferir graus. Que aquests professors siguin els catedràtics que ho foren de la Universitat Literària de Barcelona del [[1822]].
El 2 d'agost de [[1837]] després d'acabar el curs acadèmic el 30 de juny amb tota normalitat, va tenir lloc una reunió sota la presidència del cap polític de la província i hom redactà un escrit per a S.M., demanant que sigui restablerta pel pròxim any acadèmic la Universitat Literària de segon i tercer ensenyament que existia abans de l'any [[1714]], o bé la que hi havia el 1823.
 
La R.O. del 16 d'agost disposa que els Estudis Generals de [[Barcelona]] continuïn, però, d'altra banda la situació a la '''Universitat de Cervera''' havia anat empitjorant progressivament. Quatre col·legis que estaven incorporats a aquella Universitat van ser clausurats per causa de la guerra i, per tant, les rendes van ser perdudes, a més, hi havia rumors de concomitància de la '''universitatUniversitat de Cervera''' amb la facció carlina.
 
En aquestes circumstàncies i enfront de les contínues reclamacions de les autoritats municipals i acadèmiques de [[Barcelona]], el Govern, per mitjà de la R.O de 1r. De setembre de [[1837]], decideix el trasllat de la '''Universitat de Cervera''' a [[Barcelona]], encara que amb caràcter provisional e interí fins que les Corts decideixin el més convenient. El vicerector dels Estudis generals, [[Albert Pujol i Gurena]], va trametre un ofici al capità general del Principat, per tal de disposar una columna que protegís el trasllat de llibres, papers i efectes de Cervera a [[Barcelona]]. Però Cervera no es volia veure's privada de la seva Universitat, l'alarma s'estén per tota la província de [[Lleida]]. Els Ajuntaments de Cervera i de [[Lleida]], el cap polític de [[Lleida]], el comissionat de la universitatUniversitat de Cervera a la Cort i tota la gent amb influència gestionen a la Cort per evitar que s'emportessin la universitat a [[Barcelona]]. Fruit d'aquestes gestions, la R.O. del 6 de gener de [[1838]] suspèn el trasllat de tots els efectes de la '''universitatUniversitat de Cervera'''.
 
El 4 de desembre de [[1837]] un cop començat ja el curs, va ésser concedit el monestir que fou de Carmelites Calçats per instal·lar-hi interinament les càtedres de [[Filosofia]], [[Teologia]] i [[Medicina]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Pedro.|nom=Cuesta Escudero,|títol=Trasllat de la Universitat de Cervera a Barcelona|url=https://www.worldcat.org/oclc/3482893|data=1977|editorial=R. Dalmau|lloc=Barcelona|isbn=8423201023}}</ref>
Més d'una dotzena de professors de Cervera mostren palesament les seves tendències [[absolutistes]], fugint a [[Berga]], ciutat en poder dels carlins; i després a [[Solsona]] on pretenen organitzar l'ensenyament universitari, d'acord amb la “Junta Superior Gubernativa del Principado de Cataluña” i sota les ordres del carlí [[Bartomeu Torrabadella]]. La disposició del 17 d'octubre de [[1837]] de la Junta organitza els estudis per a tots els joves que volen instruir-se en les doctrines sòlides i religioses. Quan cau [[Solsona]] ens mans dels isabelins aquesta universitat es refugia en el [[Sant Pere de la Portella|monestir de Sant Pere de la Portella]] on funcionarà fins al final de [[Primera Guerra Carlina|la guerra civil]].
 
A la '''universitatUniversitat de Cervera''' (ara a [[Solsona]]) el curs [[1837]]-[[1838]] hi havien matriculats vint-i-set alumnes, mentre que a la [[universitat de Barcelona]] en el mateix curs n'hi havia matriculats vuit-cents. El Govern assabentat de l'obertura dels curs acadèmic a Cervera, per mitjà de la circular del 20 de gener de [[1838]] ordena que els estudiants de Cervera es veuran privats del dret d'incorporació a la universitat i que el pròxim anys no es tornarà a obrir aquesta universitat.
 
Tant les autoritats com els veïns de Cervera s'inclinaven poc o molt, cap al carlisme, mentre que la universitat instaurada a Barcelona era un producte del [[liberalisme]] català. I si les armes de [[Carles Maria Isidre de Borbó|don Carles]] no guanyen la guerra, seria un contrasentit desfer la Universitat barcelonina per a continuar amb la de Cervera amb un patró absolutista.
 
El trasllat dels efectes de la '''universitatUniversitat de Cervera''' a [[Barcelona]] és realitzat després d'una sèrie de dubtes, temors i dificultats. Fins que tot el material de Cervera no arriba a [[Barcelona]], no podem considerar que Cervera queda totalment clausurada. En ser nomenat [[Albert Pujol i Gurena]], per la Reial Ordre de 20 de juliol de [[1838]], rector de la [[Universitat de Barcelona]], oficialment adquireix aquesta el caràcter definitiu. Acabada la guerra civil el [[1840]], el claustre de la [[universitat de Barcelona]] i el seu rector resolen, per unanimitat, que ja no hi ha obstacles per al trasllat a [[Barcelona]] de tots els efectes, joies, llibres i útils de la '''universitatUniversitat de Cervera'''. La Junta de Govern de la província de [[Lleida]] pren l'acord de rehabilitar la '''universitatUniversitat de Cervera''', atenent la necessitat de “''fer un esforç per salvar els seus furs municipals, la llibertat e independència Nacional''”, l'Ajuntament constitucional de Cervera és el que ha impulsat aquesta actitud, declarant el caràcter interí del trasllat a [[Barcelona]] de la Universitat i que havent acabat l'estat de guerra la universitat havia de tornar a Cervera. El 18 d'octubre de [[1840]] torna a obrir les aules la '''universitatUniversitat de Cervera''', encara que d'una manera molt precària, el seu antic professorat es troba a [[Barcelona]] i es nega a tornar. Aquesta obertura serveix, per a diferir indefinidament el trasllat dels efectes que encara eren a Cervera.
 
El 19 de febrer de [[1841]], [[Domingo Marià Vila i Tomàs]] és nomenat per la Direcció General d'Estudis rector de la [[Universitat de Barcelona]]; com a vicerector continua Antoni Vila. Això és una prova que el Govern Central està decidit a defensar la [[universitat de Barcelona]].
75.555

modificacions