Francesc Martorell i Trabal: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida la plantilla {{Autoritat}} a l'article |
m Data de naixement amb referència i enllaç |
||
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Francesc Martorell i Trabal''' ([[Barcelona]], [[21 de gener]] de [[1887]] - [[Barcelona]], [[1 de novembre]] de [[1935]]) fou un historiador català.<ref>[http://apmembres2.iec.cat/detall.aspx?pkMembrePLE=213 Descripció del fons personal a l'IEC]</ref><ref name="gec">{{GEC|0040846|Francesc Martorell i Trabal}}</ref>
== Biografia ==
Francesc Martorell va néixer al carrer Alta de Sant Pere de Barcelona, fill de Francesc Martorell i Gelí i de la seva esposa Paula Trabal i Martorell, ambdós naturals de Barcelona.<ref>[https://www.familysearch.org/ark:/61903/3:1:939Z-599C-G2?i=867&wc=QZ7W-FST%3A335015101%2C335015102%2C335371601&cc=2015324 Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1887, número de registre 368.]</ref>
Format a la [[Universitat de Barcelona]] i als [[Estudis Universitaris Catalans]], fou deixeble d'[[Antoni Rubió i Lluch]]. Col·laborà amb [[Jordi Rubió]], [[Ramon d'Alòs-Moner]], [[Lluís Nicolau d'Olwer]] i [[Ferran Valls i Taberner]] en l'elaboració dels ''Documents per la història de la cultura catalana mig-eval'' de Rubió i Lluch. Organitzà el [[I Congrés Internacional de la Llengua Catalana]] (1906). Inicià l'ordenació de l'[[Arxiu del Mestre Racional]], que [[Enric Prat de la Riba]] havia instal·lat al [[Palau de la Generalitat de Catalunya]] per iniciativa de l'[[IEC]]. Fou professor d'història de Catalunya als Estudis Universitaris Catalans i d'història de l'art durant la [[dictadura de Primo de Rivera]]. Membre del Consell de Pedagogia de la [[Mancomunitat de Catalunya]] i del Consell de Cultura de la Generalitat, col·laborà en les principals revistes erudites del país.<ref name="gec"/>▼
▲Format a la [[Universitat de Barcelona]] i als [[Estudis Universitaris Catalans]], fou deixeble d'[[Antoni Rubió i Lluch]]. Col·laborà amb [[Jordi Rubió]], [[Ramon d'Alòs-Moner]], [[Lluís Nicolau d'Olwer]] i [[Ferran Valls i Taberner]] en l'elaboració dels ''Documents per la història de la cultura catalana mig-eval'' de Rubió i Lluch. Organitzà el [[I Congrés Internacional de la Llengua Catalana]] (1906). Inicià l'ordenació de l'[[Arxiu del Mestre Racional]], que [[Enric Prat de la Riba]] havia instal·lat al [[Palau de la Generalitat de Catalunya]] per iniciativa de l'[[IEC]]. Fou professor d'història de Catalunya als Estudis Universitaris Catalans i d'història de l'art durant la [[dictadura de Primo de Rivera]]. Membre del Consell de Pedagogia de la [[Mancomunitat de Catalunya]] i del Consell de Cultura de la Generalitat, col·laborà en les principals revistes erudites del país.<ref name="gec" />
== Referències ==
| |||