Borriol: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m →‎Monuments religiosos: Claredat, enllaços
m →‎Geografia: Redacció, coherència, enllaços
Línia 12:
 
== Geografia ==
Borriol està situat en una gran vall que segueixseguix el cabalcurs del [[riu Sec]] des del seu naixement a les Costes de la Pobla fins a l'obertura cap a la Plana. AquestEs tracta d'un corredor prelitoral, emplaçat entre la serra del [[Desert de les Palmes]] (al sud) i la [[serra de Borriol]] (al nord) haque estat d'antuviconstituïx un pas natural des de la costa cap als pobles del Maestrat i els Ports. Els barrancs travessen el terme municipal de nord a sud i d'est a oest, i en èpoques de pluges intenses vessenaboquen les seues aigües majoritàriament al cabal del riu Sec. Els més importants són els barrancs de la Botalària, Cominells, les Ermites, Codina, la Penya, el Fontanar, Malvestit, la Mola, Bocaverd, les Solsides, etc. També cal assenyalar els dos barrancs que creuen el nucli urbà: les Alforges i l'Atzavara, que conflueixenconfluïxen al carrer del Rajolar.
 
El paisatge agrari es troba farcit de camps de [[Agricultura de secà|secà]] amb [[Ametller|ametlers]], [[Olivera|oliveres]] i [[Garrofer|garroferes]], i el conreu del [[taronger]] és propi de les partides més properespròximes al riu al seu pas per la rodalia del poble: l'Horta d'Amunt, l'Assut, l'Horta Mitjana, l'Horta Novella, el Molí, l'Alqueria, l'Horta d'Avall, l'Arenal, entre d'altres; que conformen un paisatge típicament mediterrani.
 
Al llarg de les últimes dècades del [[segle XX]] i principis de l'actual centúria, hem pogut assistir a un abandó progressiu dels cultius esmentats, a causa de la [[terciarització]] de la societat i del canvi progressiu de les ocupacions laborals. Paral·lelament, la superfície forestal ha augmentat de manera considerable, sobretot en les partides genuïnament més serratines: el Barranc Fondo, el Pou del Portugués, les Solsides, la Cova Negra, el Tossal Roig, el Barranc de Porcs, el Monegro, les Ermites, la Serra, entre altres.
 
== Història ==
Borriol va ser poblat en l'antiguitat, tal com testimonien les nombroses restes arqueològiques trobades en el seu terme, entre elles les [[pintures rupestres]] de l'Albaroc (en l'actualitat l'Ajuntament, gràcies a la col·laboració de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència les ha restaurat i ben aviat podran ser visitades). S'acredita el pas de la [[Via Augusta]] per l'existència d'un [[mil·liari]] que es conserva en un jardí públic del poble. Les restes del castell s'alcen sobre una roca que domina el nucli urbà. De l'antic recinte emmurallat només queda una porta. Borriol va rebre carta de poblament atorgada pel rei [[Jaume I]] en [[1250]]. El seu senyoriu va passar per diferents mans, com les del bisbe de Tortosa, les famílies Boïl, Tous, Casalduch, entre altres. La seua població va estar constituïda fonamentalment per famílies musulmanes fins a l'expulsió dels moriscs en [[1609]].
[[Fitxer:La Moreria i el Castell.jpg|miniatura|La Moreria i el castell de Borriol]]
En efecte, just abans de l'expulsió hi havien a Borriol un total de 114 cases: 49 cases de cristians vells i 65 de cristians nous, segons dades del [[Cens de Caracena]] de [[1609]]. La seua proximitat amb Castelló, on els moriscs de Borriol posseïen i conreaven terres, la va mantenir sempre molt vinculada a la capital de la comarca. En [[1459]], el trasllat massiu i el consegüent empadronament dels moriscs a Castelló va originar un plet amb Antoni de Tous.
Línia 180:
 
== Economia ==
Basada tradicionalment en l'agricultura de secà predominant el cultiu d'[[Olivera|oliveres]], [[Garrofer|garroferes]], [[Noguer|anouers]] i atmetllers[[Ametller|atmetlers]], sent el més estèsestés lesel de garroferes. La proximitat a la capital de la província ha desenvolupat un [[sector terciari]] en expansió, en detriment la indústria local, que ha patit els estralls de la crisi dels darrers anys.
[[Fitxer:Garroferars. Borriol.jpg|miniatura|Garroferes. Hort del Bastero, Borriol]]
Actualment poques famílies viuen ja de l'agricultura basant-se en una economia de serveis.
Línia 204:
Fortalesa medieval situada sobre un turó al nord de la població, amb orígens probablement romans per tal de controlar la Via Augusta.
 
El seu recinte, de traça musulmana, va ser profundament reformat per les posteriors construccions cristianes. De planta irregular i adaptada a l'orografia, comptava amb tres nivells esgraonats: un superior (conjunt defensiu), on es mantenen torres, [[aljub]], restes de murs i construccions auxiliars; un d'intermedi, on s'observen els canvis efectuats en les guerres civils del [[segle XIX]] per a adaptar-lo per a guarnició; i un d'inferior, que consisteixconsistix en una muralla que defensa el camí d'accés a la fortalesa.
 
'''[[Museu d'Història de Borriol]] (MUHBO).''' '''Antiga Ca la Vila'''. Es tracta de l'edific que alberga en l'actualitat el Museu Municipal. Els seus orígens es remunten al segle XV, època de la qual conserva un arc gòtic civil.
<br />[[Fitxer:Museu de Borriol (MUHBO). Antiga llotja medieval i Casa de la Vila.jpg|miniatura|Museu de Borriol (MUHBO). Antiga llotja medieval i Casa de la Vila]]'''Mil·liari romà'''. Mil·liari de l'època de l'emperador Daci, pertanyent al [[segle III]], que jalonava el pas de la [[Via Augusta]] romana per Borriol. El text que reprodueixreproduïx és el següent:
 
''[Imp(eratori) Cae]s(ari) C(aio) Me(s)io''
Línia 229:
''[m(ilia) p(assum)] CIIX''
 
La transcripció seria aquestala següent: "A l'emperador Cèsar Gai Mesi Quint Trajà Deci, Invicte, Pius Feliç, August, Dàcic Màxim, Pontífex Màxim, en la seua segona Potestat Tribunícia, Cònsol per segona vegada, Pare de la Pàtria, Procònsol; i al nobilíssim Cèsar Quint Herenni Etrusc Mesi. Via Augusta, 108.000 passes
 
*'''Muralles medievals'''. El recinte emmurallat de Borriol encara presenta alguns vestigis arquitectònics en la seua vessant nod-oest, a la vora del barranc de l'Atzavara. Annexa a aquestala primera estructura, romanen els dos contraforts del recinte del palau feudal, que conformen el conjunt de muralles millor conservat. Al carrer de les Parres s’accedeixs’accedix per una de les portes d’entrada a la vila antiga, a partir de la qual s’endevina el traçat emmurallat de la part sud. AquestEste portal compta amb dos [[Retaule|retaules]] ceràmics de la [[Mare de Déu dels Desemparats]] i de Sant Vicent.
 
*'''La font'''
Línia 248:
* '''[[Parc Natural del Desert de les Palmes]]'''.
[[Fitxer:Moreria de Borriol.jpg|miniatura|Moreria de Borriol]]
* '''Jaciment arqueològic de la Moreria.''' Aquest jaciment esEs troba entre el Castell i el nucli antic de Borriol. És l'antic emplaçament habitat des de l'època medieval fins a l'expulsió dels moriscos. Durant els segles XVII, XVIII i XIX va ser un barri habitat, fins ben entrat el segle XX, en què s'abandonaren les últimes cases de la part més septentrional.
[[Fitxer:L'Arquer de la Joquera.jpg|miniatura|Arquer de la Joquera. Pintures rupestres. Borriol]]
* '''Pintures rupestres de la Joquera o de l'Albaroc.''' L’any 1930, el castellonenc Joan Baptista Porcar va descobrir en la partida de l’Albaroc una de les primeres mostres d’art rupestre llevantí a les nostres comarques i l'únic vestigi d'art prehistòric conegut del terme municipal de Borriol. Des de l’any 1998, l'arquer i la resta de figures del conjunt pictòric compten amb la màxima protecció cultural mundial, ja que formen part del Patrimoni de la Humanitat de l’UNESCO.