Borriol: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Monuments religiosos: Claredat, enllaços |
m →Geografia: Redacció, coherència, enllaços |
||
Línia 12:
== Geografia ==
Borriol està situat en una gran vall que
El paisatge agrari es troba farcit de camps de [[Agricultura de secà|secà]] amb [[Ametller|ametlers]], [[Olivera|oliveres]] i [[Garrofer|garroferes]], i el conreu del [[taronger]] és propi de les partides
Al llarg de les últimes dècades del [[segle XX]] i principis de l'actual centúria, hem pogut assistir a un abandó progressiu dels cultius esmentats, a causa de la [[terciarització]] de la societat i del canvi progressiu de les ocupacions laborals. Paral·lelament, la superfície forestal ha augmentat de manera considerable, sobretot en les partides genuïnament més serratines: el Barranc Fondo, el Pou del Portugués, les Solsides, la Cova Negra, el Tossal Roig, el Barranc de Porcs, el Monegro, les Ermites, la Serra, entre altres.
== Història ==
Borriol va ser poblat en l'antiguitat, tal com testimonien les nombroses restes arqueològiques trobades en el seu terme, entre elles les [[pintures rupestres]] de l'Albaroc (en l'actualitat l'Ajuntament, gràcies a la col·laboració de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència les ha restaurat i ben aviat podran ser visitades). S'acredita el pas de la [[Via Augusta]] per l'existència d'un [[mil·liari]] que es conserva en un jardí públic del poble. Les restes del castell s'alcen sobre una roca que domina el nucli urbà. De l'antic recinte emmurallat només queda una porta. Borriol va rebre carta de poblament atorgada pel rei [[Jaume I]] en [[1250]]. El seu senyoriu va passar per diferents mans, com les del bisbe de Tortosa, les famílies Boïl, Tous, Casalduch, entre altres. La seua població va estar constituïda fonamentalment per famílies musulmanes fins a l'expulsió dels moriscs en [[1609]].
[[Fitxer:La Moreria i el Castell.jpg|miniatura|La Moreria i el castell de Borriol]]
En efecte, just abans de l'expulsió hi havien a Borriol un total de 114 cases: 49 cases de cristians vells i 65 de cristians nous, segons dades del [[Cens de Caracena]] de [[1609]]. La seua proximitat amb Castelló, on els moriscs de Borriol posseïen i conreaven terres, la va mantenir sempre molt vinculada a la capital de la comarca. En [[1459]], el trasllat massiu i el consegüent empadronament dels moriscs a Castelló va originar un plet amb Antoni de Tous.
Línia 180:
== Economia ==
Basada tradicionalment en l'agricultura de secà predominant el cultiu d'[[Olivera|oliveres]], [[Garrofer|garroferes]], [[Noguer|anouers]] i
[[Fitxer:Garroferars. Borriol.jpg|miniatura|Garroferes. Hort del Bastero, Borriol]]
Actualment poques famílies viuen ja de l'agricultura basant-se en una economia de serveis.
Línia 204:
Fortalesa medieval situada sobre un turó al nord de la població, amb orígens probablement romans per tal de controlar la Via Augusta.
El seu recinte, de traça musulmana, va ser profundament reformat per les posteriors construccions cristianes. De planta irregular i adaptada a l'orografia, comptava amb tres nivells esgraonats: un superior (conjunt defensiu), on es mantenen torres, [[aljub]], restes de murs i construccions auxiliars; un d'intermedi, on s'observen els canvis efectuats en les guerres civils del [[segle XIX]] per a adaptar-lo per a guarnició; i un d'inferior, que
'''[[Museu d'Història de Borriol]] (MUHBO).''' '''Antiga Ca la Vila'''. Es tracta de l'edific que alberga en l'actualitat el Museu Municipal. Els seus orígens es remunten al segle XV, època de la qual conserva un arc gòtic civil.
<br />[[Fitxer:Museu de Borriol (MUHBO). Antiga llotja medieval i Casa de la Vila.jpg|miniatura|Museu de Borriol (MUHBO). Antiga llotja medieval i Casa de la Vila]]'''Mil·liari romà'''. Mil·liari de l'època de l'emperador Daci, pertanyent al [[segle III]], que jalonava el pas de la [[Via Augusta]] romana per Borriol. El text que
''[Imp(eratori) Cae]s(ari) C(aio) Me(s)io''
Línia 229:
''[m(ilia) p(assum)] CIIX''
La transcripció seria
*'''Muralles medievals'''. El recinte emmurallat de Borriol encara presenta alguns vestigis arquitectònics en la seua vessant nod-oest, a la vora del barranc de l'Atzavara. Annexa a
*'''La font'''
Línia 248:
* '''[[Parc Natural del Desert de les Palmes]]'''.
[[Fitxer:Moreria de Borriol.jpg|miniatura|Moreria de Borriol]]
* '''Jaciment arqueològic de la Moreria.'''
[[Fitxer:L'Arquer de la Joquera.jpg|miniatura|Arquer de la Joquera. Pintures rupestres. Borriol]]
* '''Pintures rupestres de la Joquera o de l'Albaroc.''' L’any 1930, el castellonenc Joan Baptista Porcar va descobrir en la partida de l’Albaroc una de les primeres mostres d’art rupestre llevantí a les nostres comarques i l'únic vestigi d'art prehistòric conegut del terme municipal de Borriol. Des de l’any 1998, l'arquer i la resta de figures del conjunt pictòric compten amb la màxima protecció cultural mundial, ja que formen part del Patrimoni de la Humanitat de l’UNESCO.
|