|
== Estructura ==
Normalment, se'n diu que les parts són les diferents classes de components, és a dir, el biòtop i la biocenosi i els diferents tipus ecològics d'organismes ([[productors]], [[depredadors]] o consumidors , [[descomponedors]],..). Els ecosistemes no són totalment homogenis, sinó que presenten parts, on les condicions a cada una d'aquestes són diferents. Està estructurat per diferents interfases, anomenades ''[[ecotons]]'' i per gradients direccionals de factors fisicoquímics del medi, [[ecoclines]].
L'estructura física de l'ecosistema pot desenvolupar-se en direcció vertical i horitzontal: en els dos casos es parla d'''estratificació''.
== Referències ==
{{referències}}<br />
== ecosistemes terrestres ==
Un ecosistema terrestre és una comunitat d'organismes i el seu ambient que ocorre només en masses de terra, com a continents o illes.
Existeixen sis ecosistemes terrestres primaris:
* tundra
* taigà
* bosc temperat caducifoli
* selva tropical
* pasturatges i matolls temperats
* desert
Els ecosistemes terrestres es distingeixen per la seva baixa disponibilitat d'aigua i la importància consegüent de la mateixa com a factor limitant, en oposició als ecosistemes aquàtics. Els ecosistemes terrestres estan caracteritzats per fluctuacions de temperatures més caloroses, tant diàries com estacionals comparats amb els ecosistemes aquàtics de climes similars.
La disponibilitat de la llum és major pel fet que l'atmosfera és més transparent que l'aigua.
Els gasos són més disponibles en ecosistemes terrestres que en ecosistemes aquàtics. Tals gasos inclouen diòxid de carboni que serveix com a substrat per a la fotosíntesi, oxigen que serveix com a substrat en la respiració aeròbica, i nitrogen que serveix com a substrat per a fixació de nitrogen.
Els hàbitats terrestres es divideixen en una secció subterrània (sòl) de la qual s'obtenen la major part de l'aigua i els ions i una secció atmosfèrica de la qual s'obtenen els gasos i on l'energia física de la llum és convertida en energia orgànica, enllaços de carboni-carboni, per mitjà de la fotosíntesi.
=== Organismes terrestres ===
Molses (Bryophytas)
Els ecosistemes terrestres ocupen 144.150.000 km² o 28,26% de la superfície de la terra. Són comparativament recents en la història de vida (es creu que els primers microorganismes terrestres daten de 440 milions de años1, comparats amb 3 a 4,5 mil milions d'anys d'origen de la vida acuática2) i ocupen una porció més petita de la superfície de la terra. Malgrat això, han estat un lloc important de la radiació adaptativa de plantes i animals. Els tàxons vegetals més importants dels ecosistemes terrestres són Magnoliophyta (les plantes amb flors) dels quals hi ha aproximadament 275.000 espècies i la divisió Gymnospermae (coníferes) que compta amb aproximadament 820 espècies. Els membres de la divisió Bryophyta (molses i hepàtiques) amb al voltant de 24.000 espècies són també importants en alguns ecosistemes terrestres. Els tàxons animals importants en els ecosistemes terrestres inclouen les classes Insecta (insectes) amb més de 900.000 espècies, Ocells (ocells) amb 8.500 espècies, i Mammalia (mamífers) amb aproximadament 4.100 espècies.
Els organismes en ecosistemes terrestres tenen adaptacions que els permeten obtenir aigua quan el cos sencer no està submergit en aquest fluid. Això requereix mitjans de transport de l'aigua des de llocs limitats d'adquisició a la resta del cos i mitjans d'evitar la pèrdua d'aigua per evaporació per la superfície corporal. També posseeixen caràcters que proveeixen suport al cos en l'atmosfera, un mitjà on no hi ha flotació del cos. També tenen trets que els permeten tolerar els canvis extrems de temperatura, vent i humitat que caracteritzen als ecosistemes terrestres. Finalment els organismes terrestres han evolucionat diversos mètodes de transportar els seus gàmetes i llavors en l'ambient, un mitjà menys efectiu que l'aigua
== Vegeu també ==
| 