Castelló de la Plana: diferència entre les revisions

Fins a l'any [[1252]], els seus habitants vivien al turó de la Magdalena, traslladant-sei es varen traslladar a la Plana aqueixeixe mateix any gràcies al permís atorgat pel rei [[Jaume I]] l'any anterior,<ref name="fundació">{{ref-web |url=http://www.castello.es/generico.php?cod1=26&cod2=153|títol=Historia|obra=|editor=Ajuntament de Castelló|}}</ref> data de la fundació de la ciutat, esdeveniment que encara es recorda amb la celebració de les [[Festes de la Magdalena]], declarades el 2010 de festes d'Interès Turístic Internacional. Des de la seua designació com a capital de la [[Província de Castelló|província]] homònima a mitjan [[segle XIX]], la ciutat ha anat evolucionant, passant de ser una població [[Agricultura|agrícola]] a una ciutat [[industrial]] i de [[serveis]], gràcies a la posterior instal·lació de diverses institucions polítiques, judicials, econòmiques, culturals i socials que han ajudat a la prosperitat de la ciutat.

Es conjuguen dos tipus de paisatges: d'un costat el seu litoral de 14 km. dotat de fines i càlides platges amb una important oferta hotelera, destacant la de la Pineda al Nord i molt prop de la platja el Paratge Natural del Parc de la Pineda, i al Sud la Platja del Serrallo. A 30 milles del Grau es distingeixendistingixen les [[illes Columbretes]], 14 illots d'origen volcànic, declarades [[Parcs naturals del País Valencià|parc natural protegit]].

El riu Sec de Borriol, neixnaix en el vessant oest del [[Desert de les Palmes]] i baixa per la Vall de Borriol. Posteriorment, encaixona la sevaseua llera sobre el ''glacis quaternari de la Plana'', on descriu una gran corba per l'oest i el nord de la ciutat perdent-se en la marjal. A l'oest del terme, es troba l'[[Embassament de Maria Cristina]], i el jaç de la [[Rambla de la Vídua]] poc abans de desembocar en el [[Riu Millars]], de les aigües del qual s'abasteixabastix l'horta tradicional. L{{'}}'''estany del Menescal''', era un antic estany litoral de la costa que estava situat al sud de la ciutat.<ref>{{ref-web |url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0041937&BATE=estany%20del%20Menescal|títol=estany del Menescal |consulta= 5 d'agost de 2010 |autor= |data= |obra= l'Enciclopèdia|editor= Enciclopèdia Catalana, SAU|arxiuurl= |arxiudata= |llengua= }}</ref>

Castelló compta amb un [[clima mediterrani]], el qual es caracteritza per ser un clima suau i humit, i la seua temperatura mitjana anual és d'uns 17,8&nbsp;°C. Castelló posseeixTé un clima molt benigne, sense temperatures extremes, els seus valors mitjans oscil·len entre els 10.4&nbsp;°C de gener i els 25.0&nbsp;°C d'agost. D'aquesta manera elsEls mesos més freds són gener i febrer, i els més calorosos maig, juny i juliol.<ref name="perezcueva">{{Versaleta|Pérez Cueva}}, Alejandro: ''Atlas climático de la Comunidad Valenciana'' (1994). Edició 1a, Edicions Generalitat Valenciana, València. Pàgina 205. {{ISBN|84-482-0310-0}}</ref>

L'escriptor [[Josep Pasqual Tirado]] (1884-1937), en la seua obra ''[[Tombatossals]]'' (1930), va tractar d'explicar la història de la ciutat abans de l'arribada del rei [[Jaume I]]. La història es basa en antigues llegendes romanes que explicaven l'existència de [[gegant (mitologia)|gegants]] en la comarca de la Plana, que van ser arreplegades l'any [[1489]] en el llibre ''Magnum Innominandum'', que va desaparèixer.<ref>{{ref-web|url=http://www.carlesbellver.com/album/html/tombatossals.html|títol=Història del Tombatossals|obra=|editor=Carles Bellver Torlà|data=2000|consulta=9 d'octubre de 2010}}</ref> Encara que no es tracta exactament de la mateixa història, Pascual Tirado arreplega l'essència dels gegants per crear Tombatossals, un gegant nascut de l'amor entre ''Penyeta Roja'' i ''Tossal Gros'', que junt als seus amics creen la Plana, la marjal, planten la Pineda del Grau i descobreixendescobrixen les [[illes Columbretes]] al servei del ''Rei Barbut''.<ref>{{ref-web|editor=Scribd|url=http://www.scribd.com/doc/221301/Tombatossals-Josep-Pascual-Tirado-Castello-de-la-plana-Valencia-Catala-|títol=Tombatossals|consulta=9 d'octubre de 2010}}</ref>

La ciutat es fundà sobre el castell àrab del [[Fadrell]], construït sobre un tossal en els contraforts de la serra del [[Desert de les Palmes]] i, juntament amb les alqueries de [[la Plana]], va ser el primer cau dels fundadors de la ciutat, en la conquesta de [[Jaume I]] el [[1243]], repartint-se a [[Eximén Pérez de Tarazona|Ximén Pérez d'Arenòs]]. SotaDurant el mandatseu d'aquestmandat, els habitants i repobladors de la zona ocuparen el nucli de l'alqueria de [[Benirabe]], que esdevindria per tant en l'assentament definitiu de la ciutat.

Al segle següent, es fanvaren afonar les muralles i la ciutat començava començar una lenta expansió, que es veu frenada per les guerres de la independència i les guerres carlines. En 1833, s'estableixenestabliren els límits provincials definitius i Castelló de la Plana passava passar a ser capital de la [[Província de Castelló]], tot que inclogué, durant uns anys, algunes poblacions ara en la [[Província de Terol]]. En [[1837]], durant la [[primera guerra carlina]], [[Carles Maria Isidre de Borbó|dom Carles]] va [[batalla de Castelló|atacar la ciutat]] durant l'[[Expedició Reial]], però no pogué amb les defenses d'[[Antonio Buil y Raso]], i aquesteixe fet li valgué el reconeixement com ''noble i lleial''.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Flávio |nom=E. |títol=Historia de don Ramón Cabrera |volum=Volum 1 |url=https://books.google.es/books?id=dYhDAAAAYAAJ&pg=PA203&dq=torn%C3%A9+forcadell+llangostera&hl=ca&sa=X&ved=0CCAQ6AEwAGoVChMI4dSKw5W1xwIVSAQaCh3PIAdd#v=onepage&q=1836&f=false |llengua=castellà |editorial=Editorial de G. Estrada |data=1870 |pàgines=326 |isbn=}}</ref>

En la segona mitat del XIX, la ciutat començava començar un desenvolupament més important. Es construeixenconstruïren edificis modernistes com l'[[Hospital Provincial de Castelló|Hospital Provincial]],<ref>{{Ref-web|url = http://hospitalprovincial.es/vl/|títol = Consorci Hospitalari Provincial de Castelló|consulta = 20/01/2016|llengua = |editor = |data = }}</ref> el Casino, el Teatre Principal, el Parc Ribalta... S'ampliaamplià el port i s'obrinobriren les avingudes que comuniquen amb la mar. L'enllaç ferroviari amb [[València]] i de via estreta amb poblacions properes, com [[Almassora]], mitjançant el popular tramvia [[La Panderola]], són les noves comunicacions de la indústria ceràmica i del taulell.

Castelló depèn moltíssim de dos sectors: la ceràmica i els seus voltants i la construcció. La importància de la indústria taulellera o de la ceràmica no és exclusiva del municipi sinó que, s'expandeixexpandix per les altres poblacions de la Plana com ara Vila-real, Onda o l'Alcora que, amb la capital, formen un vertader rombe geogràfic especialitzat amben aquesteixe sector. La concentració d'aquesteseixes indústries comença a ser notable a partir dels anys 30 del segle passat i el ''boom'' de la construcció dels anys setanta reactivaren el sector. La creació de grans empreses augmentaren la mida de les inversions en noves tecnologies.

La construcció del [[gasoducte]] procedent de [[Barcelona]] el [[1980]] obriren les portes al [[gas natural]], font d'energia més neta que va dirigir el creixement dels anys següents. Les [[primeres matèries]] (l'[[argila]]) es troben a les pedreres properes de l'Alcora i Onda, encara que també s'importa [[caolí]] de la [[província de Terol]] i de la comarca valenciana dels [[Serrans]]. Al voltant d'aquesteixe motor econòmic també han crescut altres empreses auxiliars com les indústries químiques.

L{{'}}'''estació d'autobusos de Castelló''' es troba a l'avinguda del Pintor Oliet al costat de l'estació de RENFE i amb ella constitueixconstituïx el [[nus de transport]] interurbà més important de la ciutat. Es tracta d'una coberta exterior on els habitants poden agafar l’autobús. El mòdul base neixnaix en una de les estacions d'autobusos projectades per dissenyadors internacionals com a preparació de l'[[Expo 2000]] de [[Hannover]].

La [[Cocatedral de Santa Maria]], també coneguda com a Església de Santa Maria la Majorés un temple d'estil [[Arquitectura gòtica|gòtic]] amb posteriors intervencions historicistes i en estil [[neogòtic]]. AquestaEstà situada en la Plaça Major, al costat de l'Ajuntament i la torre campanar independent del Fadrí.

El temple comptava amb tres portades: dos laterals, situades en el tercer tram de la nau, i una altra en la façana principal, sent aquestesestes juntament amb algunes claus, els únics elements conservats en la sevaseua reconstrucció.

El temple actual que ocupa una illa de cases completa té planta de creu llatina amb tres naus i un absis pentagonal. La nau central es remarca amb pilars octogonals, dels quals arrenquen els arcs. Les naus es cobrixen amb volta de creueria, sent la de la capçalera de mitja estrella i el creuer, amb cimbori, cobreixcobrix també amb volta estavellada.

Està situat en el carrer Governador d'aquesta ciutat i va ser construït a la fi del segle XVIII en estil neoclassicista.

És un edifici de planta rectangular que es desenvolupa a partir del nucli principal, configurat pel vestíbul, el vestíbul i l'escala, al voltant del que s'estructuren els dos cossos de l'edifici. En el vestíbul d'entrada, cobert amb volta de canó rebaixada, s'obrenobrin les diferents dependències del semisòtan i dues escales laterals que donen accés a l'entresòl. Els esglaons d'aquestaesta escala es decoren amb rajoles de L'Alcora amb temes vegetals. Una cancel·la de fusta dóna pas al vestíbul, cobert amb volta de canó rebaixat, on es troba l'escala de pedra amb un primer tram de cinc esglaons a partir del que es desenvolupa el primer tram de l'escala imperial. AquestaEsta escalinata cobreixcobrix amb volta abans de dividir-se en dos trams laterals que conduïxen al pis principal.

A l'exterior, la façana és de composició rectangular estructurada en quatre cossos. El nivell inferior és un alt sòcol de pedra en el qual s'obren els òculs del soterrani. L'entresòl i el primer pis s'ordenen per balconades d'arc segmentat, separats per cornisa de pedra. L'edifici remata amb un ampit amb frontó en el cos central, separat del primer pis per una gran franja a manera de fris. En el centre de la façana se situa la portada, realitzada en pedra amb un arc rebaixat i pilastres encaixades que rematen amb tríglifs a manera de capitell. Sobre la portada hi ha una làpida amb inscripció en la qual es fa referència a la construcció de l'edifici. Sobre la balconada principal es troba l'escut del bisbe fundador. Les façanes laterals segueixenseguixen la mateixa ordenació que la principal, canviant els òculs del soterrani per finestres.

* '''Parròquia de la Santíssima Trinitat''', església situada al costat de les Escoles Pies i dedicada a la [[Santíssima Trinitat]]. La sevaseua construcció a finals del segle XIX fou promoguda per l'arxipreste de la ciutat [[Joan B. Cardona Vives]].

És un edifici de planta octogonal, típic del [[gòtic català]], de quatre cossos que corresponen amb la càmera del rellotge, la presó, l'habitatge del campaner i la càmera de les campanes (disposa de vuit campanes de volteig i tres fixes situades en el capitell per a assenyalar els quarts i les hores). Finalment trobem una terrassa rematada per un templet. En el seu interior hi ha una estreta escala de caragol que permet l'accés a cadascuna de les plantes. LaTé sevauna altura és d'uns 58 metres.

Projectat per [[Demetri Ribes i Marco]] en [[1917]] va ser conclòs en [[1932]], havent estat catalogat com un dels millors exemplars d'edificis castellonencs del segle XX. Va utilitzar en la sevaseua construcció com novetat pedra, ferro, maó a cara vista, cristall i ceràmica.

És obra de Godofredo Ros de Ursinos, qui en [[1890]] va iniciar la construcció d'aquest edifici per iniciativa de l'Ajuntament de la ciutat, i la va acabar en [[1894]].

A través d'un petit pòrtic s'accedeixaccedix al vestíbul de 49 m² de superfície. Sobre el vestíbul i a l'altura del pis principal, es disposa una gran sala amb comunicació directa als corredors, escales i escaletes.

Els materials emprats són els més utilitzats en aquestaquell moment en la ciutat: sorraarena, calç, guix, pedra de maçoneria, teules, maó, carreus rectes, entre altres, destacant en la façana l'ocupació de pedra calcària de [[Novelda]].

* '''[[Llotja del Cànem]]'''. És un edifici construït en el segle XVIII en estil barroc que va ser ampliat en el segle XIX. EnEs troba en el centre de la ciutat, properprop ade la plaça Major, es troba aquest edifici. La Llotja es va aixecar en el primer terç del segle XVII, per a això el Consell de la ciutat va comprar la Casa Gumbau que va ser derrocada en [[1605]] per a construir el nou edifici. Va ser realitzat per Francesc Galiança.

Es tracta d'un edifici de planta quadrangular, obert pels costats exempts amb dos arcs que recolzen en columnes i semicolumnes d'ordre toscà. L'únic element escultòric, l'escut de la vila, es troba entre lesels eixutes[[Carcanyol|carcanyols]] dels arcs del carrer Colón. La fàbrica de l'edifici és de carreus.

La Farola,Coneguda com ésa conegudala aquesta plaçaFarola, és de l'any [[1929]], va ser construïda per l'arquitecte Maristany sobre el lloc de la coronació de la imatge de la Patrona de la Ciutat, la Mare de Déu del Lledó.

* '''Parc del geòleg José Royo Gómez''', situat al costat de la transitada Avinguda Chatellerault, es caracteritza per la seva gran varietat d'espècies botàniques i el seu llac, en el qual cobren vida innombrables espècies aquàtiques d'aigua dolça.

Els plats ''d'[[hivern]]'' adquireixenadquirixen protagonisme en aqueixaeixa època de l'any. Els ingredients més importants d'aquesteste tipus de plats són les verdures, com en l'olla. És tradicional l'''[[olleta de la Plana]]'', que segons es canvien els seus ingredients, pot convertir-se en una ''olleta de col'' o en una de ''dejuni''.

* '''Museu Etnològic''', des del seu trasllat al Carrer Cavallers, ofereixoferix una mostra de la cultura típica de la ciutat, del seu desenvolupament urbà i de la vida tradicional a la ciutat. La seua creació es deu a Rafael Ribés Pla, que en l'Ermita de Sant Jaume de Fadrell va anar adquirint peces, que en l'actualitat sumen 2500.<ref>{{ref-web

* '''Museu del Mar''', ofereixoferix una exposició permanent sobre els usos i els costums de la mar del Grau, amb una col·lecció de 274 peces, entre equips de navegació, mapes, estris de pesca, embarcacions i maquetes.<ref>{{ref-web

* '''[[Parc del Meridià de Greenwich]]'''. En tots els mapes apareix, i no obstant això, molts dels seus habitants no saben que Castelló és ciutat de pas del Meridià de Greenwich i el paral·lel 40. En el moment en què es van establir les línies imaginàries que delimitarien tant les distàncies com els fusos horaris, Castelló va ser de vital importància, ja que diferents experts van prendre com a referència el punt estratègic de la ciutat per establir els mesuraments. El Parc del Meridià, amb una extensió de 10.780 m2, està situat al terme municipal de Castelló de la Plana, en plena Marjal castellonenca. La Marjaleria és un aiguamoll d'aigües subterrànies recorregut per infinitat de petites séquies que desemboquen en altres majors, iles aquestesquals, al seu torn, arriben fins al mar.