The Imitation Game (Desxifrant l'Enigma): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
fotografia principal > rodatge |
Ampliació a partir de la traducció d'algunes seccions de l'article en castellà. |
||
Línia 46:
[[The Weinstein Company]] va adquirir la pel·lícula per 7 milions de dòlars el febrer de 2014, el preu més alt mai pagat pels drets de distribució als Estats Units al mercat cinematogràfic europeu.<ref name="Fleming">{{ref-web|url=http://deadline.com/2014/02/berlin-record-deal-harvey-weinstein-pays-7-million-for-alan-turing-wwii-tale-the-imitation-game-679482|títol=Harvey Weinstein Pays Record $7 Million For ‘Imitation Game’ Movie|nom=Mike|cognom=Fleming|obra=Deadline|data= 7 febrer 2014|consulta= 10 setembre 2014}}</ref> La cinta també va rebre el Fons Sloan del [[Festival de Cinema de Tribeca]] que garanteix als cineastes finançament i guiatge a aquelles pel·lícules innovadores i dedicades a la ciència, matemàtica i tecnologia.<ref>{{ref-web|url= https://tribecafilminstitute.org/films/detail/the_imitation_game|títol=The Imitation Game|obra=Tribeca Film Institute |any=2014 |consulta= 10 setembre 2014}}</ref>
== Recepció ==
La pel·lícula ha rebut crítiques positives que elogien particularment l'actuació del protagonista, [[Benedict Cumberbatch]], com a [[Alan Turing|Turing]]. Actualment compta amb un índex d'aprovació del 92% al lloc web ''[[Rotten Tomatoes]]'', amb una puntuació mitja de 7,4/10 basada en 27 opinions. A ''[[Metacritic]]'', que assigna una qualificació sobre 100, el film disposa de 71 punts basats en 9 opinions.
Kaleem Aftab, de ''[[The Independent]]'', va donar a la pel·lícula una puntuació de cinc estrelles, aclamant-la com «la millor pel·lícula de l'any». Lou Lumenick, del ''[[New York Post]]'', la va descriure com a «una apassionant pel·lícula mereixedora d'un Òscar», mentre que el crític James Rocchi va afegir que el film és «fort, agitador, commovedor». Peter Debruge, de ''[[Variety]]'', va declarar que la pel·lícula esta «molt ben escrita, muntada de manera elegant i interpretada de forma commovedora». A més, també es van dirigir un gran nombre de lloances envers l'actuació de [[Keira Knightley]] com a [[Joan Clarke]], al muntatge de William Goldenberg, a la música d'[[Alexandre Desplat]], a la fotografia d'Òscar Faura i al disseny de producció de Maria Djurkovic. El film va ser també rebut amb entusiasme al [[Festival de Cinema de Telluride]] i va guanyar el «Premi del Públic a la Millor Pel·lícula» al [[Festival Internacional de Cinema de Toronto|Festival de Cinema de Toronto]]
La interpretació de Turing realitzada per Cumberbatch va ser universalment aclamada. El crític Clayton Davis, per exemple, va indicar que és «una interpretació antològica... que demostra que és un dels millors actors dels nostres dies». Foundes, de ''Variety'', va declarar que la actuació de Cumberbatch és «magistral... una meravella de veure». D'altra banda, Manohla, de ''[[The New York Times]]'', la va descriure com a «delicadament matissada, espinosa y tràgica», i Owen Gleiberman, de la ''[[BBC]]'', la va proclamar «una perfecció adaptada emocionalment». Els crítics també van senyalar que es tracta del millor rendiment de Cumberbatch en la seva carrera d'actor fins el moment.
Malgrat lloar les actuacions de Cumberbatch i Knightley, Catherine Shoard, de ''[[The Guardian]]'', va declarar que el film és «massa formulista, massa eficient en simplement arrossegar-te i asegurar-se que has enregistrat el missatge de la diversitat». D'altra banda, Tim Robey, de ''[[The Daily Telegraph|The Telegrapgh]]'', la va descriure com a «una pel·lícula sobre una calculadora humana que es sent... una mica massa calculada». Alguns crítics també han expressat la seva preocupació per la manca d'escenes sexuals que fessin evident i destaquéssin la homosexualitat de Turing.
== Polèmica amb la representació de Turing a ''The Imitation Game'' ==
Malgrat les bones opinions rebudes tant per part del públic com de la crítica, ''The Imitation Game'' va generar també una gran polèmica entre diversos periodistes professionats degut a la caracterització de [[Alan Turing|Turing]] a la gran pantalla i de diverses escenes que no s'aqcaben d'ajustar a la realitat. Les principals diferències que s'han trobat entre el caràcter de Turing representat al film i el de la vida real són les següents:
* Tot i que Turing va ser descrit pels seus companys com a una persona "excèntrica i maniàtica", mai va arribar a assolir el nivell de la pel·lícula, on se'l presenta com a un home pràcticament dèspote i completament incapaç de relacionar-se amb les persones del seu entorn. De fet, segons les cròniques dels seus companys de treball, Turing era una persona amb molt bon sentit de l'humor amb qui es podia mantenir una relació amistosa molt agradable.
* Malgrat que Alan Turing es va veure evidentment afectat per la mort d'un dels seus companys de classe, Christopher Morcom, a la vida real ja havia estat advertit pels seus professors que aquest esdeveniment podia arribar a produïr-se, mentre que al film és mostrar com a un fet sorprenent i del tot inesperat per al protagonista.
* La representació cinematogràfica de la relació matrimonial entre el personatge interpretat per Cumberbatch i la seva dona, interpretada per Keira Knightley, ha estat titllada pel propi nebot de Turing de "romantitzada" en comparació a la vida real.
* Mentre que al film, el personatge de Turing anomena a la màquina capacitada per desxifrar ''Enigma'' com a ''"Cristopher"'' (fent referència al seu amor platònic de la infància), en realitat va ser denominada ''"La bomba"'' i posteriorment va rebre el nom de ''"Victory"''.
* Pel que fa a la part d'espionatge que es mostra a ''The Imitation Game,'' el film presenta al personatge de John Cairncross, un espia soviètic i possible "cinquè home" del ''Cercle de Cambridge'' que formava part de la unitat de criptografia encapçalada per Turing. Així i tot, per molt que Cairncross si que treballés a la mateixa zona que Alan Turing durant la Segona Guerra Mundial (Bletchley Park), mai va formar part de la mateixa unitat.
* Turing, al contrari del que es mostra al film, mai va arribar a escriure una carta a Winston Churchill per tal que li otorgués l'autoritat sobre els seus companys, i tampoc va acomiadar a dos d'ells degut a la intervenció del primer ministre, que mai es va arribar a produïr.
* En una de les escenes de la pel·lícula, després d'haver-se descobert la manera mitjançant la qual trencar el codi d'''Enigma,'' tant Turing com els seus companys d'unitat permeten que es produeixi un atac nazi amb l'objectiu que els alemanys no sospitin que el seu codi secret ha estat desxifrat. Durant aquest atac, un dels germans d'aquests treballadors mor, i aquest fet suposa un punt d'inflexió al film. Malgrat tot, això mai va arribar a succeïr realment, atès que, d'una banda, el personatge que pateix la mort del seu germà mai en va tenir un a la vida real, i d'altra banda perquè les decisions que es prenien respecte de ''"La bomba"'' no corresponien ni a Turing ni a cap dels seus companys.
* Mentre que a la pel·lícula es mostra com el personatge de Turing va perdent facultats psicològiques a causa del tractament hormonal, a la vida real va conservar aquestes facultats i gràcies a això va dur a terme importants avenços científics en l'àmbit de la biologia matemàtica.
== Premis i nominacions ==
| |||