Gal·la Placídia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 9:
 
== Joventut ==
Gal·la va néixer vers l'any [[389]] (entre 388 i 393) i va rebre la millor educació que una nena podia tenir, aprenent [[Grec medieval|grec]], [[llatí]] i estudis religiosos.<refEs name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Rotger|nom=Agnès|títol=Elles!va 65instalar donesals oblidadesPobles de la història.|url=|edició=|llengua=català|data=octubre de 2017|editorial=Institut Català de les Dones|lloc=|pàgines=11|isbn=9788439396079}}</ref>Germanics En morir el seu pare, romangué a Roma amb la seva tia Constància, filla de l'emperador [[Constanci II]] i esposa de l'emperador [[Flavi Gracià|Gracià]]. El 408 era a Roma i fou acusada de participar en la mort de [[Flàvia Serena|Serena]], vídua d'[[Estilicó]], acusada de mantenir correspondència amb el visigot [[Alaric I]], que assetjava la ciutat, per la qual cosa cal suposar que, si va tenir aquesta influència, el seu naixement hauria estat més proper al 388 que al 393.
 
Quan els [[visigots]] d'[[Alaric I]] saquejaren Roma l'agost del [[410]], va ser presa com a ostatge, tot i que va ser tractada respectuosament. Quan Alaric va morir el va succeir el seu cunyat [[Ataülf]]. El patrici Constanci (després emperador [[Constanci III]]) va demanar-ne l'alliberament (era el seu germanastre), potser per demanar-la en matrimoni, però el nou rei visigot va eludir la demanda i el gener del [[414]] es casà ell mateix amb Placídia, segons [[Jornandes]] a [[Forum Livii]], prop de [[Ravenna]], i segons [[Olimpiòdor de Tebes]] i Idaci a [[Narbona]]; després de casar-se es retiraren a Barcelona, fugint de les tropes del patrici Constanci. Ataülf va mirar d'establir una aliança amb Honori, però no se'n va sortir per l'oposició de Constanci.
Línia 17:
Honori va declarar august Constanci (III) ([[420]]), Placídia va rebre el títol d'augusta, i el jove Valentinià va rebre el títol de ''nobilissimus'', equivalent a successor en el tron. Constanci va morir el [[421]], només mig any després de ser proclamat august. Primer hi va haver una molt bona relació entre Honori i Placídia, però després va derivar en enemistat i odi. Els respectius partidaris de cadascú van provocar tumults a Ravenna, on els soldats gots afavorien la viuda del seu antic rei, i fou acusada d'haver conspirat contra el seu germanastre en connivència amb els visigots.
 
Finalment, Placídia i el seu fill van haver de fugir ([[423]]) cap a [[Constantinoble]], on regnava [[Teodosi II]]. Els fets de la mort d'Honori i la usurpació de Joan van fer decidir Teodosi a ajudar Placídia, a qui va autoritzar a reassumir el títol d'augusta i, a Valentinià, el de ''nobilissimus'', i foren enviats a Itàlia ([[424]]) amb un fort exèrcit dirigit per [[Ardaburi]], [[Àspar]] i [[Candidià]]. Joan fou capturat i executat i Valentinià fou declarat august (octubre del [[425]]) quedant el govern d'Occident en mans de la seva mare Gal·la, ja que ell era molt jove.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Rotger|nom=Agnès|títol=Elles! 65 dones oblidades de la història.|url=|edició=|llengua=català|data=octubre de 2017|editorial=Institut Català de les Dones|lloc=|pàgines=11|isbn=9788439396079}}</ref>
 
== Maduresa ==