Peròxid d'hidrogen: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Canvi categoria
Millores
Línia 1:
{{ICQ}}
El '''peròxid d'hidrogen''' és un [[compost inorgànic]] molecular constituït per dos àtoms d'oxigen enllaçats entre sí i enllaçats cadascun d'ells a un hidrogen, de fórmula química <chem>H2O2</chem>. Les seves dissolucions aquoses s'anomenen ''aigua oxigenada''.
L''''aigua oxigenada''' o '''peròxid d'hidrogen''' (H<sub>2</sub>O<sub>2</sub>), és un [[compost químic]] lleugerament diferent a l'[[aigua]] (H<sub>2</sub>O), ja que conté un [[oxigen]] extra en cada [[molècula]].
 
== Història ==
La seva [[estructura molecular|estructura]] simplificada és; H-O-O-H
El peròxid d'hidrogen fou obtingut per primera vegada el 1818 pel químic francès [[Louis Jacques Thénard|Louis-Jacques Thénard]] (1777-1857) a partir del [[peròxid de bari]] que tractà amb [[àcid sulfúric]] i l'anomenà ''aigua oxigenada''.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Thénard|nom=L.J.|article=Observations sur des combinaisons nouvelles entre l'oxygène et divers acides|publicació=Annales de Chimie et de Physique|url=https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k6571134s/f312.image|data=1818|pàgines=306-313|volum=8}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=Thénard|nom=L.J.|article=Observations sur l'influence de l'eau dans la formation des acides oxigénés|publicació=Annales de Chimie et de Physique|url=https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k65706613/f322.image|data=1818|pàgines=314-317|volum=9}}</ref>
 
== Estructura ==
{{multiple image
| direction = vertical
| align = left
| header =
| width = 250
| image1 = H2O2 gas structure.svg
| alt1 = O−O bond length = 147.4 pm<br />O−H bond length = 95.0 pm
| caption1 = Estructura i dimensions de <chem>H2O2</chem> en fase gasosa
| image2 = H2O2 solid structure.svg
| alt2 = O−O bond length = 145.8 pm<br />O−H bond length = 98.8 pm
| caption2 = Estructura i dimensions de <chem>H2O2</chem> en fase sòlida
}}La molècula de peròxid d'hidrogen és una molècula constituïda per dos àtoms d'oxigen i dos d'hidrogen enllaçats <chem>H-O-O-H</chem>. Tanmateix no és lineal, sinó que està continguda en dos plans quasi perpendiculars, com descobrí [[Paul-Antoine Giguère]] el 1950 mitjançant [[espectroscòpia infraroja]].<ref>{{cite journal |last1=Giguère |first1=Paul A. |date=1950 |title=The Infra‐Red Spectrum of Hydrogen Peroxide |journal=Journal of Chemical Physics |volume=18 |issue=1 |page=88 |doi=10.1063/1.1747464 |url=https://authors.library.caltech.edu/11457/1/GIGjcp50.pdf |access-date=31 December 2018 |archive-url=https://web.archive.org/web/20171202122026/https://authors.library.caltech.edu/11457/1/GIGjcp50.pdf |archive-date=2 December 2017 |url-status=live }}</ref><ref>{{cite journal |last1=Giguère |first1=Paul A. |date=1983 |title=Molecular association and structure of hydrogen peroxide |journal=[[Journal of Chemical Education]] | volume=60 |issue=5 |pages=399–401 |doi=10.1021/ed060p399 }}</ref> Malgrat l<nowiki>''</nowiki>enllaç <chem>O-O</chem> és un [[Enllaç sigma|enllaç covalent sigma]], la molècula té una barrera rotacional relativament alta a 2460 cm<sup>−1</sup> (29,45 [[Kilojoule|kJ]]/mol),<ref>{{cite journal |last1=Hunt |first1=Robert H. |last2=Leacock |first2=Robert A. |last3=Peters |first3=C. Wilbur |last4=Hecht |first4=Karl T. |date=1965 |title=Internal-Rotation in Hydrogen Peroxide: The Far-Infrared Spectrum and the Determination of the Hindering Potential |journal=The Journal of Chemical Physics |bibcode=1965JChPh..42.1931H |doi=10.1063/1.1696228 |volume=42 |issue=6 |page=1931 |url=http://deepblue.lib.umich.edu/bitstream/handle/2027.42/71115/JCPSA6-42-6-1931-1.pdf?sequence=2 |hdl=2027.42/71115 |access-date=9 April 2014 |archive-url=https://web.archive.org/web/20140409085232/http://deepblue.lib.umich.edu/bitstream/handle/2027.42/71115/JCPSA6-42-6-1931-1.pdf?sequence=2 |archive-date=9 April 2014 |url-status=live }}</ref> si se la compara amb la de l'[[età]] <chem>CH3-CH3</chem> (12,5 kJ/mol). L'explicació d'aquest fet cal cercar-lo en la repulsió de les dues parelles d'electrons que no formen enllaç de cada oxigen que impedeixen la rotació de l'enllaç simple <chem>O-O</chem>.
 
Les estructures de les molècules en estat gasos i en estat sòlid són lleugerament diferents degut als efectes de l'[[enllaç d'hidrogen]] entre molècules diferents, només present en estat sòlid.<ref>{{cite book |last1=Dougherty |first1=Dennis A. |last2=Anslyn |first2=Eric V. |date=2005 |title=Modern Physical Organic Chemistry |publisher=University Science |isbn=978-1-891389-31-3 |page=122}}</ref> En estat sòlid cristal·litza en el [[sistema tetragonal]], grup espacial ''D''{{su|b=4|p=4}}''P''4<sub>1</sub>2<sub>1</sub>.<ref>{{cite journal |last1=Abrahams |first1=S. C. |last2=Collin |first2=R. L. |last3=Lipscomb |first3=W. N. |date=1 January 1951|title=The crystal structure of hydrogen peroxide |journal=Acta Crystallographica |doi=10.1107/S0365110X51000039 |volume=4 |issue=1 |pages=15–20}}</ref>
== Propietats ==
Aquest fet la converteix en una [[substància]] bastant inestable, que té tendència a perdre aquests [[àtoms]] d'oxigen extres per a convertir-se en aigua, alliberant oxigen pur.