Historicisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Etiqueta: editor de codi 2017
l'exemplificació que hi havia no coincideix amb la citació del text original
Línia 1:
{{confusió|Historicisme arquitectònic}}
L''''historicisme''' (en [[alemany]], ''historismus'') designa aquelles doctrines [[filosofia|filosòfiques]] que consideren tota la realitat humana com el producte d'un esdevenir històric i la condició humana com a inscrita en unes coordenades existencials ineludibles de naturalesa històrica, lingüística... S'empra a partir del [[romanticisme]] alemany. [[Ernst Troeltsch]] definí a ''Der Historismus und seine Probleme'' (1922), l'historicisme com ''«la historització fonamental de tot el nostre pensament sobre l'home, la seva cultura i els seus valors.»'' A parer seu, no és l'esperit humà el qui dóna sentit als [[pensament]]s i els [[valor (axiologia)|valors]], sinó que és el context històric el qui els determina.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.286|llengua=castellà|consulta=1 de desembre de 2014}}</ref>
 
El concepte pot ser entès de dues maneres diferents. És, d'una banda, una noció usada en el debat al voltant de la [[filosofia de la història]] per descriure la tesi de la radical dependència del [[Present (temps)|present]] respecte del passat d'un grup. Per als romàntics, l'historiador autèntic ''havia de ser alhora historiador i profeta''. ([[Troeltsch]]), de manera que la història havia d'oferir també les claus bàsiques per a interpretar el futur. Aquesta tesi ha estat debatuda, amb arguments diversos, per filòsofs com [[Edmund Husserl]], [[Ernst Troeltsch]] i [[Martin Heidegger]].