Diferència entre revisions de la pàgina «Isaac II Àngel»

m
Coherència terminològica en el si d'un mateix article
m (Coherència terminològica en el si d'un mateix article)
m (Coherència terminològica en el si d'un mateix article)
 
===Guerra contra els búlgars===
Un mica després de pujar al tron va estar en guerra contra els búlgars, súbdits bizantinsromans d'Orient ara sollevats sota la direcció de [[Pere IV Asen de Bulgària|Pere Asen]] i [[Ivan I Asen de Bulgària|Joan Asen]], dos germans de suposada descendència reial. Aquests dos germans es van presentar davant el nou emperador i li van demanar ser acceptats com a generals del seu exèrcit i ser pagats pel seu servei amb unes terres, la resposta d'Isaac II va ser una humiliant bufetada. Quan van tornar a Bulgària, aprofitant el descontentament de la gent perquè Isaac havia apujat els impostos per les despeses el seu matrimoni, els van sublevar apel·lant al patriotisme i dient que sant Demetri, el sant patró dels búlgars, els enviava.{{sfn|Fine|1987|p=11}} Isaac II va confiar el control de la sublevació al seu oncle, el sebastocràtor Joan Àngel Ducas, però fou derrotat i fet presoner a Tessalònica. En substitució d'aquest va enviar a Joan Cantacouzè.{{sfn|Brand|1968|p=90, 273–274}} Els rebels búlgars van reconèixer Pere Asen com a rei; els búlgars van tenir el suport dels [[vlacs]] descendents dels antics colons romans a [[Tessàlia]] i [[Província romana de Macedònia|Macedònia]], que van emigrar de les seves terres cap a més enllà del [[Danubi]] per escapar a la rapacitat d'Isaac, i es van barrejar amb tribus d'eslaus originant el poble dels [[valacs]]; els que van romandre a Tessàlia i Macedònia foren els ancestres dels moderns [[cutzovalacs]]. Aquest fet va donar inici a la formació del [[Segon Imperi Búlgar]]
 
A mitjan [[1186]], Isaac va enviar el general Aleix Branas amb més tropes qui, en lloc de lluitar contra els rebels es va proclamar emperador romà d'Orient i va amenaçar de fer servir el seu exèrcit contra Constantinoble si no el reconeixien com a tal; Branas fou assassinat poc després pel cunyat de l'emperador [[Conrad de Montferrat]].{{sfn|Bozhilov|Gyuzelev|1999|p=431}} Aprofitant el descontrol, els búlgars van fer pillatge per Tràcia, sense que els bizantinsromans d'Orient poguessin fer res per evitar-ho. En una ocasió els dos exèrcits es van enfrontar a la fortalesa de Lardea però no va haver un resultat decisiu i els búlgars es van retirar amb el seu botí cap al nord dels Balcans.{{sfn|Andreev|Lalkov|1996|p=151}}
 
Cap a finals del [[1186]], Isaac II va iniciar la segona campanya contra Bulgària, però el seu exèrcit es va veure forçat a passar l'hivern a Sofia, cosa que va donar temps als búlgars a preparar-se per la invasió. Els bizantinsromans d'Orient van [[Setge de Lòvetx|assetjar la ciutat de Lòvetx]] però no la van poder conquerir i van signar un armistici que,''de facto'', era el reconeixement de la independència búlgara.{{sfn|Bozhilov|Gyuzelev|1999|p=431–432}}{{sfn|Fine|1987|p=12}}
 
===La intromissió de Frederic Barba-Roja===
El [[1189]] l'emperador [[Sacre Imperi Romanogermànic|germànic]] [[Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic I]] es va presentar a la frontera nord de l'Imperi Romà d'Orient amb un exèrcit de 150.000 homes de camí cap a [[Terra Santa]], encapçalant la [[Tercera Croada]].{{efn|Saladí havia ocupat Jerusalem}} Tot i les amenaces d'Isaac, Frederic va avançar i va passar l'hivern a [[Adrianòpolis]] i després va creuar el [[Bòsfor]], negociant secretament l'ajut dels búlgars contra els bizantinsromans d'Orient i d'aquests contra els búlgars. Tant va alarmar a l'emperador aquest exèrcit croat que Isaac va enviar ambaixadors a [[Saladí]] oferint la seva aliança contra els llatins a canvi de la devolució del Sant Sepulcre, aliança que Saladí va refusar.{{sfn|Treadgold|1997|p=658}}
 
El [[1193]] va lliurar una segona guerra contra els búlgars en la qual els romans d'Orient van obtenir una terrible derrota a la [[batalla de Tryavna]]: l'emperador amb prou feines va salvar la vida, el tresor imperial inclosa la corona i la creu van acabar en mans dels búlgars.{{sfn|Andreev|Lalkov|1996|p=153-155}} Pere Asen es va retirar voluntàriament deixant el tron al seu germà [[Ivan I Asen de Bulgària|Joan Asen]].{{sfn|Fine|1987|p=16}} Isaac II no ho volia donar tot per perdut i el [[1194]], va aplegar un gran exèrcit format per europeus i orientals però van tornar a ser vençuts a la [[Batalla d'Arcadiòpolis (1194)|batalla d'Arcadiòpolis]]. L'emperador encara va fer un darrer intent per recuperar els territoris a través d'una aliança amb el rei d'Hongria, però mentre estava fora fou deposat pel seu germà Aleix III Àngel.{{sfn|Fine|1987|p=27}}
 
=== La pèrdua de Xipre ===
L'Imperi Romà d'Orient va perdre també [[Xipre]], on [[Isaac Comnè (Xipre)|Isaac Comnè de Xipre]] es va fer independent. Isaac va enviar tropes per recuperar l'illa però el general normand Margaritone es va apoderar dels seus vaixells i els va fer servir per prendre altres illes de l'Egeu.{{sfn|Treadgold|1997|p=657}} Llavors algunes illes es van convertir en caus de pirates, que feien incursions a les costes romanes d'Orient. Quan el [[1191]] [[Ricard Cor de Lleó]] va escollir la ruta marítima per anar a la tercera croada, va arrabassar l'illa a l'usurpador i el [[1192]] la va cedir al [[Guiu de Lusignan]], el nou rei de [[Regne de Jerusalem|Jerusalem]]. Els bizantinsromans d'Orient mai més la van recuperar.{{sfn|Treadgold|1997|p=658}} Aquell mateix any, Isaac II va renovar les concessions comercials als venecians, pisans i genovesos, esperant que així els pirates estarien més controlats.{{sfn|Treadgold|1997|p=659}}
 
== Deposició ==
577.546

modificacions