Gran Idea: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Coherència terminològica en el si d'un mateix article
m Coherència terminològica en el si d'un mateix article
Línia 173:
 
Melàs va tornar gairebé immediatament després d'obtenir un permís de l'exèrcit. Va adoptar el pseudònim de "Mikis Zezas" (pel noms dels seus dos fills). Va organitzar grups de guerrillers grecs a la regió de [[Kozani]]. El [[31 d'agost]] de [[1904]] va ser nomenat comandant de les tropes irregulars gregues a Macedònia occidental pel Comitè de Macedònia a Atenes. El Conité li va enviar directament una banda d'andartes composta gairebé totalment de cretencs,
<ref>A la seva novel·la ''Alexis Zorba'', [[Nikos Kazantzakis]] fa evocar al seu heroi els seus suposats combats a Macedònia.</ref> que eren subdits otomans, i per tant menys comprometedors per a Grècia.,<ref name="TerradesSang" /><ref name="Terrades114" /> Va abandonar el seu uniforme de l'exèrcit grec, cosa normal per mirar de no involucrar el seu país. Més important encara, va començar a utilitzar la mena de faldilla tradicional,<ref>J.P. Verinis, op. cit., p. 147-148.</ref> la [[fustanela]] (Φουστανέλα) dels [[pallikare]]s de la [[Guerra d'independència grega|guerra d'independència]]. Amb els seus homes, va representar l'última manifestació de la causa nacional grega, després dels ''akrites'' bizantinsromans d'Orient que protegiene les fronteres fins als ''kleftes'' de la Grècia otomana o els ''pallikares''. Els seus homes eren la majoria de [[Creta]], l'altra regió disputada llavors a l'Imperi Otomà.<ref>Giannis Koliopoulos et Thanos Veremis, ''Greece : the modern sequel'', p. 213.</ref>
 
Melàs va ser mort el 26 d'octubre {{mida|1=(13 d'octubre segons el calendari julià)}} en una emboscada entre la seva tropa i la gendarmeria turca a [[Statitsa]], un petit poblet que ara porta el seu nom.<ref name="TerradesSang" /> La llegenda popular diu que Melàs, envoltat, va ordenar els seus homes de carregar i va fer recular els assetjants. No obstant això, va ser tocar per una bala perduda i va morir mitja hora més tard en una església propera. El seu cap va ser tallat pels seus propis homes. Hi ha dues explicacions per a això. Una d'ells és política, sense el cap, el cos no podia pas ser identificat i així Melàs no podia ser implicat directament, i per tant tampoc Grècia. L'altra seria simbòlica: el cap es va convertir en una relíquia que no es podia deixar en mans dels otomans, que podrien utilitzar-lo com un trofeu i escarnir-lo.<ref>Anastasia Karakasidou, «Pavlos Melas», p. 198</ref> La saga de son cunyat va fornir [[Ion Dragumis]] amb el material per a la novel·la que el va fer famós:''La sang dels màrtirs i dels herois.''