Alboí: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
+WD |
m Coherència terminològica en el si d'un mateix article |
||
Línia 25:
A començament de l'any [[568]], potser perquè desconfiava dels àvars, potser perquè sabia de la debilitat del domini bizantí a Itàlia després de la guerra amb els gots, va decidir dirigir el seu poble cap al nord d'Itàlia, acompanyat d'altres tribus, entre les quals hi havia els gèpides, saxons i àvars. Va signar un acord amb el kaghan àvar [[Bayan]] pel qual li cedia la Pannònia i Nòrica però amb dret a retornar durant dos segles.
[[Fitxer:Kingdom of the Lombards 572.svg|esquerra|miniatura|upright=1.5|Territoris longobards i bizantins a la mort d'Alboí]]
Van partir del Llac Balató (a l'Hongria actual) el dilluns de Pasqua de l'any 568. Ocuparen el [[Friuli]] la primavera del [[569]], fent de la regió el primer ducat llombard i instal·lant com a cap un nebot seu, [[Gisulf I de Friül|Gisulf]], amb seu a la ciutat de [[Cividale]], capital del ducat. Des del nord-est de la península, va conquerir i repartir les seves [[fara|fares]] per la península Itàlica: primer la fèrtil vall del [[Po]], després tot els Alps, així com el centre de la península amb l'excepció de [[Ravenna]] i [[Roma]], que foren dues de les poques ciutats que els
El [[28 de juny]] del [[572]], Alboí va ser assassinat a Verona mentre feia la migdiada. Segons la llegenda, Rosamunda va ser la instigadora d'aquesta mort per revenja, ja que el rei l'havia obligat a beure el vi de la victòria en una copa feta amb el crani del seu pare, Cunimon. Aquesta copa es va conservar entre els reis longobards almenys fins al temps de [[Ratchis]] (744-749) segons assegura [[Pau el Diaca]], l'historiador dels longobards al llibre ''Historia Langobardorum'' que diu haver-la vist a la cort reial de Pavia quan Ratchis la va mostrar als convidats. La seva tomba fou violada al segle VIII pel duc longobard [[Giselpert]] de Verona.
| |||